Notícia
Dipòsits bolcats a Montoliu per evitar-ne l'ús - ITMAR FABREGAT

Els municipis de Seròs, Soses, Sudanell i Montoliu de Lleida van estrenar el 15 d'octubre el porta a porta amb la recollida de la fracció orgànica de les escombraries amb la qual cosa se sumen a la Portella, Puigverd i Artesa de Lleida, Corbins, Aspa, els Alamús i Sunyer, que ho van fer el dia 1. Segons els alcaldes, només es van registrar incidències puntuals però la gran majoria dels veïns van respondre bé al sistema.

Notícia

La Diputació de Barcelona va organitzar una expedició de dades sobre els reptes del canvi climàtic. Durant aquesta jornada de format innovador participants amb perfils complementaris van treballar per trobar dades i incorporar indicadors nous a l’avaluació de l’impacte del canvi climàtic.

Notícia

Aquest setembre ha acabat la trobada del projecte europeu Thermos a Granollers, que té per objectiu planificar xarxes de calor i fred als municipis.Els socis protuguesos de la ciutat de Cascais han visitat diverses instal·lacions de xarxes de distribució de calor i fred de l'entorn de la ciutat: la del Parc de l'Alba (Cerdanyola del Vallès), Districlima (Barcelona) i Tub Verd (Mataró). 

Notícia
Camp de reg a la plana de Lleida

Escassesa d'aigua, pèrdua de biodiversitat, disminució en els rendiments dels conreus, falta de recursos que provocarà inestabilitat i inseguretat... Són algunes de les previsions gens engrescadores que l'estudi d'un equip internacional fa sobre els efectes del canvi climàtic a la regió mediterrània.

Notícia

El consistori adquirirà quatre vehicles elèctrics per a l’àrea de Territori. També susbstituirà al carrer les làmpades d'incandescència i de descàrrega per unes amb tecnologia Led.

Notícia

El fòrum, que es durà a terme al Palau Firal el divendres 26 d’octubre, està organitzat per l’Ajuntament de Manresa i Fira de Manresa i pren com a eix central el canvi climàtic, i oferirà 10 ponències sobre el paper de l’energia en la mitigació dels seus efectes adversos, en aspectes com l’autoconsum, la mobilitat, l’eficiència energètica o la gestió del consum.

Notícia

L'AMB ha retirat el glifosat com a producte herbicida i ha reduït en un 82 % l'aplicació de productes químics per al control de plagues i malures als parcs. Ara els tractaments preventius es redueixen als mínims imprescindibles de manera que només se'n fan de curatius. Aquestes són algunes de les mesures destinades a la preservació de la salut de les persones, en l'àmbit dels tractaments fitosanitaris, que està introduïnt l'AMB en la gestió dels parcs metropolitans. 

Notícia

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha confirmat aquest 17 d'octubre el compromís de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, de retirar el recurs de l’Estat contra la Llei catalana del Canvi Climàtic. En acabar la reunió ha dit que “cal que el Govern del PSOE retiri el recurs per tenir la garantia de la plena aplicació d’aquesta legislació, altrament sempre estaríem pendents que una eventual sentència del Constitucional ens tombés aquests mecanismes de lluita contra el canvi climàtic”. L’acord s’ha establert durant la trobada bilateral que tots dos han mantingut a la seu del Ministeri, a Madrid.

Notícia

Les jornades tècniques, amb conferències i casos pràctics, han estat les iniciatives més ben valorades tant de la 6a edició de la Fira de Biomassa de Catalunya com del 1r Saló del Biogàs i Tractament de Purins. Més de 300 professionals hi ha participat i han valorat molt positivament els seus continguts. Respecte edicions anteriors, l’afluència de públic ha estat menor, però els més de 90 expositors d’ambdues fires han pogut mostrar els seus productes i novetats, durant tres dies d’activitat comercial.

Notícia

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet ha lliurat el certificat de zona tranquil·la i amb cel nocturn de qualitat al Parc Natural i a 12 municipis del seu entorn. L'objectiu és detectar zones que mantenen unes condicions de sons naturals o de baixos nivells de soroll o bé de foscor natural, delimitar-les, protegir-les i aprofitar aquestes zones com a elements de sensibilització i educació ambiental.

Opinió

Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’. Però, insistint de nou, què és l’Economia circular?

El 4 d’agost d’aquest any va esclatar a Pals un clam de la societat civil catalana que exigia als Ajuntaments, Diputació i Generalitat que s’aturés la destrucció dels paratges idíl·lics que encara ens queden a la Costa Brava. Al mateix temps es denunciava la destrucció i deteriorament progressius del patrimoni natural: paisatge, sòls, vegetació, fauna, aigües superficials i subterrànies, continentals i marines, recursos i activitats agro-ramaderes i pesqueres tradicionals i tot el patrimoni cultural associat. Aquest clam es diu: “SOS Costa Brava” .

Què tenen en comú les profunditats marines, les regions polars, la Lluna i els planetes? Des del punt de l'exploració, molt: tots són ambients extrems i inaccessibles, on l'estudi in situ requereix tecnologies punteres que comparteixen moltes similituds. Però històricament s'han destinat sempre més fons i esforços per descobrir allò que hi ha més enllà de les fronteres físiques del nostre planeta que no al que es troba amagat sota uns oceans que cobreixen fins al 70% de la seva superfície.

Sense caure en els tòpics demonitzadors de la tècnica i del progrés, cal admetre que la societat industrial s’ha desenvolupat a l’empara de la premissa que la praxi tècnica resta fora de l’esfera moral. Tant pel seu caràcter instrumental, com per la seva vinculació amb la ciència, se l’ha cregut exempta de judicis de valor. No és així. Les males opcions quant a l’ús dels recursos i de l’energia, la manca de consideració envers els cicles naturals, l’abocament al medi de residus i tantes altres decisions deletèries han estat fruit de la ignorància, de la sobergueria o de la mala fe.

Cap societat no pot aspirar a la salut ni al benestar, físic, anímic o espiritual, si no viu en un entorn natural íntegre i sa. I Catalunya, que té una gran biodiversitat, sotmesa a extraordinàries pressions, no podrà conservar-la, ni adaptar-se als canvis climàtics, sense impulsar nous models de conservació, integrant la prevalença dels criteris de conservació, de manera transversal, en totes les polítiques sectorials, amb determinació i  transparència.

Butlletí

Propers actes

Dreceres