Retorn dels envasos: el rol del comerç en la sostenibilitat

26/11/2016 - 18:25

El plàstic és, sens dubte, un dels grans enemics del planeta. Reduir-ne el consum i reciclar el que es fa servir hauria de ser una prioritat a global.

A l'Estat espanyol es venen cada any uns 18 mil milions d'envasos de plàstic amb continguts diversos, la immensa majoria dels quals no van a parar al lloc on els correspon. El percentatge real de reciclatge d'envasos el 2011 era del 35 % a Catalunya i del 22 % a l'Estat espanyol, molt per sota del que estableix la legislació europea, estatal i autonòmica.

Per intentar pal•liar els problemes ambientals i de salut que generen, en diferents indrets del món es duen a terme iniciatives que van des de la prohibició de les càpsules de cafè -a Hamburg-; sistemes de bescanvi d'envasos per tiquets de metro -a Pequín-; sistema de reciclatge d'envasos que permet recuperar diners -a Finlàndia-, etc. En aquest àmbit, el comerç de proximitat pot col•laborar en la lluita per la reducció de residus d'envasos de plàstic, i també d'altres maneres...

El rol del comerç en altres indrets

Finlàndia
Finlàndia produeix 177.000 tones de residus plàstics l'any, el 70 % dels quals són d'origen domèstic. En aquell país, i des de fa anys, si el comprador retorna les ampolles i llaunes buides als supermercats, quan es fa la compra es torna l'import de cada envàs buit -com es feia fa anys a casa nostra amb les ampolles de vidre-. A Finlàndia, aquesta mateixa pràctica -aplicada als envasos que més s'utilitzen actualment (de plàstic o de llauna)- forma part de l'acte de compra i no suposa cap molèstia ni per al client ni per al comerciant.

Una altra modalitat en què el comerç de proximitat s'implica directament en la lluita per la reducció de residus plàstics és que les ampolles de plàstic o vidre i les llaunes, que es dipositen dins d'una màquina que hi ha a les botigues. A canvi, els consumidors obtenen un rebut que es pot bescanviar per diners o per pagar directament les compres que hi realitzen. El reciclatge es fa de manera sistemàtica i eficient.

Aquestes màquines es troben també en altres indrets de les ciutats, quan s'hi introdueix l'envàs, s'obté la quantitat corresponent de diners. En total, el 90 % de les ampolles de plàstic i llaunes són reciclades d'una manera efectiva; uns 6,6 milions d'ampolles per setmana!

Alemanya
Ja fa més d'una dècada que es va implantar el pfand, un sistema que ha revolucionat el reciclatge en aquell país. Pfand són diners (entre 8 i 25 cèntims) que el comprador paga addicionalment cada vegada que compra una ampolla de plàstic o de vidre. Aquests diners són retornats quan es porta l'envàs buit al mercat o al supermercat (llocs on habitualment es troben els punts de reciclatge).

Aquest sistema ha generat, a més, i de manera espontània, un moviment de solidaritat: moltes persones quan consumeixen begudes pel carrer, en comptes de llençar els envasos dins dels contenidors els deixen a terra, perquè saben que seran recollits per persones en dificultats econòmiques que així obtenen uns ingressos. Se'ls anomena pfandsammlers.

Deu anys després de la seva implantació, ja es pot afirmar que el pfand és tot un èxit en reciclatge i ara també de solidaritat.

Pequín
A Pequín, des del 2012, a la línia 10 del metro, els passatgers poden introduir les ampolles de plàstic en unes màquines. En 20 segons les trituren i lliuren un tiquet que ofereix un petit descompte en el títol de transport. La intenció és instal•lar aquestes màquines per tota la ciutat, incloent-hi els centres comercials.

Projecte pilot a València
L'Ajuntament valencià vol reduir la utilització d'ampolles de plàstic i es planteja incentivar els ciutadans perquè reciclin: per una banda, estudia la implantació de màquines de retorn d'envasos que, a canvi, doni tiquets de compra; per l'altra, es planteja vendre les llaunes i ampolles d'aigua, refrescos, sucs, cerveses... amb un dipòsit de 10 cèntims que es recuperen quan el client retorna l'envàs buit al comerciant.

Tot plegat podria contribuir a estalviar diners a l'Ajuntament -que actualment es destinen a recollir, tractar i netejar llaunes i ampolles...- i alhora es mantindria més net el medi ambient, es generarien llocs de treball en l'àmbit mediambiental i es dinamitzaria el comerç de proximitat. De retruc, es convertiria en un agent implicat en la gestió i reducció de residus.

*Article publicat al butlletí e.comerç de la Gerència de Serveis de Comerç


Categories: 

Relacionats

Article

El projecte SOULFOOD recull l’experiència de productors agrícoles locals per tal de desenvolupar solucions digitals per lluitar contra el malbaratament alimentari.​

Notícia

Nadal és un moment en què hi ha un fort augment del consum, tant en la compra de regals, menjar com begudes o elements ornamentals. També es generen més residus, hi ha més desplaçaments i es poden desencadenar despeses energètiques. 

Article

L’Ajuntament de Blanes continua dinamitzant els mercats de proximitat amb una nova acció. Durant aquesta setmana ha començat a repartir 7.000 envasos reutilitzables, amb l’objectiu de reduir residus i promoure el reciclatge, mentre aposta també pel comerç local

Butlletí