[EPS 9] El camí cap a la sostenibilitat des del lleure (per Jesús Canelo)

Fundació Catalana de l'Esplai
20/11/2006 - 00:00
'Creiem que l'Educació per la Sostenibilitat és un procés rellevant per a totes les persones i que, com el mateix desenvolupament sostenible, és un procés més que una meta fixa. I pot precedir -i sempre acompanyarà- a la construcció de relacions entre grups d'individus i el seu medi ambient. Creiem que totes les persones son capaces de ser educadores i alumnes en l'assoliment de la sostenibilitat' S. Sterling, 1992. Llegint aquesta cita, reconec el concepte de sostenibilitat des de l'educació en el lleure. Un concepte incloent (ja que hauran de participar molts grups socials), participatiu, i que representa un camí a seguir. Aquest camí ens guiarà per ser grups més sostenibles socialment i ambientalment, cercant la sostenibilitat del planeta. En aquest camí, les entitats de lleure han fet fins ara un paper important, caracteritzat per les creences ètiques dels monitors, dels grups i de les entitats i organitzacions, així com bones dosis d'implicació, optimisme i creativitat. La recerca dels grans valors marc com la utopia, la iniciativa, la solidaritat i la felicitat dels infants i de la seva societat, prenen força en l'educació en el lleure, quan parlem de millorar el nostre entorn. Quan desenvolupem les nostres activitats, ens empara un cert optimisme en l'educació vers la sostenibilitat; de vegades, caminem força; de vegades, tan sols petits passos. Però no oblidem que porten una motxilla (d'experiències passades) i ens haurem de preparar quan trobem possibles cruïlles (anticipació). La situació actual de les entitats del lleure entorn l'educació vers la sostenibilitat que desenvolupen és bona. Les experiències desenvolupades amb els esplais de la Fundació Catalana de l'Esplai on formen una xarxa important d'uns 100 esplais, la Federació Catalana de l'Esplai, integrada per Movibaix, Mev (Moviment d'Esplais del Vallès) i Entitats en Moviment, queden molt ben recollides en dos dels seus programes educatius anuals. El primer, 'Estimo la Terra, un programa per a la natura' (1992), coincidint amb la Cimera de Rio, i el segon 'Estimo la Terra, una proposta educativa pel Medi Ambient i pel Desenvolupament Sostenible' (2001). El recorregut Afirmo que els moviments d'educació en el lleure a Catalunya han sigut i són una excel'lent oportunitat d'aprenentatge social i ambiental per als nostres infants i joves. Des de fora, és una educació força particular, carismàtica, que aplica metodologies concretes i diverses (el centre d'interès, el mètode de projectes) amb recursos didàctics molt propis i particulars. I els nens, s'ho passen bé? L'ambient relaxat, alegre i divertit és un 'as a la màniga', però veritablement importa el 'joc de cartes' que es desenvolupa. Han fet aquest llarg camí, diverses generacions de monitors i monitores sensibles al que succeeix al seu voltant, i en uns equips adaptables als corrents pedagògics. El món del lleure, l'ha caracteritzat sempre aquesta tendència a impregnar-se de les tendències educatives de cada època: 'allò que preocupa socialment, entrarà en la pedagogia del lleure'. I en el seu mapa de ruta, com a col·lectiu compromès, ha abordat la relació de les persones amb el medi ambient, com una de les seves àrees d'intervenció més important. Com qualsevol història, els centres de lleure conserven els seus records, en calaixos i capses arxivades amb un munt de fotos, que reflexa les etapes passades (amb diferents corrents educatives). La brúixola que ens orienta aquest camí ambiental, ha estat:
> L'entorn: La interrelació amb el medi, amb el nostre entorn, per arribar a relacionar-se positivament, per fer-lo créixer, per millorar-lo i millorar-nos, per conèixer-lo, per entendre'l i estimar-lo. L'objectiu era ampliar l'entorn educatiu i social dels infants i joves, més ampli del que podien fer els seus ambients familiars i escolars. Les sortides i excursions ompliran les nostres agendes. > L'activitat: L'activitat experimental i creadora, desenvolupant dinàmiques actives que apropin l'objecte d'anàlisi als individus. Els jocs, els tallers, les experimentacions i les simulacions, les representacions plàstiques, les narracions, els contes, les cançons ompliran el dia a dia. > I, el grup: La col·lectivitat, la seva organització i les seves exigències. Treballant amb tanta força, l'individu com el grup, i cercant els vincles afectius socials i la pertinença. No es pot pensar en l'autonomia del 'jo' sense l'ajuda dels altres. El diàleg serà important com a base de l'autoconeixement, l'autoconstrucció i la descoberta crítica del seu entorn. 'L'aprenentatge dialògic transforma les relacions entre les persones i el seu entorn. És un aprenentatge que es basa en la premissa de Freire, que les persones som éssers de transformació i no d'adaptació' R. Flecha; I. Tortajada. I les reunions, les xerrades, els debats i fòrums, entraran en aquest camí.
