LEDs: més enllà del baix consum

Sostenible.cat
25/10/2014 - 00:00

Els enginyers electrònics japonesos Isamu Akasaki, Hiroshi Amano i Shuji Nakamura han estat guardonats amb el Premi Nobel de Física d'enguany per un invent que van assolir fa uns vint anys, el LED (Light-Emitting Diode) blau. L'Acadèmia descriu la seva gesta com la invenció de díodes emissors de llum blava que han permès la consecució de llums blanques brillants estalviadores d'energia, una nova llum per il·luminar el món de forma més eficient i respectuosa amb el medi ambient. Malgrat que des dels anys seixanta ja disposem de LEDs vermells i verds, aquests per sí sols no permeten la generació de llum blanca. En canvi, el LED blau sí que ho aconsegueix, ja sigui combinat amb díodes de llum vermella i verda, o gràcies a un recobriment de fòsfor que, en ser estimulat per l'energia de la llum blava, emet una claror blanca i freda.

Després de molts anys d'experiments i d'imaginació científica, els tres japonesos van aconseguir a principis dels noranta el que molts altres perseguien sense èxit des de feia trenta anys: trobar i generar el material semiconductor adequat -un compost químic d'estructura cristal·lina anomenat nitrur de Gal·li- per poder emetre aquesta llum que ens ha de permetre substituir de manera majoritària les altres fonts que il·luminen les nostres vides.

Certament, la llum de LED consumeix molta menys energia que les poc eficients bombetes incandescents, que inverteixen un 85% de l'electricitat que consumeixen en generar calor i només un 15% en fer llum i que, arrel d'una directiva de 2009 de la UE, han esdevingut prohibides. Els LEDS també gasten molt menys que les halògenes (variants de les incandescents, però amb filament de tungstè i elements halògens que allarguen la vida del filament). I que les fluorescents i les de baix consum, que no són més que fluorescents amb forma de bombeta, amb la gran pega afegida de que contenen mercuri, altament contaminant. Per sort, l'ús d'aquest element químic sembla que té els dies comptats, doncs el passat 2013 es va signar a Kumamoto, Japó, el Conveni internacional de Minamata, anomenat així en record de les víctimes d'aquesta població on, a mitjans del SXX, es va patir un enverinament massiu. La causa? La ingesta de peix contaminat pel mercuri procedent dels abocaments d'una industria petroquímica.

A tots els nivells, els LEDs es situen al capdamunt de la cadena evolutiva de les fonts de llum, com que el seu baix consum permet alimentar-los amb senzilles plaques solars, podrien il·luminar fàcilment tants i tants indrets del món on encara no hi ha accés a l'electricitat. La seva vida és llarguíssima: al voltant de 100.000 hores, molt més que en les 10.000 hores que aguanten els fluorescents o les 1.000 de les bombetes incandescents.

Bé, si més no, això és el que ens expliquen perquè...recorden la famosa bombeta del parc de bombers de Livermore, a Califòrnia? Aquella que apareix a l'excel·lent documental "Comprar, tirar, comprar", de Cosima Dannoritzer, on es denuncia l'obsolescència programada de tants i tants articles? Bé, aquella bombeta, contemporània de Thomas Alva Edison, fa 113 anys que funciona sense parar, el que significa, fent comptes a l'engròs, porta unes 990.000 hores en plena incandescència...

Quina alegria, per cert, llegir que el parlament francès ha aprovat el càstig penal d'aquesta pràctica que planifica la mort de la vida útil de moltes dels nostres productes de consum. Tant de bo la iniciativa s' estengui arreu del món. D'un món que s'allunyi cada cop més de la foscor i que visqui d'una vegada per totes a l'alçada de l'enginy i la tenacitat dels nostres més savis congèneres, com per exemple aquests tres llorejats nipons.

Més informació:
Sobre els premiats
Conveni de Minamata

 

Sostenible.cat
Etiquetes: 
Fitxers adjunts: 
AdjuntMida
Image icon nobel.jpg52.49 KB

Relacionats

Butlletí