Matriu biofísica i matriu ambiental

Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
21/03/2018 - 12:32

Autors: Ramon Folch i Josepa Bru

Durant segles, la matriu biofísica s’imposà als humans. Semblava infinita i totpoderosa. Avui, en línies generals, la majoria de matrius estan sotmeses, "soterrades" sota territoris transformadíssims, fins el punt que els accidents geogràfics es perceben com a simples noses constructives que cal remoure mitjançant ponts, túnels o rebaixos correctius. El que començà essent la tímida transformació d’una incommensurable matriu complexa, ha esdevingut una activitat banal i aparentment autònoma. Igualment, les concepcions econòmiques dels segles XIX i XX consideraven que la matriu biofísica era aliena als processos econòmics, fins al punt que alguns dels seus components productivament essencials (l’aigua, el sòl, el clima, etc.) eren béns lliures irrellevants. Tanmateix, i avui més que mai, aquests factors pretesament secundaris tenen un valor enorme, només cal remetre’s a les conseqüències de la seva alteració (canvi climàtic, recursos minvants, incendis forestals, inundacions…).

El cas és que el resultat de les interrelacions entre la matriu biofísica i les transformacions de l’activitat humana és la matriu ambiental, essent el paisatge una de les principals expressions d’aquestes interrelacions. La seqüència processalment correcta seria: matriu biofísica (paisatge preantròpic), transformació discreta de la matriu biofísica en matriu ambiental o espai territorial (paisatge antropitzat), transformació profunda i fins i tot deletèria de la matriu en territori vacil·lant (paisatge degradat), compromís prudent de transformació i gestió (paisatge sàviament humanitzat).

El diàleg permanent entre els condicionants biofísics i les estratègies de transformació del territori fan que la matriu ambiental no sigui permanent ni immutable. Cada canvi, genera una modificació de la matriu. Fins ara, i amb comptades excepcions, la matriu ambiental ha estat una mera conseqüència involuntària d’aquestes modificacions. S’ha projectat la transformació, però no pas els resultats ambientals de la transformació. La matriu ambiental era –és‑ el resultat de transformar la matriu precedent, però no pas cap objectiu a aconseguir de forma deliberada. Arribar a disposar d’una determinada matriu ambiental, configurada d’aquesta o d’aquella manera, no és encara un objectiu projectual. Determinades escoles ho propugnen i avancen en aquesta línia de projectar la nova matriu ambiental juntament amb els projectes constructius, però són encara l’excepció.

De tot plegat se’n deriva la conveniència de projectar la matriu ambiental, és a dir de conformar-la deliberadament, en comptes d’esperar que vagi prenent forma aleatòriament. Els condicionants bioclimàtics, geomorfològics, hidrogeològics i ecosistèmics que constitueixen els elements essencials d’aquesta matriu no es poden ignorar.

Extret del llibre “Ambient, territori i paisatge. Valors i valoracions” (Fundació Carulla & ESADE, Editorial Barcino, Barcelona 2017 [2ª ed.]).


 

Relacionats

Notícia

L'AMB ha aprovat definitivament el nou projecte bàsic de restauració de l'abocador de la Vall de Joan – una actuació de l'AMB amb finançament de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC)–, sobre una àrea de 448.735 m2. Aquest espai d'aproximadament 60 hectàrees situat entre els municipis de Begues i Gavà va rebre durant tres dècades els residus municipals de bona part del territori metropolità, i després de la inversió de 27,7 M€ en la seva renaturalització, esdevindrà un espai singular en l'àmbit del Parc Natural del Garraf.

Article

Amb el compromís d’integrar la responsabilitat social en l’estratègia corporativa i com a administració referent en el progrés sostenible dels 311 municipis de la demarcació i en el benestar dels seus ciutadans, la Diputació de Barcelona treballa per poder acompanyar els governs locals en la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per l'Organització de les Nacions Unides.

Notícia

Una de les espècies forestals presents en els ambients de ribera i que més presència tenia històricament a les illes eren els oms (Ulmus minor). Aquest arbre ha estat fortament afectat per la malaltia de la grafiosi, que ha acabat a tot Europa amb milions d’individus.

Butlletí