Les dues cares de la geolocalització per al món local

Periodista
04/04/2018 - 13:49

Assumida la revolució dels mitjans socials des del punt de vista tecnològic, ens trobem ara en el debat sobre el seu ús i poder transformador.  Ja és evident que el veritable valor no ha estat la mateixa tecnologia, sinó com l'hem utilitzat. Alguns dels efectes d’aquest ús s’han fet visibles sobretot a escala local.

"Cal destacar també les llums, amb la contribució dels mitjans de comunicació social a l'acció social, el comerç de proximitat i l'emprenedoria social i ambiental, entre d’altres"

Les xarxes com Airbnb i Uber han desfermat debats polítics, socials i ambientals en l’economia dels barris. No trigarà gaire el conflicte sobre comerç, transport i model econòmic relacionat amb Amazon i el seu impacte local. Però al costat d’aquestes ombres cal destacar també les llums, amb la contribució dels mitjans de comunicació social a l'acció social, el comerç de proximitat i l'emprenedoria social i ambiental, entre d’altres.

"Les tecnologies mòbils amplien la xarxa global però alhora permeten que es configurin innombrables xarxes locals en el món real"

Amb cada actualització d'estat, streaming de vídeo, cerca geolocalitzada es fa més densa la xarxa global que avui és la ciutadania. A banda de les pors que pugui generar tot el fenomen i eventual ús corporatiu del bigdata, el cert és que les tecnologies mòbils amplien la xarxa global però alhora permeten que es configurin innombrables xarxes locals en el món real. La gran paradoxa és que la globalització de les dades i el risc de la seva monopolitització corporativa van acompanyats de la descentralització de les xarxes socials en altres usos com l'acció socioambiental o el comerç. En l’esfera individual, el bigdata pot condicionar les nostres opcions i decisions de consum. Però, d’altra banda, la geolocalització també ens connecta de manera més significativa amb l’entorn proper i amb tot allò que ens importa, ja siguin persones, empreses o  esdeveniments.

"Quan per allà el 2010 es va produir la primera onada de noves apps, va ser interessant veure com cada aplicació semblava trobar la seva contrapartida social o comercial"

Molts usos dels mitjans de comunicació social es produeixen en entorns no regulats, fet que ocasiona conflictes encara que també permet explorar oportunitats. Entre CoachSurfing, Airbnb o Tripadvisor hi ha grans diferències encara que tots ofereixen serveis amb experiències locals i físiques. Quan per allà el 2010 es va produir la primera onada de noves apps, va ser interessant veure com cada aplicació semblava trobar la seva contrapartida social o comercial. Apareixia Foursquare que es basava en oferir incentius simples als usuaris que es registraven en els llocs on anaven, creant un mapa de locals i indrets al voltant de la teva localització. I pràcticament alhora es va crear CauseWorld  que intentava fer un pas més enllà afegint un propòsit o causa al lloc de registre, o recompensant el consum conscient, la responsabilitat social i el compromís cívic. En la primera app aconseguies xapes i alcaldies, en la segona “Karma points”. Cal dir que Foursquare ha tingut més recorregut que CauseWorld, però l’exemple permet veure que l’abast de les xarxes socials és ampli i, sovint, exploratori.

"On realment les xarxes socials han tingut un recorregut indiscutible ha estat en l’apartat de l’acció social i la mobilització"

On realment les xarxes socials han tingut un recorregut indiscutible ha estat en l’apartat de l’acció social i la mobilització. Hi ha aplicacions per a fer donatius, com PocketCause; per aconseguir finançament per la via del crowdfunding, com GoFundMe o Goteo; per recollir signatures de suport, com Change.org. També n’hi ha per recollir micro-donacions per a ajuts d'ajuda humanitària, com OneRelief.  Però el més sorprenent es que moltes d’aquests i d’altres s’utilitzen localment per a iniciatives també locals. En altres paraules, moltes apps que podem jutjar amb duresa per l’impacte ambiental i econòmic que poden tenir a escala local, també poden acabar contribuint molt positivament  en l’altre direcció. Tripadvisor o Foursquare són molt criticats per la discutible veracitat de les avaluacions, entre altres qüestions. Però també són molt utilitzats pels “locavores”, denominació que es dóna a les persones que donen prioritat als restaurants on es pot consumir aliments que es produeixen a la seva zona. De la mateixa manera, a casa nostra encara no hi ha la tradició democràtica del voluntariat polític, però en altres països on sí hi és, les apps permeten als activistes i voluntaris estar més capacitats, i als votants estar més compromesos, tot un fenomen que va iniciar Obama durant la seva campanya.  També podem atribuir un impacte ambiental positiu a escala local a apps com Googlemaps, MapQuest o Trapster  que fan més eficients els desplaçaments.

"Seriem injustos si no admetem que el poder transformador prové de l’ús i, per tant, no és més que un reflex del poder transformador dels usuaris"

En definitiva, és temptador carregar contra les xarxes socials i l’impacte local de la geolocalització pel risc que siguin unes poques corporacions les que acabin monopolitzant sense regulació el seu poder transformador. Però segurament seriem injustos si no admetem que el poder transformador prové de l’ús i, per tant, no és més que un reflex del poder transformador dels usuaris. 



 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Entrevista


Tine Heyse és copresidenta de la Aliança del Clima, la major xarxa de ciutats del món, amb 1.700 membres a 26 països, per l'acció contra el canvi climàtic. Aquest 2 i 3 d'octubre es va celebrar a Barcelona la Conferència Internacional de l'Aliança del Clima 2018. Hem entrevistat a Heyse per saber els reptes de futur de la Aliança i la rellevància dels govern locals a la lluita global contra l'escalfament.
Opinió

Els passats 2 i 3 d’octubre, la Xarxa i la Diputació de Barcelona hem acollit a Barcelona la Conferència Internacional de l'Aliança del Clima 2018, que hem organitzat conjuntament amb l’entitat municipalista europea de lluita contra el canvi climàtic, Climate Alliance. La Conferència ha rebut més de 200 representants d'ens municipals d’arreu del món —incloent-hi delegats de la COICA, Coordinadora de las Organizaciones Indígenas de la Cuenca Amazónica—, que han intercanviat experiències amb municipis catalans i estatals.

Notícia

 

Des del proper dia 15 al 21 d’octubre, Sant Celoni acull la IVª Setmana del Bosc, organitzada per l'Ajuntament de Sant Celoni, i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), el Cercle Econòmic i Social del Baix Montseny, l'Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor.  La Setmana del Bosc oferirà un ampli programa d'activitats culturals, divulgatives i tècniques amb l’objectiu de donar a conèixer el món forestal, posar-lo en valor i apropar-lo una mica a la ciutadania, tenint en compte la situació geogràfica de Sant Celoni, ubicat enmig de dos grans parcs, per aconseguir sensibilitzar sobre la importància del bosc i el món forestal.

Butlletí