Notícia
La proposta pretén salvar prop de 36.500 metres quadrats d’horta valenciana protegida

L’Ajuntament de València ha enviat al Ministeri de Foment una proposta alternativa d’ampliació de la via V-21 en el tram d’entrada a la ciutat, que recuperaria entre el 53% i el 62% de l’horta respecte al pla actual. La proposta plantejada per l’Ajuntament pretén salvar part de les 8,1 hectàrees del sòl rural, la majoria horta protegida (6’8 hectàrees), que es veurien afectades amb el projecte que vol executar el Govern.

Notícia
L’Ajuntament de Barcelona es converteix en la primera administració pública de Catalunya en emetre bons verds i socials

S'han formalitzat les noves operacions d'endeutament de l'exercici del 2017. Per primera vegada a Catalunya, una administració pública emetrà deute públic amb condicions sostenibles. El finançament que es rebi s'haurà de destinar de manera exclusiva a projectes i inversions mediambientals o de caire social, ja sigui en educació, serveis socials o ocupació.

Notícia
Un estudi de l'ICTA alerta de les pérdues alarmants que patirà una de les zones de major biodiversitat amazònica si es construeix una carretera

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, que obre les portes a una carretera que també travessa la terra ancestral de pobles indígenes amazònics. Així ho denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Notícia

Espanya ha fet un pas enrere en la lluita contra el canvi climàtic i en la descarbonització de la seva economia. La font de generació elèctrica que més emet són les centrals tèrmiques, que han estat les culpables d'emetre gairebé el 60% del total de les 74,8 milions de tones equivalents de CO2. Aquesta tecnologia emet gairebé 1.000 grams de CO2 per kWh generat, molt per sobre de la resta.

Entrevista

Maria del Carmen Llasat és professora titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctorada en Ciències Físiques, la seva investigació es va centrar inicialment en la millora del coneixement i prevenció de les inundacions en un marc de col·laboració interdisciplinària, i es va ampliar a altres riscos naturals, el seu impacte social i la sensibilització de la societat envers aquests riscos. Maria del Carmen Llasat ha participat en una vuitantena de projectes de recerca i és autora, junt amb altres experts, del capítol sobre riscos d’origen climàtic del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.

Notícia

L'estudi «El pasturisme: un producte turístic nou per a les comarques gironines? Anàlisi de recursos i propostes de futur», vol avaluar la viabilitat de la implantació del pasturisme com un producte de turisme vivencial innovador a les comarques gironines. El treball ha estat realitzat per les doctores en geografia i medi ambient, Neus Monllor i Emma Soy. La presentació va tenir lloc el passat 5 de desembre a la Diputació de Girona a càrrec de les autores i de Pere Vila, president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, i Joan Bassets, president de Visita Granges i responsable d'ecogarrotxa.

Notícia

Un total de deu empreses de serveis turístics del Parc Natural del Montseny han renovat la certificació de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). La renovació va tenir lloc en el marc del 19è Fòrum Permanent de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), reunit el passat 12 de desembre a l’Ajuntament de Tagamanent.

Notícia

L’últim informe de progrés dels objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), corresponent a les dades de l’any 2015, assenyala que les emissions han sofert un lleuger augment del 0,8%, amb un increment de 0,3 milions de tones en relació al 2014.

Notícia

Un llibre editat per Sergio Rossi, de l'ICTA-UAB, amb Andrea Gori (Facultat de Biologia UB), Lorenzo Bramanti (CNRS), i Covadonga Orejas (IEO) posa de manifest que en els darrers 20-30 anys l'acció humana està provocant canvis dràstics i molt accelerats en els ecosistemes marins, alterant la seva capacitat natural per absorbir els creixents nivells de CO2 a l'atmosfera.

Notícia

L’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) i el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) van lliurar aquest 14 de desembre, els sisens Premis Ciències Ambientals. iu d’aquests guardons és reconèixer la iniciativa de les empreses en el sector del medi ambient, les actuacions dutes a terme per comunicar els reptes de la sostenibilitat a Catalunya, la trajectòria dels estudis de Ciències Ambientals, així com la recerca interdisciplinària.

Opinió

Un projecte amb aquestes dades ha de traspassar el mur en què s'ha convertit la política per part de grups municipals on, ni l'accessibilitat, ni l'eficiència, ni la sostenibilitat semblen ser suficients per desbloquejar una opció que millora la qualitat de vida de la gent de la ciutat. El valor del transport públic recau en la possibilitat de desplaçar-se de la manera més eficient i responsable amb la ciutat i el planeta.

El terme "natura", com el terme "paisatge", tenen un llarg recorregut en el llenguatge comú. L’ecologia i altres ciències ambientals també els utilitzen, però circumscrivint-los a camps semàntics molt precisos i ajustats a les seves necessitats conceptuals. Així, un "paisatge" no és una postal per a un ecòleg, sinó un algorisme socioambiental, és a dir el conjunt de paràmetres que defineixen l’aspecte d’un territori.

El Pla de Territoris Intel·ligents (PNTI), com a procés institucional en el que entren les ciutats intel·ligents a partir del moment de la seva aprovació, és, sens dubte, un instrument necessari per seguir avançant en el procés de smartizació de ciutats i territoris, però que comporta uns riscos que li són inherents i que intentaré esbossar en el present comentari.

La teoria del dònut ajuda a posar aquestes i altres prioritats socials i ambientals en el context de les estructures econòmiques i polítiques i de les relacions entre elles. Bàsicament, el que la teoria proposa és que hi ha una base social i un sostre ecològic que delimiten l’espai de seguretat ambiental i justícia social en el que hauria de moure’s la humanitat.

El dret a la salut és un dret fonamental i és comú atribuir-ne la garantia a una bona atenció mèdica o urgències sense cues, però també suposa viure en un ambient que no ens faci emmalaltir. Dit d’una altra manera, la millor atenció sanitària no tornarà la salut als milers de malalts per contacte amb l’amiant.

Butlletí

Propers actes

Dreceres

Instagram_