Reportatge

En els darrers anys ha emergit amb força el concepte de “Solucions basades en Natura” (SbN), especialment en el context de les ciutats verdes, la resiliència urbana o la urbanització sostenible. Els investigadors Francesc Baró, Panagiota Kotsila; Filka Sekulova del grup de recerca BCNUEJ de l’ICTA-UAB, aborden en aquest reportatge la clarificació del concepte SbN, aporten models i exemples i les claus per dissenyar-les de manera que sigui realment efectives per, a través dels beneficis de la natura, abordar reptes socials.

Notícia

El geògraf, cofundador, actual vicepresident i ànima de la Plataforma Aprofitem els Aliments, va morir dilluns d'una aturada cardíaca mentre feia esport a la UAB, on s’havia convertit en figura imprescindible per a les polítiques de medi ambient.

Notícia
Les diverses línies d'ajuts superen els deu milions d'euros

Es destinen 1,8 milions d'euros a 66 projectes empresarials de foment de l'economia circular, 1,8 milions d'euros per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització dels residus municipals. 4,7 milions d'euros en ajuts per a deixalleries municipals i més de dos milions d'euros atorgats per al foment de la recollida selectiva de l'orgànica.

Notícia

Santa Maria de Martorelles, amb poc més de 860 habitants, iniciarà el proper dia 5 de febrer la recollida selectiva de residus porta a porta. El servei, que el prestarà el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental mitjançant l’empresa pública Serveis Ambientals del Vallès Oriental, consistirà en el desplegament de la recollida porta a porta de la fracció orgànica (3 cops a la setmana), resta (1 cop a la setmana) i bolquers (3 cops a la setmana). 

Notícia

 

Les zones mesurades aquest any al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i a l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa corroboren que la franja pirinenca gaudeix de cels foscos i de qualitat. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici demanarà aquest any la certificació Starlight.

 

Notícia

El servei d'assessorament energètic també ha gestionat més de 1.400 canvis de potència amb les subministradores, el que ha estalviat a les famílies 54.000 euros. No obstant, prop de 170.000 veïns, més del 10% dels habitants de la ciutat, són víctimes de la pobresa energètica.

Entrevista

Va néixer a Sabadell però viu al Baix Empordà. És professora d’universitat, ha donat classes a la Universitat de Girona, a la UAB i des de fa 9 anys a la UPF. També ha fet de periodista. Ara mateix dirigeix el màster en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diferència. És co-directora de l’UPF-Centre for Animal Ethics i la directora del projecte de recerca THINKClima que investiga el paper que tenen els grups d’interès en el coneixement que rebem sobre el canvi climàtic.

Notícia

Alliberament d’ocells recuperats, visites guiades, jornades i tallers sobre fotografia ambiental i canvi climàtic, o bicicletades serviran per implicar i conscienciar la ciutadania sobre la singularitat i conservació d’aquests espais. Les activitats tindran lloc entre el 2 i el 4 de febrer.

Notícia

L'Empordà i el Gironès concentren el major nombre d'acords de protecció de tot Catalunya. La Diputació, el Consorci de les Gavarres i de l'Alta Garrotxa, la Iaeden i la Fundació Emys lideren el llistat de convenis, que afecten boscos, rius, cultius o fauna

Notícia

Les subvencions es destinaran a entitats sense ànim de lucre i ens locals que tinguin acords de custòdia fluvial en marxa o previstos per dur a terme tasques de restauració de les lleres dels rius i millora de zones humides

Opinió

Un projecte amb aquestes dades ha de traspassar el mur en què s'ha convertit la política per part de grups municipals on, ni l'accessibilitat, ni l'eficiència, ni la sostenibilitat semblen ser suficients per desbloquejar una opció que millora la qualitat de vida de la gent de la ciutat. El valor del transport públic recau en la possibilitat de desplaçar-se de la manera més eficient i responsable amb la ciutat i el planeta.

El terme "natura", com el terme "paisatge", tenen un llarg recorregut en el llenguatge comú. L’ecologia i altres ciències ambientals també els utilitzen, però circumscrivint-los a camps semàntics molt precisos i ajustats a les seves necessitats conceptuals. Així, un "paisatge" no és una postal per a un ecòleg, sinó un algorisme socioambiental, és a dir el conjunt de paràmetres que defineixen l’aspecte d’un territori.

El Pla de Territoris Intel·ligents (PNTI), com a procés institucional en el que entren les ciutats intel·ligents a partir del moment de la seva aprovació, és, sens dubte, un instrument necessari per seguir avançant en el procés de smartizació de ciutats i territoris, però que comporta uns riscos que li són inherents i que intentaré esbossar en el present comentari.

La teoria del dònut ajuda a posar aquestes i altres prioritats socials i ambientals en el context de les estructures econòmiques i polítiques i de les relacions entre elles. Bàsicament, el que la teoria proposa és que hi ha una base social i un sostre ecològic que delimiten l’espai de seguretat ambiental i justícia social en el que hauria de moure’s la humanitat.

El dret a la salut és un dret fonamental i és comú atribuir-ne la garantia a una bona atenció mèdica o urgències sense cues, però també suposa viure en un ambient que no ens faci emmalaltir. Dit d’una altra manera, la millor atenció sanitària no tornarà la salut als milers de malalts per contacte amb l’amiant.

Butlletí

Propers actes

Dreceres

Instagram_