Notícia

En el marc del Cap de Creus Autumn Weekend, el Parc Natural del Cap de Creus ha confirmat la primera cita d’aquest ocell migratori, i la tercera del mosquiter reietó. Les cites confirmen el potencial del Parc Natural del Cap de Creus per a l’observació d’aus, especialment migratòries, per la seva ubicació privilegiada.

Notícia

L'Assemblea creada aquest 5 de novembre és un òrgan integrat per totes les administracions i representants del teixit ciutadà i econòmic que s'encarregarà d'elaborar i validar l'Agenda Urbana de Catalunya. Serà la guia per al desenvolupament sostenible de les ciutats durant les properes dècades i per superar els problemes endèmics que va deixar l'explosió urbana del segle passat.

Notícia

Parc a taula, el programa de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona que contribueix a difondre els valors dels productors, elaboradors i restauradors dels territoris dels espais naturals, va organitzar, el dijous 8 de novembre, el primer àpat temàtic sota el fil argumental del peix de temporada del Garraf. L’àpat es va celebra a l’Escola d'Hostaleria de Castelldefels en col·laboració amb la Confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú i la D.O. Penedès,  com a promoció del territori que inclou l’Espai Marí Costes del Garraf  i el Parc del Garraf.

Entrevista

Rikki Nitzkin és la coordinadora de la Red de Construcción con Paja (RCP), una associació que promou l’ús d’aquest material a tot Espanya i que acaba de celebrar el seu V encontre estatal a València. Allà s’ha constatat que la construcció amb palla té cada vegada més demanda: de ser una opció minoritària habitualment lligada a l’autoconstrucció ha passat a despertar l’interès d’un públic més ampli i fins i tot s’ha usat ja en alguns edificis públics. L’expansió, però, es troba amb un obstacle important: falten constructores professionals especialitzades.

Notícia

Sostenible continua millorant per seguir sent el portal web de referència sobre sostenibilitat i món local; i ho fa amb més i millors continguts, amb una periodicitat diària, més informació audiovisual i butlletins temàtics especials, entre d’altres.

Notícia

El proper 14 de novembre de 2018, alcaldes, empresaris, líders de la ciutat i experts en el clima de diferents països d'Europa es reuniran a la segona edició de C40 Talks: Cities Getting the Job Done, una sessió especial d’Smart City Expo World Congress (del 13 al 15 de novembre) que explorarà els ambiciosos objectius climàtics que s'han fixat les ciutats europees per assolir un futur millor. La primera edició de C40 Talks es va celebrar a Nova York l’any passat.

Notícia

Ajuntaments, entitats municipalistes i socials de la Taula del Tercer Sector reclamen a la Generalitat i al govern espanyol que obliguin les companyies subministradores a signar els convenis de la llei de pobresa energètica. L'Ajuntament de Barcelona ha evitat 10.000 talls de subministraments bàsics durant l'últim any i mig, però creu que amb això no n'hi ha prou.

Notícia

En el marc dels Premis #Rezero,  la fundació Rezero ha atorgat el premi honorífic a la iniciativa del Govern de les Illes Balears per proposar una llei pionera en l'àmbit europeu pel que fa a la implantació de mesures de prevenció. L’Ajuntament de Barcelona per la reducció de plàstics d’un sol ús,  el projecte col·laboratiu de SETEM i XES Pam a Pam, el comerç residu zero Rebost de Sant Andreu i la iniciativa de consum responsable de joguines d’Espai Ambiental Cooperativa, han resultat els guardonats d’aquesta primera edició.

Notícia

L'Espai Vilawatt de la gent ha realitzat la primera de les nou sessions amb èxit participatiu. La sessió informativa ha tingut lloc al Casal de la Montserratina on els assistents han pogut aclarir dubtes per tal d'entendre millor les seves factures. Manel Rivero, formador de l'empresa Intiam Ruai, ha aconsellat i respòs dubtes personals sobre la potència, la tarifa contractada i com gestionar bé el consum d'energia per ser energèticament més eficients.

Notícia

Es tracta del primer projecte finalitzat dels deu que van guanyar el concurs de cobertes verdes. La resta de cobertes guanyadores del concurs celebrat el juny de 2017 estan en procés de construcció i es preveu que finalitzin al llarg de l'any vinent.

Opinió

S’acosta fi d’any i moment de balanços des de cada isme possible, en un període sociopolític més ple d’ismes que mai. Hi haurà varietat. Per no ser menys, a continuació es proposa un balanç optimalista de l’estat actual en el procés de la transició sostenible. En altres paraules, es suggereix que el moment actual per a la sostenibilitat és el millor dels possibles seguint la lògica de Leibniz. O per als que veuen el got mig buit, el pitjor possible a excepció dels altres segons diria Churchill.

Ja ens trobem a la cua per pagar i marxar. Portem una hora donant voltes, valorant pros i contres, rebaixant les expectatives, renegociant termes i condicions, etc. I allà, en la cua que tot ho acaba i que ens hauria d’apropar a la pau interior i a la tranquil·litat després de la incertesa de la compra, segueix el debat i la negociació, i el neguit es torna en dubte i estrès. En la cadena d’esdeveniments associats a la compra d’un objecte, es realitzen tota una sèrie de reaccions químiques en el nostre cos que ens porten a patir tot un cúmul d’emocions i sensacions contradictòries i, en alguns casos, addictives.

El 4 d’agost d’aquest any va esclatar a Pals un clam de la societat civil catalana que exigia als Ajuntaments, Diputació i Generalitat que s’aturés la destrucció dels paratges idíl·lics que encara ens queden a la Costa Brava. Al mateix temps es denunciava la destrucció i deteriorament progressius del patrimoni natural: paisatge, sòls, vegetació, fauna, aigües superficials i subterrànies, continentals i marines, recursos i activitats agro-ramaderes i pesqueres tradicionals i tot el patrimoni cultural associat. Aquest clam es diu: “SOS Costa Brava” .

Què tenen en comú les profunditats marines, les regions polars, la Lluna i els planetes? Des del punt de l'exploració, molt: tots són ambients extrems i inaccessibles, on l'estudi in situ requereix tecnologies punteres que comparteixen moltes similituds. Però històricament s'han destinat sempre més fons i esforços per descobrir allò que hi ha més enllà de les fronteres físiques del nostre planeta que no al que es troba amagat sota uns oceans que cobreixen fins al 70% de la seva superfície.

Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’. Però, insistint de nou, què és l’Economia circular?

Butlletí

Propers actes

Dreceres