Reportatge

L’economia circular es basa en la racionalització dels cicles dels recursos (materials, aigua i energia) i la maximització de la utilitat i el valor dels productes, components i materials. S’oposa al model lineal d'extreure, fabricar, usar i llençar, i prima la prevenció de la generació de residus, la reutilització, la remanufactura i el reciclatge dels materials i productes existents. Amb aquest breu reportatge volem fer un tast de quatre projectes públics i privats que volen implantar una economia circular. L’objectiu és mostrar algunes de les iniciatives més consolidades de Catalunya, pel seu àmbit d’actuació o per la ferma aposta per la sostenibilitat, més enllà d’etiquetes.

Reportatge

El concepte d'economia circular no és nou, però cada cop s'està dotant de més contingut i s'està ampliant el seu abast i significació. Avui a més, comencem a parlar de ciutats circulars. Transitar cap a una ciutat circular implica incorporar l'economia circular en l'estratègia de ciutat des del punt de vista de les activitats i del sistema productiu, però també des de la ciutadania i de les pròpies polítiques locals. Tal i com s'afirma a l'informe Circular Glasgow: “Per les ciutats, l'economia circular té el potencial de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans a través de la creació de llocs de treball i l'estímul de la innovació, reduint la demanda de recursos”.

 

 

Notícia
La candidatura de Catalunya ha guanyat el procés per a acollir l’edició de l’any 2020 del Circular Economy Hotspot, una trobada internacional de governs, empreses i organitzacions, on els països mostren les seves polítiques i accions encaminades cap al desenvolupament de l’economia circular. Així, Catalunya podrà ser la seu d’aquesta important trobada i mostrar a la resta de països participants totes les iniciatives i projectes que promouen l’economia circular, tant des de l’administració pública, com des de l’àmbit privat i no governamental.
Entrevista

La ciutat d’Amsterdam es la més ambiciosa del món pel que fa a l’impuls de la transició cap a una economia circular. Sostenible ha entrevistat Sladjana Mijatovic, que des del 2014 treballa per a l'Oficina de Tecnologia com a Responsable d'Innovació Circular d’Amsterdam. Sladjana Mijatovic ens explica quins objectius s’ha marcat la ciutat en aquest terreny, en què consisteix  la seva estratègia i com l’està desplegant en diferents àmbits, projectes, i iniciatives.

Reportatge
 

Aquest reportatge d’Àmbit B30 aprofundeix en el concepte d’economia circular, a través de la intervenció de diferents experts i l’anàlisi de diverses iniciatives que ja estan posant en marxa aquesta economia regenerativa, que pretén tancar el cicle dels materials, i eliminar la idea de residu. Això significarà repensar tota la indústria i el consum.

Reportatge

Què es pot aprendre quan hom navega pel món pel seu compte? Quan Ellen MacArthur va fer la volta al món, sola, portant tot el que necessitava amb ella, va tornar amb una nova idea sobre la manera com funciona el món, com a lloc de cicles entrellaçats i recursos finits, on les decisions que prenem avui afecten el que queda per demà . Proposa una nova i atrevida manera de veure els sistemes econòmics del món: no tan lineal, sinó circular, on tot té lloc.

Notícia

Amb una vintena d’associacions i entitats ja adherides, la plataforma permet compartir bones pràctiques perquè serveixin d’exemple per a altres entitats o empreses, i mostrar l’avanç i el grau de compromís de la societat catalana en aquesta matèria

Notícia

La Generalitat ha aconseguit accés al registre de vehicles de la Direcció General de Trànsit (DGT) i planeja començar a aplicar en la segona meitat del 2019 un impost català sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles. Fonts del Govern han explicat a EFE que recentment la DGT va facilitar aquestes dades, necessàries per desplegar aquest impost, i que ara s’han “de depurar” amb l’objectiu que es posi en marxa al llarg de l’any que ve, “més aviat cap al segon semestre que en el primer”, atesa la complexitat de posar-lo en pràctica.

Notícia

L’Ajuntament d’Igualada i Airbnb han anunciat avui l’inici d’una col·laboració per a la creació del primer Healthy Destinations Lab del món. El Lab serà, a la vegada, un programa d’activitats dissenyades especialment per la capital de l’Anoia i el conjunt de la comarca i una plataforma de coneixement internacional per impulsar el healthy tourism o turisme sostenible. Airbnb desenvolupa projectes vinculats a aquest healthy tourism arreu del món, amb l’objectiu que aquesta activitat sigui respectuosa amb l’entorn econòmic, social i cultural de cada zona.

Notícia
L'Agència Europea del Medi Ambient considera que amb més energies renovables les emissions dels vehicles elèctrics poden reduir-se encara un 73%.

El vehicle elèctric contribueix menys al canvi climàtic i contamina molt menys que els vehicles dièsel i de benzina, segons un informe de l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA). L'informe porta el títol "Els vehicles elèctrics des de la perspectiva del cicle de vida i de l'economia circular". Com això indica, l'anàlisi no té en compte només la circulació dels vehicles, sinó tot el cicle de vida, des de l'obtenció de matèries primeres per a la seva fabricació fins al final de la vida útil.

Opinió

Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’. Però, insistint de nou, què és l’Economia circular?

El 4 d’agost d’aquest any va esclatar a Pals un clam de la societat civil catalana que exigia als Ajuntaments, Diputació i Generalitat que s’aturés la destrucció dels paratges idíl·lics que encara ens queden a la Costa Brava. Al mateix temps es denunciava la destrucció i deteriorament progressius del patrimoni natural: paisatge, sòls, vegetació, fauna, aigües superficials i subterrànies, continentals i marines, recursos i activitats agro-ramaderes i pesqueres tradicionals i tot el patrimoni cultural associat. Aquest clam es diu: “SOS Costa Brava” .

Què tenen en comú les profunditats marines, les regions polars, la Lluna i els planetes? Des del punt de l'exploració, molt: tots són ambients extrems i inaccessibles, on l'estudi in situ requereix tecnologies punteres que comparteixen moltes similituds. Però històricament s'han destinat sempre més fons i esforços per descobrir allò que hi ha més enllà de les fronteres físiques del nostre planeta que no al que es troba amagat sota uns oceans que cobreixen fins al 70% de la seva superfície.

Sense caure en els tòpics demonitzadors de la tècnica i del progrés, cal admetre que la societat industrial s’ha desenvolupat a l’empara de la premissa que la praxi tècnica resta fora de l’esfera moral. Tant pel seu caràcter instrumental, com per la seva vinculació amb la ciència, se l’ha cregut exempta de judicis de valor. No és així. Les males opcions quant a l’ús dels recursos i de l’energia, la manca de consideració envers els cicles naturals, l’abocament al medi de residus i tantes altres decisions deletèries han estat fruit de la ignorància, de la sobergueria o de la mala fe.

Cap societat no pot aspirar a la salut ni al benestar, físic, anímic o espiritual, si no viu en un entorn natural íntegre i sa. I Catalunya, que té una gran biodiversitat, sotmesa a extraordinàries pressions, no podrà conservar-la, ni adaptar-se als canvis climàtics, sense impulsar nous models de conservació, integrant la prevalença dels criteris de conservació, de manera transversal, en totes les polítiques sectorials, amb determinació i  transparència.

Butlletí

Propers actes

Dreceres