Amb l'objectiu -almenys, així ho declaren els responsables del govern espanyol- de corregir de forma definitiva el dèficit de tarifa, que s'ha situat per sobre dels 30.000 milions d'euros a finals del 2013, s'ha posat en marxa una nova reforma del sector energètic espanyol, fonamentalment del sector elèctric.
Al desembre, en vespres d'aquesta reforma, vàrem assistir a un curs intensiu sobre mercat elèctric, impartit per membres de l'Agencia de la Energía de Andalucía per als membres de la Cátedra de Economía de la Energía y del Medio Ambiente. Hi vam poder constatar la dificultat en la comptabilització del cost i augment d'aquest dèficit tarifari en els últims anys, ja que apareix, gairebé sempre, alguna partida difícil de valorar, com si existissin "caixes negres" que no podem tocar o conèixer, la major part d'elles a la zona depenent de determinats costos a càrrec de les grans companyies elèctriques, i amb un origen històric i mantingut a base d'acords no gaire coneguts i obscurs en la seva major part.
Quan parlem de reforma en qualsevol àmbit, intentem millorar alguna cosa que no funciona o que, a través del temps, presenta importants dèficits o mancances en el seu funcionament. Doncs bé, aquesta reforma legal, que ja ve de lluny, almenys pel que fa a energies renovables des de l'any 2010, ha aconseguit posar en contra pràcticament tots els implicats del sector i, fins i tot, a una part important de la societat espanyola.
Aquest canvi legislatiu es tradueix en una reducció de les retribucions de determinades activitats del sector, com la distribució, el transport o la disponibilitat de diferents instal·lacions (bàsicament les de cicle combinat de gas). A més, s'elimina el règim especial (per a les instal·lacions de cogeneració i energies renovables), es redueixen les primes a les renovables (a les ja existents o en funcionament; no hi haurà noves de moment), s'introdueixen altres limitacions o reduccions de pagaments a determinades activitats, i es traslladen als Pressupostos Generals de l'Estat uns 900 milions d'euros, que òbviament pagarem els contribuents de forma directa a través dels peatges. Ningú té cap dubte que la factura elèctrica, com a conseqüència d'aquesta reforma, s'incrementarà en els pròxims mesos.
Però els aspectes econòmics són una part de la preocupació d'aquesta reforma, i hem d'afinar una mica per avaluar altres qüestions d'especial rellevància.
En primer lloc, la reducció de la retribució a les instal·lacions d'energies renovables ja en funcionament, és a dir, amb retroactivitat, tindrà conseqüències importants. Aquestes instal·lacions van ser finançades per entitats bancàries; tenen, per entendre'ns, una mena de " hipoteca" financera que es paga mitjançant l'ingrés que fins ara provenia de la venda d'energia al sistema, sufragat per l'Estat a través de la Comissió Nacional de l'Energia. Aquestes "primes" venien establertes per llei a diferents Decrets de 1998, 2004, 2006 o 2008 i, sota aquesta rendibilitat "garantida" per l'Estat, els estudis de viabilitat per a les diverses inversions van considerar factible la seva posada en marxa. La seva reducció genera, en primer lloc, inseguretat jurídica, no només per a inversions d'aquest tipus, sinó per a qualsevol altra que depengui d'ingressos de l'Estat o sota el marc de la llei espanyola, que quedaria sota sospita d'un futur incompliment. En segon lloc, moltes instal·lacions deixaran de ser rendibles, ja que no podran fer front als costos financers, i, a més de deixar de mantenir-se i, per tant, reduir la seva producció energètica, en molts casos, els bancs s'hauran de fer càrrec d'aquestes, amb la consegüent pèrdua patrimonial dels petits inversors. A més, i com la reforma afecta tot el sector de renovables (eòlica, fotovoltaica, biomassa, termosolar, etc.), anirem disminuint progressivament la seva participació en la producció energètica total, incomplint els nostres compromisos europeus, fonamentalment, aconseguir el 20% de renovables sobre el total pel 2020. Espanya passarà de ser un país capdavanter en renovables a nivell mundial a tenir un paper secundari, amb pèrdua d'inversions, ocupació i know how.
Al llarg de l'últim decenni, s'ha incrementat notablement la potència instal·lada del cicle combinat de gas, més eficient i menys contaminant que les tèrmiques tradicionals, ja fossin aquestes de carbó o de fuel. Tanmateix, la seva participació en la producció elèctrica total s'ha quedat molt per sota de les expectatives -un 20% inferior a la seva capacitat-, quedant el seu paper com a mer regulador dels pics de demanda elèctrica, donada la seva elevada flexibilitat en la producció, que prioritza l'entrada d'instal·lacions molt més contaminants, com les centrals tèrmiques de carbó. Això ha comportat importants deficiències en l'amortització d'aquestes plantes, així com una càrrega econòmica per al compte de resultats de les companyies elèctriques. Els pagaments per disponibilitat d'aquestes plantes, que en la reforma es redueixen, feien que, almenys, es compensés en part aquest excés de capacitat, complicant d'ara endavant la seva viabilitat futura.
Com a conclusió, podem destacar els aspectes més rellevants de la nova reforma elèctrica:
-Aniquilació del sector d'energies renovables, el que provocarà pèrdua d'inversions, d'ocupació i de progrés tecnològic; inseguretat jurídica per altres activitats econòmiques; limitació de la gestió de residus orgànics com la biomassa d'origen animal o vegetal, a més de l'increment de les demandes judicials nacionals i internacionals per retroactivitat, etc.
-Increment de les emissions contaminants provocat per la pèrdua de participació d'energies netes davant d'altres més contaminants, com el carbó.
-Augment de la pressió fiscal i de la factura elèctrica per als consumidors i les empreses.
-Pèrdua d'inversions en el sector energètic en general, destacant que són inversions a llarg termini, d'elevada quantia i no menyspreable creació d'ocupació. Ja les empreses més importants del sector estan veient minvats els seus beneficis i decidint invertir fora del nostre país.
-Incompliment d'objectius energètics i ambientals a nivell europeu.
En definitiva, una reforma que suposa un enorme pas enrere amb difícil reversibilitat.
*Article publicat per la <a href=http://www.fundrogertorne.org>Fundació Roger Torné</a>
