Viure a pagès, avui dia

Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
24/04/2017 - 10:53

El fuster que m’aparia portes i finestres té serres amb control numèric operades per ordinador i treballa per a clients suïssos que miren el mil·límetre. El meu lampista calcula amb precisió frigories i calories amb autoritat d’enginyer. No visc a Barcelona, sinó en un veïnat de quinze habitants d’un municipi de 400, al Pla de l’Estany. Per davant de casa, passen tractors enormes amb cabines climatitzades que fan la feina d’un centenar d’homes o més. ¿Què vol dir, avui, viure a pagès?

Sempre m’havia admirat el Vèneto, tan endreçat, amb aquesta estructura territorial de ciutat difusa tan ben descrita per l’urbanista Francesco Indovina. El triangle Pàdua-Venècia-Treviso és un espai alhora urbà, rural i industrial, amb un PIB per càpita altíssim i una qualitat ambiental considerable. El fenomen comença a arribar a la Catalunya nord-oriental, per exemple al triangle Olot-Figueres-Girona, molt més accidentat orogràficament, però de característiques productives i ambientals comparables.

"El territori i el seu imaginari han canviat perquè la pagesia ha passat de classe social a professió"

Aprendre en escoles tècniques
La Catalunya del vi viu una transformació semblantment molt interessant. Els avis que feien una vinassa tan honesta com imbevible han tingut nets enòlegs i economistes que produeixen vins perfectament exportables, amb tota la transformació tecnològica, econòmica i social que això comporta. Hi ha més casos en altres sectors agropecuaris, basta mirar els regadius lleidatans, per exemple.

El gran canvi és que la pagesia ha passat de classe social a professió. Continua heretant la terra, però la capacitat per treballar-la com cal s’aprèn ara en escoles tècniques. El territori, de retruc, és un altre. Però al món, i fins al nostre país, coexisteix aquesta agricultura avançada amb formats rurals pràcticament neolítics. És un desequilibri perillós. No estic segur que ens n’adonem prou.

Les polítiques socioambientals i el marc legal haurien de posar-se al dia, com el meu fuster o el meu lampista. Si no, el Vèneto ens tornarà a deixar enrere. I el món romandrà en la injustícia i la inadequació.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

L'edició de 2018 del reportatge Directo a tus hormonas. Guía de alimentos disruptores, d'Ecologistes en Acció, alerta de l'elevada presència de residus de plaguicides en aliments a partir de les dades de l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició. Els aliments a l'Estat contenen pel cap baix 38 plaguicides amb capacitat d'alterar el sistema hormonal.

Entrevista

Fernando Navalón és un dels fundadors, i un dels portaveus, de la cooperativa Som Alimentació. El projecte, que va començar literalment amb quatre persones, acaba de fer realitat el seu objectiu principal: obrir un supermercat cooperatiu i participatiu a València. Som Alimentació ofereix els productes, ecològics i a preus assequibles, per fer la compra diària, però va també més enllà: vol implicar els qui hi participen i crear comunitat. Es van marcar un mínim de 150 associats per poder arrencar i abans d’obrir portes ja havien doblat aquesta quantitat. Ara, amb la botiga en marxa des del passat 19 de maig, esperen consolidar-se i, amb el temps, arribar a més ciutats.

Article

El  Food Waste Hackathon vol posar a treballar conjuntament empreses, experts, plataformes ciutadanes i administracions per per reduir el malbaratament alimentari a Catalunya. Cal destacar que cada català llença cada any, de mitjana, uns 35 quilos d'aliments. La marató es celebrarà el proper 15 i 16 de juny a la Rambla de la Innovació d'ESADE (Creapolis) a partir de les 9:00 del matí.

Butlletí