Què portem a la motxilla? Vivències. Experiències desenvolupades en 'espais viscuts' amb clars sentiments de pertinença, més que espais reals o imaginaris. Aquest fet presenta un dels grans reptes de la pedagogia del lleure: les experiències amb variables tant amplies (context, entorn, activitat, punt de partença, temporalitat, i grups diversos) provoca que dos centres de lleure podran compartir el mètode i els recursos, però les activitats i els projectes ja són divergents. L'excursionisme ha donat i continuarà donant molt bones experiències: parlem del més clàssic (fer un cim, una travessa, els bivacs, el campament, ...), que han fet sentir aquelles experiències més màgiques i intimistes, on el 'jo' i 'el petit grup' trenquen l'escala dimensional de la persona (i què petits som, davant del paisatge immens!). S'incorpora també la dimensió més naturalista de l'excursionisme científic, on es desenvolupen rutes i senders anomenats 'diferents', no estàndards, i que les experiències es basen en conèixer una realitat, interpretar-la i copsar la diversitat de paisatges. El valor de la diversitat de paisatges i elements, de formes de viure, de aprendre de la natura serà la raó d'aquest ventall de propostes. En aquest punt, la difusió i comunicació ambiental que han desenvolupat les àrees protegides (parcs i reserves naturals) així com la museística i infrastructures de patrimoni cultural permetien el seu coneixement. L'educació ambiental, entraria en els anys 80 i bona part del conjunt d'activitats de lleure s'aniria 'ambientalitzant'. L'educació ambiental arrencaria en el lleure fent servir els equipaments d'interpretació ambiental i escoles de natura, per poder aplicar activitats temàtiques de coneixement de l'entorn natural. Durant aquests anys, l'educació ambiental tenia l'objectiu que les persones esdevinguin atentes a la interdependència que existeix entre ell, el seu medi i la seva cultura, encoratjar el seu esperit d'investigació i incitar-lo, per mètodes actius, a observar i comprendre el marc en què viu. Així, les normes de conductes respectuoses amb el medi ambient es comunicaven quasi de forma individual (aprenentatge personal) i s'utilitza el grup com a simple rendiment: 1 + 1 + 1 = 3. És en els darrers anys, que aquesta definició avançaria a poder fer uns plantejaments de afrontament de resolució de problemàtiques ambientals (concretes i locals) i que permetien a través de l'aprenentatge dialògic, la recerca de possibles solucions cercant responsabilitat i compromís de grup. Aquí, el tractament del potencial del grup canviarà i ja 1 + 1 + 1 poden ser igual a 5. Per exemple, activitats com: A qui pertanyen els boscos?; La salut de la natura al barri; La natura misteriosa del barri; o Les penúries del tritó. En una fase superior a la observació, coneixement, responsabilitat, compromís també han desenvolupat activitats basades en la participació, com campanyes de neteja (rius, parcs); adopció d'àrees, i camps de treball socio-ambientals. Quines cruïlles trobarem? Els reptes actuals L'àmbit de l'educació en el lleure pot aportar elements importants en el disseny i l'aplicació de programes d'educació ètica i moral pel fet de constituir un espai d'intervenció no sotmès a les limitacions estructurals i les obligacions acadèmiques de l'educació formal i pel fet de constituir un espai idoni per a l'intercanvi i la convivència entre nois i noies. Sota un prisma de llibertat, de versatilitat i de no-obligatorietat, l'educació en el lleure permet experiències vitals lúdiques, creatives i relacionals, i situa l'educació dels valors humans en un nivell de vivència personal molt intensa. L'educació