Invasions que ens canvien

Periodista
16/08/2016 - 12:32

No ens referim a invasions humanes, ni als preuats turistes visitants a les nostres costes i ciutats sobretot durant els mesos d’estiu que, sí, canvien i molt el paisatge.

Pensem més aviat en invasions de l’estil dels trífids, d’aquella coneguda novel·la de ciència ficció dels cinquanta, quan ja s’escrivia sobre amenaces ambientals vingudes de l’espai exterior i de laboratoris conspiradors. Avui els trífids són mosquits, meduses, cargols, papallones, arbres, flors. En la novel·la de Wyndham, els trífids es feien forts de cop, després d’un cataclisme que deixava cega a tota la població mundial i posava una planta híbrida de laboratori en condicions de superioritat ambiental que els permetia començar una terrorífica estratègia d’invasió global. Les espècies invasores de la nostra no-ficció ecològica actual les hem portat nosaltres mateixos i es van fent fortes i visibles de forma progressiva fins que desplacen a altres espècies, canvien el paisatge i arriben a modificar els nostres hàbits.

"Els problemes ambientals invisibles són els més difícils de comunicar i d’abordar en l’agenda política"

És ben sabut que els problemes ambientals invisibles són els més difícils de comunicar i, per tant, d’abordar en l’agenda política. Encara que el cas més estudiat sigui el del canvi climàtic, hi ha molts altres reptes globals i locals, directament o indirectament relacionats amb el mateix canvi climàtic, que costa de fer arribar a l’opinió pública. De fet, la recerca en comunicació ambiental intenta sovint trobar quins són els desllorigadors de la consciència ambiental i cal dir que són múltiples i sovint molt particulars i localitzats. S’hi combinen diversos factors: la (des)politització dels problemes ambientals, molt habitual en comunicació de canvi climàtic; les ressonàncies culturals o marcs culturals en els que els individus contextualitzem i interpretem la informació; la confiança cega en la tecnologia; el model econòmic dominant, etc. Ungar (1992)  afirmava ja als noranta que si no s’hagués associat el forat d’ozó a la por al càncer, probablement aquest tema no hagués tingut el ressò de comunicació i la ràpida resposta política global que hi va haver, i hauria quedat encallat a l’estil del que ha anat passant amb el canvi climàtic al llarg de dècades.  Aquesta teoria justificaria la falta d’acció en el canvi climàtic per la seva poca visibilitat o, més concretament, per la “poca” por de conseqüències fatals immediates. En altres paraules, si no hi ha un risc immediat per a la salut (no per a les generacions futures, sinó per a nosaltres mateixos de forma imminent), la comunicació i acció són més difícils. Això també està en la base de la coneguda teoria de la societat del risc de Beck (1986).  

"Si no hi ha un risc immediat per a la salut la comunicació i acció són més difícils"

El problema de les espècies invasores és paradigma del síndrome de la granota bullida. No és fins que ja ens han envaït que comencem a prendre consciència individual i aleshores sovint és massa tard. El catàleg d’espècies invasores a Catalunya per regions i per tipus de medi és extens, així com ho són els esforços per lluitar-hi. Algunes d’aquestes espècies han estat introduïdes com resultat de la intensa mobilitat de persones, altres han proliferat per canvis en el clima o en les condicions del medi. El cas és que quan arriben i se’n comença  a parlar, ja es pot intuir que han arribat per quedar-se i caldrà fer-los un lloc, adaptar-se a la seva presència (sovint molesta) i dir adéu a altres espècies que fins aleshores havien format part del nostre paisatge i cultura.

Sense ànim d’exhaustivitat, algunes de les espècies més temudes pel seu impacte ecològic i econòmic inclouen el musclo zebrat,  el cranc roig americà, el silur o la falguera d’aigua, per esmentar-ne algunes del medi aquàtic, controlades per l’ACA segons la qual s'han detectat un total de 430 espècies exòtiques introduïdes en els sistemes hídrics catalans de les quals la majoria són plantes exòtiques (46%), seguides d'ocells (30%) i de peixos (8%). Però segurament no serien justament aquestes les espècies que ens vindrien al cap si hem de fer esment d’aquelles que ens causen una incomoditat més immediata com a ciutadans o que s’han fet visibles i temudes a nivell “domèstic” i individual de forma més contundent.

En aquest cas segurament parlaríem del mosquit tigre als nostres patis, la papallona del gerani als nostres balcons, les meduses a les nostres platges preferides, les acàcies en els nostres parcs i jardins, l’ailant als nostres boscos, el morrut roig i la papallona perforadora de les palmeres als passejos de les nostres ciutats, el cargol poma dels nostres deltes, la perca dels nostres llacs i embassaments, les cotorres a les nostres ciutats mediterrànies, o la processionària en els nostres pins.

"Mutem davant de nous canvis i ens hi adaptem culturalment, políticament o tecnològicament"

Són invasions en tota regla. El concepte d’espècie invasora està recollit al BOE pel Real Decreto 630/2013. Hi ha programes d’acció, mesures de seguiment, prevenció i urgència, controls a les fronteres, estratègies d’eradicació. Però, cal insistir, quan es fan visibles i molestes de forma ben òbvia, sovint és ja massa tard o costós eliminar-les. Algunes espècies que un dia foren invasores, ja es recullen com autòctones en alguns catàlegs. En la nostra aparentment inesgotable capacitat d’adaptació fem com els trífids: mutem davant de nous canvis i ens hi adaptem culturalment, políticament o tecnològicament. Canviem la fesomia floral de les nostres balconades i... adéu al gerani; planifiquem batudes de senglars i exterminació de cotorres i...fins la propera crescuda de població; portem locions dermatològiques a les platges o ens empastifem amb insecticides i... a nedar amb les meduses o a sopar amb els mosquits. En efecte, els trífids som nosaltres.

 


Categories: 

Relacionats

Notícia

L’actuació ha tingut un cost de 65.000 mil euros, i inclou la recuperació vegetal del riu al seu pas per Igualada i Montbui

Notícia

La Fundació Barcelona Zoo participa en el projecte TuroCat, que treballa per recuperar aquesta espècie en perill d’extinció. Des de l’entrada en funcionament del programa l’any 2018 se n’han alliberat 24 exemplars

Notícia

L'Ajuntament de Sant Adrià realitza l'abalisament de la barra de sorra de la desembocadura del riu Besòs per protegir la nidificació i descans d'espècies amenaçades i protegides.

Butlletí