Nicolau II de Rússia, Lluís XVI de França i tants altres dèspotes immobilistes que han caigut víctimes del seu propi entestament feien cas omís del patiment dels seus pobles. En lloc d'escoltar-los, els reprimien. Ara torna a passar el mateix amb els demiürgs del desenvolupisme en crisi, entossudits a tornar a fer el que tothom ja ha vist que ens porta al desastre: "sostenella y no enmendalla".
En tenim dos exemples recents. Un informe de la Comisión Nacional de Energía atribueix a les primes a les renovables els darrers increments del cost de l'electricitat a Espanya, cosa que permet concloure als lobbies del sector que la generació eòlica o fotovoltaica és una creu per a l'economia. D'una altra banda, les grans companyies aèries europees asseguren que el compliment del protocol de Kioto (enguany el transport aeri ha entrat en el mercat d'emissions) destrueix milers de llocs de treball i fa perdre contractes xinesos a Airbus.
Podríem afegir que la jornada de vuit hores, o les vacances pagades, o la seguretat social encareixen els costos de producció. I seria cert. Quin paradís econòmic, aquella indústria de fa un segle! La generalització de les renovables és una excel·lent notícia (serà d'obligada observança per a tothom en poques dècades) i el compliment de Kioto és un programa de mínims si no volem patir mals majors d'aquí pocs anys. Ara bé: la gestió de la transició no s'està fent prou bé, em temo.
Afavorir les renovables i disminuir les emissions és l'opció sensata i correcta, però no fem prou bé la migració tecnològica i sociocultural. Això dóna ales als reaccionaris de tota la vida, que s'emparen en els excessos de la revolució francesa per a justificar l'execrable ancien régime. Si continuem venent barata l'energia fòssil sense internalitzar-ne els costos ambientals o si claudiquem dels valors de la nostra pròpia cultura europea no anirem enlloc. Sabem on és el nou nord, no sabem encara com canviar el rumb.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