ambiental avança i evoluciona, en la mesura que es va reconceptualitzat. En el camí, deixem enrera els túnels de la 'moda de la natura', i ben possible arribin per carrils d'acceleració, altres aspectes (continguts i mètodes) de l'educació intercultural, l'educació per la pau i els drets humans, l'educació del consum, l'educació de la salut que configurin nous escenaris. Així, preparem-nos per les properes cruïlles que puguin sorgir: Primer, serà necessari incorporar noves metodologies més participatives. Darrerament, s'avança en la línia de millorar el mètode de projectes: ja no és suficient com Kilpatrick defineix, elaborar 'plans de treball lliurament escollits amb la finalitat de fer quelcom que ens interessa'. A més, han de tenir una rellevància socioambiental. Des de promoure 'projectes d'investigació-acció' a metodologies 'd'Aprenentatge i Servei'. L'aprenentatge-Servei és una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo. Segon, moure's perfectament en la 'glocalitat' com a expressió de la vinculació entre l'entorn i les problemàtiques locals, amb la situació global del planeta. Fins ara, l'educació en el lleure s'ha basat en descobrir i reconèixer els elements, les relacions i les problemàtiques sorgides en el context local. La 'localitat' ha estat un prisma força estès en el moviment de lleure: el meu poble, el meu parc, el meu riu, el meu campament... Els contextos més globals també ens permetran establir sentiments de pertinença territorial. Crec que aquest aspecte, ha promogut que temàtiques com 'canvi climàtic', 'energia', 'aigua' i les 'ecoauditories dels centres' no hagin entrat en el lleure. En canvi, les temàtiques de 'consum' i del 'reciclatge de residus', sí. Tercer, el grup, que és la força del treball de les entitats de lleure, on hauran d'enfortir el compromís i la responsabilitat, amb propostes concretes d'acció, participació i voluntariat. El grup ha de ser el centre de l'educació per el desenvolupament sostenible, per abordar tan problemàtiques ambientals com socials. No ens alegra pensar que certa canalla descobreixi a respectar els bolets que campen per un bosc qualsevol, si en el sí del grup hi ha conflictes socials o hàbits no saludables. Aquests grups necessiten uns referents, unes normes clares de convivència i funcionament, amb una clarificació de la finalitat del grup i dels valors presents en cada individu. La formació d'aquesta petita comunitat és el motor de l'activitat i motiva, la pertinença al grup. Actualment, es parla de 'grups útils' on la seva duració o persistència no es tant important com en d'altres èpoques. 'En el grup és la pròpia pràctica, i aquestes pràctiques les que constitueixen pertinença' (Bourdieu, 1990). No són estructurals, sinó funcionals, i de vegades pesa més la comunicació que es dona en ell a que no presenti fronteres clares de grup. Finalment, ben segur que les entitats de lleure encara hem de fer camí, i des dels centres de lleure haurem de desplegar aquest nostre potencial educatiu per a compartir aquest viatge, amb aliances i xarxes amb altres grups socials, entitats i comunitats, i així poder avançar a bon ritme entre tots, en aquesta fita que compartim. Malgrat; la complexitat i el canvi natural del debat ambiental suggereix que la educació ambiental continuarà evolucionant. Sembla molt provable que canviarà per a respondre, no solament a la reorientació a nivell polític, sinó també per involucrar a un nombre creixent de professionals, que desafiaran la pràctica predominant'. D. Tilbury, 2001.
Fundació Catalana de l'Esplai
Fitxers adjunts: 
AdjuntMida
Image icon Il·lustració: Miquel Rof.36.93 KB

Relacionats

Butlletí