In urbibus mundi

Professor emèrit d’Ecologia de la UAB
11/11/2016 - 17:59

L’aparició de ciutats en la història de la humanitat és una conseqüència de la invenció de l’agricultura, que va generar excedents alimentaris i va permetre la diversificació d’activitats. Els nous urbanites es van allunyar del contacte quotidià amb la natura. Aquesta, i en especial les zones boscoses, van ser vistes com llocs perillosos, no sols per la possible presència d’animals com óssos o llops, i segons on lleons, tigres o serps verinoses, sinó perquè eren llocs propicis per a atacs de lladres o gent enemiga. Desemboscar era una part del procés civilitzador, com ho va ser la dessecació de maresmes considerades insalubres.

"Desemboscar era una part del procés civilitzador, com ho va ser la dessecació de maresmes considerades insalubres"

De bosc, calia mantenir-ne una mica per garantir la disponibilitat de fusta i altres productes, però si es podien evitar els camins que passaven per zones boscoses sempre era preferible. El bosc esdevingué metàfora de caos o desviació, com veiem ben clar en l’inici mateix d’un pilar bàsic de la nostra cultura, la Divina Comèdia “Nel mezzo del cammin di nostra vita, mi ritrovai per una selva oscura…”, diu Dante per indicar que la seva vida s’havia desviat del camí dret cap a la salvació. Aquesta por a la natura (que ho era també als humans de ciutats rivals o als malfactors que s’emboscaven) o la identificació de natura salvatge amb caos, de conreu (etimològicament, cultura és això) amb civilització, no es podia donar en les cultures que van romandre en l’estadi caçador-recol·lector, a l’Amazones, a les selves africanes o asiàtiques, i en altres cultures no urbanes.

Avui, la població humana s’acumula, a ritme creixent i molt superior al de l’augment de la demografia, en ciutats que ja no són només les molt grans sinó també en les mitjanes i les petites ciutats, les quals creixen encara més de pressa. D’aquí al 2030, la població urbana haurà augmentat en uns 470 milions de persones, dels quals 100 milions a l'Índia. Això vol dir que cada cop més proporció de la Humanitat viurà distanciada del contacte amb la natura i només la visitarà per raons de lleure, de manera que la ignorància sobre el tema serà cada cop més gran i no està contrarestada per vivències sinó, en la gran majoria de casos, molt feblement, per l’educació i les campanyes de caire ecologista.

"Això vol dir que cada cop més proporció de la Humanitat viurà distanciada del contacte amb la natura i només la visitarà per raons de lleure"

No és una bona notícia per a la conservació. L’aculturació en relació a la natura és massiva i ràpida, i l’educació no funciona prou. Tampoc és massa bona notícia perquè les ciutats, que ocupen poc més del 2% de les terres emergides, són responsables de més del 80% de les emissions antròpiques de gasos hivernacle. I no ho és des del punt de vista de la vulnerabilitat a riscos catastròfics i efectes del canvi climàtic, que és més gran en poblacions crescudes molt de pressa, vulnerabilitat que sol anar associada a habitatges de poca qualitat i mancances de previsió en el procés urbanitzador. Països com Haití o Bangla Desh ens en donen massa sovint tràgics exemples.

Com que el procés urbanitzador és imparable, necessitem un millor planejament per construir cases, carrers i carreteres malmetent el menys possible les xarxes de natura, millorar els processos constructius per reduir els impactes ambientals en la construcció, el funcionament i la desconstrucció al final, i dissenyar l’espai i les construccions minimitzant la seva vulnerabilitat. Això demana un esforç molt gran (amb bona part de recerca bàsica i aplicada) en els camps de l’arquitectura, l’enginyeria civil i de comunicacions, l’ecologia, la governança i els processos participatius). En ecologia, hem de ser capaços de descobrir estructures de xarxes protegides que siguin funcionals, d’incloure en les previsions de gestió d’espais els riscos associats als canvis climàtics i altres i de contribuir a dissenys urbans menys insostenibles amb un ús adient d’elements de natura que es combinin amb les tecnologies de la construcció (que empraran nous materials i un procés més industrial de producció).

"L’aculturació en relació a la natura és massiva i ràpida, i l’educació no funciona prou"

Són reptes molt complicats, per als que, de moment, no només tenim poques respostes sinó que ni tan sols les busquem amb massa dedicació. L’ecologia urbana està encara en una fase de diagnòstic i forense, més que en una fase preventiva i curativa. Mentrestant, cada minut la població urbana del món creixerà els propers 15 anys en 6 milions de persones, el més sovint pobres, mal ubicades i en procés de pèrdua del seu sentiment de pertànyer a la la natura!

 

Peus de les imatges:

1. La ciutat de Jodhpur és la segona més gran del Rajasthan, un estat del nord-est de l’Índia. Autor: Marc Hoffmann (CC BY-SA 2.0)
2. Evolució de la població rural (línia blava) en front de la població urbana (línia vermella) al món, des de 1950 i projectada fins a 2050.
3. Barraques del poblat marginat de Soweto, a les afores de Johannesburg, Sud-àfrica. Autor: Matt-80 (CC BY 2.0)
4. La ciutat de Chicago, capital de l’estat d’Illinois (EUA), va experimentar un gran creixement a mitjan s.XIX.


Font: CREAF

Etiquetes: 

Relacionats

Article

El Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (CILMA) organitza el Premi medi ambient del CILMA 2017 que vol reconèixer les actuacions en l’àmbit del medi ambient i la sostenibilitat de les comarques gironines dutes a terme durant l’any 2016 en les categories de residus, aigua, biodiversitat i paisatge, energia, i mobilitat. Enguany hi ha 5 projectes municipals nominats que es poden votar fins el 15 de juliol.

Opinió

Mai no hem estat capaços, però, de fer ciutats que ponderin oferta i limitacions. La mateixa naturalesa humana, envejosa i mandrosa, ho explica. Volem el mercat, però no la feina d’eliminar-ne les deixalles. Volem l’espectacle de masses, però no l’embús que trobem per arribar-hi.

Reportatge

La Nova Agenda Urbana és el nou full de ruta per les ciutats per als propers 20 anys, i el resultat més tangible d’Habitat III, la tercera conferència de les Nacions Unides sobre habitatge i desenvolupament urbà sostenible que va tenir lloc del 17 al 20 d’octubre a Quito (Equador). Catalunya hi va participar amb representants de la Generalitat, la Diputació de Barcelona (en nom de les quatre diputacions catalanes) i l’Ajuntament de Barcelona. L’Ajuntament de Mollet va estar convidat per exposar algunes bones pràctiques.

Butlletí