Notícia

Investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida participen en un projecte LIFE sobre mitigació del canvi climàtic. L'objectiu del projecte LIFE CLIMARK és promoure la gestió forestal multifuncional per a la mitigació del canvi climàtic, a través del disseny d'un mercat local de crèdits climàtics que compensa carboni, biodiversitat, aigua i reducció d'emissions potencials causades per incendis forestals. 

Notícia

 

Els experts hi han analitzat la transició de la variabilitat climàtica natural des de finals de la petita edat de gel –un període fred de mitjan segle XIV– fins al segle XXI

Notícia

Aire Net va néixer fa uns mesos per denunciar les males olors i la contaminació -amb xifres elevades de partícules cancerígenes- que, assegura, pateixen els veïns.

Notícia

Els municipis que formen la ZQA2 del Vallès Oriental i liderats per l'Ajuntament de Granollers, han acordat formar part d'un projecte a presentar a la tercera convocatòria de l'Urban Innovative Actions per a tecnologies i procediments innovadors.

Notícia

Les obres per soterrar el trànsit de la plaça de les Glòries i crear-hi un gran parc urbà ja s'han adjudicat i començaran el mes de març. Els treballs de la zona nord del parc, 45.000 metres quadrats de verd, de lleure i d'equipaments a l'àrea de la Gran Clariana, s'enllestiran el març del 2019, i els dos túnels viaris es posaran en funcionament el 2021.

Notícia
L'observatori reclutarà un mínim de 40 persones voluntàries a Madrid i Barcelona per monitoritzar espècies

Sabies que en els jardins de Madrid i Barcelona podem trobar fins a 49 espècies diferents de papallones? Malgrat això, no sabem si les seves poblacions estan en augment, en regressió, o si comptem amb més o menys espècies ara, que fa cinc anys. Per això, la investigadora Yolanda Melero, del CREAF, ha impulsat la creació del primer observatori ciutadà de papallones urbanes (uBMS. Urban Butterfly Monitoring Scheme).

Notícia
El sistema ha estat patentat per investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili

Investigadors del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili patenten un sistema que imita la fulla d’un arbre per absorbir C02 a alta velocitat i transformar-lo en biocombustible. Han aconseguit millorar el model natural de fotosíntesi, augmentant de quatre a deu vegades més la capacitat d’acumulació de CO2 respecte a les fulles dels arbres.

Notícia

El jurat ha atorgat, per unanimitat, el premi al treball “Citizen science provides a reliable and scalable tool to track disease-carrying mosquitoes”, publicat el passat octubre de 2017 a la prestigiosa revista Nature Communications. Els premiats d’aquesta edició en la modalitat de treballs sobre Ciències de la Terra i Ambientals han estat Aitana Oltra, Frederic Bartumeus i John R.B. Palmer per aquestl treball científic on la participació ciutadana ha estat clau per estudiar el mosquit tigre.

Notícia

Més de 80 entitats i institucions, i al voltant de 140 inscrits van participar al III Congrés Tercer Sector Ambiental a Catalunya  i van fixar quins han de ser els grans reptes ambientals a curt i llarg termini pel país. Els participants van traçar quin ha de ser el full de ruta de Catalunya en l’àmbit ambiental i van determinar una quarantena de reptes importants a abordar entre els 6 àmbits.

Notícia

L’expedient obert a Espanya afecta a Avilés (Astúries) i Villanueva del Arzobispo (Jaén), que han superat de forma "contínua i persistent" els límits de partícules fines (PM10), així com a la ciutat de Madrid, la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana per sobrepassar els màxims de diòxid de nitrogen (NO2).

Opinió

Quan hi ha una intervenció brillant en l’espai públic que el fa més confortable, com és el cas de la High Line a Manhattan, la ciutadania se sent atreta pel nou espai i la primera manera de demostrar-ho és caminar-hi. Igual ha succeït al South Bank de Londres. I, de ben segur, el mateix passarà a una de les avingudes més emblemàtiques de Berlín, Unter den Linden, que l’any que ve s’alliberarà de cotxes. Les persones donen prioritat a una opció o una altra de mobilitat en funció del grau de benestar que els proporciona i, dintre de benestar, cal incloure elements tan inefables, com el gaudi estètic, i altres de ben tangibles, com la funcionalitat.

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l'aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes ... per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l'aigua de l'aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d'ella?

Tenim la possibilitat de mirar-nos les ciutats com sistemes complexos en constant evolució i explorar noves maneres de viure i de gestionar l’entorn per construir el millor dels hàbitats humans amb el mínim impacte. Com seran les ciutats que mantinguin la integritat ecològica i produeixin benestar humà? Com les podem dissenyar i fer realitat?

La política agrària de la Unió Europea, la famosa PAC, llença per la borda segles de paisatge agropecuari mediterrani condemnant camps d’oliveres centenàries a la desaparició com qui canvia els mobles de lloc... A l’extrem oposat, un petit aiguamoll fàcilment traslladable ‑o simplement prescindible‑ pot convertir-se en l’obstacle més gran per a la convenient ampliació d’un aeroport, posem per cas.

Com a biòleg, sovint debato amb gent que defensa que gastar diners en gestionar i conservar la natura és “malgastar”. En casos com el del senglar, la resposta és fàcil: si no invertim i gestionem la natura correctament al seu moment, aquesta se’ns acabarà girant en contra, i ens suposarà una despesa encara més gran. 

Butlletí

Propers actes

Dreceres

Instagram_