L’economia del bunyol

Periodista
23/01/2018 - 16:38

En la seva relació d’amor-odi, l’economia i la política han desenvolupat un munt de teories per explicar i justificar abusos, injustícia i desigualtat. Entre elles, la teoria del dònut se centra en explorar quines fronteres planetàries i socials impliquen repensar el concepte de desenvolupament econòmic, segons la seva autora Kate Raworth. En aquesta proposta, la clau d’una bona relació entre economia i política rau en mantenir-se dins d’un espai de seguretat ambiental i equitat social determinat per un llindar social i un topall ecològic. La teoria no és nova i, de fet, s’assenta sobre els mateixos principis que regeixen altres propostes com la del decreixement. Potser un dels seus elements destacables és que recupera la idea Meadows del límits planetaris introduint, alhora, els límits socials per donar una forma nova al planeta. 

"Primer per la crisi econòmica i després per la crisi política, portem 10 anys d’un estancament preocupant en les polítiques socials i ambientals"

Primer per la crisi econòmica i després per la crisi política, portem 10 anys d’un estancament preocupant en les polítiques socials i ambientals. Fent un exercici d’optimisme podríem destacar que ambdues crisis han endegat processos de mobilització social de diferent naturalesa que han conduït o acabaran conduint més tard o més d’hora a avenços socials en diferents dimensions. Per tant, segurament s’ha avançat més en estructures i processos que en resultats i impactes. I justament per la naturalesa de les mobilitzacions també és possible que s’hagi avançat més a nivell local que estatal i global.

"Hi ha una base social i un sostre ecològic que delimiten l’espai de seguretat ambiental i justícia social en el que hauria de moure’s la humanitat"

Però en algun moment caldrà reprendre el debat de les polítiques concretes. En aquests anys, entre les polítiques més debatudes s’hi compten, sens dubte, la qüestió de l’habitatge, la renda mínima garantida i el canvi climàtic. La teoria del dònut ajuda a posar aquestes i altres prioritats socials i ambientals en el context de les estructures econòmiques i polítiques i de les relacions entre elles. Bàsicament, el que la teoria proposa és que hi ha una base social i un sostre ecològic que delimiten l’espai de seguretat ambiental i justícia social en el que hauria de moure’s la humanitat. Tot allò que queda per sota del dònut, és a dir en el forat, o més enllà del mateix genera problemes de desigualtat, injustícia i impacte ambiental.

El desafiament que proposa la imatge del dònut és també el de la igualtat. Aquest món toroide és perfecte, com en els videojocs que utilitzen justament la seva geometria.  En altres paraules, el llindar social i el sostre ecològic són iguals a tot arreu. Ara mateix, en canvi, podríem parlar com a molt d’una situació de bunyol. Per establir les fronteres ecològiques, Raworth es basa en el conegut treball de Rockström publicat el 2009 a la prestigiosa revista Nature. En el treball s’identifiquen nou límits, quatre dels quals ja hauríem superat avui dia: el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, el canvi en l'ús de la terra i els alts nivells de nitrogen i oxigen. Diguem que les previsions més optimistes en aquests temes afirmen que per poder estar dins dels límits ja no n’hi ha prou amb no augmentar les emissions de C02 sinó que caldria començar a retirar de l’atmosfera el que s’ha emès (veure l’article a The Economist “What they don’t tell you about climate change”). En canvi, com sabem, les negociacions internacionals ni tan sols aconsegueixen acordar reduccions per sota del 2% d’emissions, no diguem ja retirar el que hem emès. I als quatre límits superats se n’hi sumen encara cinc més que són l'acidificació dels oceans, l'ús d'aigua dolça, l'emissió d'aerosols tòxics i l'esgotament de l'ozó estratosfèric.

"Les previsions més optimistes en aquests temes afirmen que per poder estar dins dels límits ja no n’hi ha prou amb no augmentar les emissions de C02  sinó que caldria començar a retirar de l’atmosfera el que s’ha emès"

Pel que fa als llindars socials, el dònut queda definit pels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2015 i inclouen l’accés a l’aigua, l’alimentació, la salut, l’educació, ingressos i treball, pau i justícia, veu política, equitat social, igualtat de gènere, habitatge, xarxes i energia. Vaja, que per quedar-nos dins l’esponjosa i confortable seguretat i benestar del dònut no ens podem quedar curts en cap d’aquests aspectes socials ni sobrepassar cap de les dimensions ambientals enumerades.

I qui no ha estat temptat per la visió d’un dònut? És tan extraordinàriament deliciós que costa renunciar-hi encara que també pot ser difícil de pair i metabolitzar. De moment, i per garantir digestions econòmiques i polítiques, ens haurem de conformar amb un petit bunyol, de geometria més local que no pas global. El debat sobre polítiques locals de canvi climàtic, sobre renda mínima garantida, sobre habitatge, entre d’altres, haurien d’anar donant una forma cada cop més regular a aquest bunyol.


 

Categories: 

Relacionats

Opinió

L’any 2015 l’Assemblea General de Nacions Unides aprovava una nova agenda global per al desenvolupament sostenible en l’horitzó de l’any 2030, amb 17 objectius (a partir d’ara, ODS) i 169 fites associades. El títol de la resolució on es recull aquesta nova agenda – “Transformar el nostre món”– marca la seva voluntat transformadora davant d’uns reptes que cal abordar urgentment i que requereixen visions i actuacions transversals, integradores i a múltiples nivells

Acte
Reportatge
La Diputació de Barcelona impulsa els Atles de sostenibilitat urbana a la demarcació

Poder posar en marxa polítiques acurades i precises a partir de mapes amb dades sobre diversos paràmetres ambientals molt detallats. Aquest és l'objectiu dels atles de sostenibilitat urbana, una experiència pionera a tot l'Estat. La Diputació de Barcelona ha presentat els atles ambientals de Berga, Esplugues de Llobregat, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. 

Butlletí