Viure a pagès, avui dia

Ramon Folch

Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
24/04/2017 - 10:53

El fuster que m’aparia portes i finestres té serres amb control numèric operades per ordinador i treballa per a clients suïssos que miren el mil·límetre. El meu lampista calcula amb precisió frigories i calories amb autoritat d’enginyer. No visc a Barcelona, sinó en un veïnat de quinze habitants d’un municipi de 400, al Pla de l’Estany. Per davant de casa, passen tractors enormes amb cabines climatitzades que fan la feina d’un centenar d’homes o més. ¿Què vol dir, avui, viure a pagès?

Sempre m’havia admirat el Vèneto, tan endreçat, amb aquesta estructura territorial de ciutat difusa tan ben descrita per l’urbanista Francesco Indovina. El triangle Pàdua-Venècia-Treviso és un espai alhora urbà, rural i industrial, amb un PIB per càpita altíssim i una qualitat ambiental considerable. El fenomen comença a arribar a la Catalunya nord-oriental, per exemple al triangle Olot-Figueres-Girona, molt més accidentat orogràficament, però de característiques productives i ambientals comparables.

"El territori i el seu imaginari han canviat perquè la pagesia ha passat de classe social a professió"

Aprendre en escoles tècniques
La Catalunya del vi viu una transformació semblantment molt interessant. Els avis que feien una vinassa tan honesta com imbevible han tingut nets enòlegs i economistes que produeixen vins perfectament exportables, amb tota la transformació tecnològica, econòmica i social que això comporta. Hi ha més casos en altres sectors agropecuaris, basta mirar els regadius lleidatans, per exemple.

El gran canvi és que la pagesia ha passat de classe social a professió. Continua heretant la terra, però la capacitat per treballar-la com cal s’aprèn ara en escoles tècniques. El territori, de retruc, és un altre. Però al món, i fins al nostre país, coexisteix aquesta agricultura avançada amb formats rurals pràcticament neolítics. És un desequilibri perillós. No estic segur que ens n’adonem prou.

Les polítiques socioambientals i el marc legal haurien de posar-se al dia, com el meu fuster o el meu lampista. Si no, el Vèneto ens tornarà a deixar enrere. I el món romandrà en la injustícia i la inadequació.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

Arrenca el projecte d'Hort comunitari de Vilassar de Dalt

Una quarantena de persones van assistir a la primera jornada del Procés Participatiu que ha d'engegar l'Hort social i comunitari de Vilassar de Dalt. La jornada, que va tenir lloc al Museu Arxiu, va comptar amb una taula rodona d'experiències i un taller infantil de vivers creatius.

Article

Els horts socials de Can Bages a Sabadell obtenen la primera collita

Les dues parcel·les de l’horta municipal de Can Bages destinades a entitats de caràcter social han començat a donar els seus primers fruits, des que a finals del passat octubre l’Ajuntament les cedís a Rebost Solidari i a l’Associació d’Aturats de Sabadell.

Article

Sant Boi impulsa un hort comunitari per a la inclusió de col·lectius vulnerables

Foto: Joan Puig

Malgrat que a priori no podrien competir amb el prestigi de les termes romanes i l’encant del delta del Llobregat, si van a Sant Boi, agafin-se temps per contemplar els horts de Can Pinyol, al barri de Marianao. Allà podran disfrutar del fulgor coral de tomàquets, albergínies i coriandres, però si van més enllà de l’aparença, repararan que la millor de les collites té molt més a veure amb les mans que treballen la terra que no pas amb el resultat que dona. Allà el terreny està adobat perquè broti l’esperança entre els seus inquilins, que se sentin integrats en un verger on les limitacions es desposseeixen amb la determinació amb què s’arrenca un esbarzer.

Butlletí