Notícia

 

 

La comercialitzadora metropolitana d’energia elèctrica començarà a oferir el servei de subministrament a 20.000 llars de l’àrea metropolitana a partir de l’1 de gener de 2019. Barcelona Energia és la comercialitzadora cent per cent pública més gran de l’Estat i ofereix energia renovable certificada i de proximitat. Fins ara, el servei abastia equipaments municipals, mercats, centres esportius municipals i l’enllumenat públic i els semàfors.

Notícia

Aquest 10 de novembre va tenir lloc la primera edició de la Fira de l’Energia organitzada per totes les associacions de veïns i veïnes de Vic de Sentfores-La Guixa, conjuntament amb l’Ajuntament de Vic i el grup local d’Osona de Som Energia. Una iniciativa que ha donat a conèixer els drets i consells per l’estalvi energètic a tota la ciutadania assistent.

Notícia
No podran circular per Barcelona en l'àmbit que delimiten les Rondes a partir del desembre els dies d'alta contaminació

A partir de l'1 de desembre de 2018, en cas d'episodi de contaminació, les motocicletes, ciclomotors, tricicles i quadricicles que no disposin del distintiu de la DGT tampoc podran circular en l'àmbit de Zona de Baixes Emissions de Barcelona. A l'àrea metropolitana de Barcelona, el percentatge de motos afectades s'estima que és del 12%. Per tant, es calcula que aquesta mesura afectarà uns 40.000 vehicles. Són, majoritàriament, les matriculades abans del 2003.

Notícia

Aquest projecte ha servit d’experiència pilot per millorar i reduir el consum d’aigua i electricitat a 5 escoles públiques de la ciutat mitjançant un canvi d’hàbits, amb el qual entre els centres que han participat s’ha aconseguit estalviar un 18,07%. La proposta educativa que se centra en la conscienciació de l’alumnat i la generació d’hàbits eficients ha aconseguit en esta primera edició un estalvi energètic de més de 24.000 euros i de 40 tones d’emissions de CO2.

Notícia
Foto: L.Pueyo

Amb l’inici del Porta a porta, la capital del Berguedà recull en un sol dia gairebé el que recollia de fracció orgànica, en una setmana. Tenint en compte que es recull l’orgànica tres cops per setmana es pot tenir una primera idea del gran augment en la recollida d’aquesta fraccció. Encara és d’hora per fer balanç però, només durant la recollida de la nit de dimarts 6 de novembre, es van recollir a Berga 10.520 kg de matèria orgànica, una quantitat molt similar a la recollida d’orgànica de tota una setmana sencera abans del Porta a porta.

Notícia
Un informe elaborat per més d'un centenar d'experts alerta que la serralada pot perdre la meitat de la seva massa de neu en les properes tres dècades
La temperatura als Pirineus ha augmentat 1,2 graus en els darrers 50 anys. | Guin Macaya

Els Pirineus s'escalfen més que el conjunt del planeta. L'informe El Canvi Climàtic als Pirineus: impactes, vulnerabilitats i adaptació, coordinat per l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC), ha estimat que la temperatura mitjana a la serralada pirinenca ha augmentat durant els últims 50 anys un 30% més que la mitjana mundial.

Notícia

L’Èrica, la Gira Catalana del Bus Autònom, ha finalitzat el passat 28 d'octubre diumenge a Vic. D’aquesta manera, s’ha posat fi a una iniciativa, organitzada per l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) amb el suport de la Generalitat, que ha fet possible que per primera vegada circulés un bus sense conductor per 8 municipis catalans: Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, El Vendrell, Reus, Martorell i Vic.

Notícia

En el marc de l’Smart Mobility Congress, s’ha presentat el primer minibús elèctric de tecnologia avançada i d'emissió zero pensat per donar servei regular en línies de Bus del Barri de la ciutat de Barcelona. Aquest prototip ha estat desenvolupat íntegrament per empreses catalanes i ha estat dissenyat per a un ús urbà intensiu en recorreguts d’alta exigència com els del Bus del Barri de TMB, amb autonomia per a 16 hores de circulació.

Notícia

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha fet pública la resolució definitiva de la línia d’ajuts per a millorar l’abastament d’aigua en alta destinada als ajuntaments i ens locals. L’ACA destinarà un total de 15 milions d’euros per a l’execució de prop de 150 actuacions en municipis catalans amb problemes de subministrament i que necessiten incrementar la garantia.

Notícia

Es destinaran 100.000 euros a impulsar la gestió dels residus del Pla d’Urgell, l’Urgell, Les Garrigues i La Noguera, i a l’elaboració del projecte del nou centre per al tractament conjunt de la fracció resta per aquestes comarques, els altres 100.000 euros seran per impulsar el projecte del nou centre de tractament de residus a l’Alt Urgell i l’ampliació del dipòsit controlat existent a la comarca.

Opinió

Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’. Però, insistint de nou, què és l’Economia circular?

El 4 d’agost d’aquest any va esclatar a Pals un clam de la societat civil catalana que exigia als Ajuntaments, Diputació i Generalitat que s’aturés la destrucció dels paratges idíl·lics que encara ens queden a la Costa Brava. Al mateix temps es denunciava la destrucció i deteriorament progressius del patrimoni natural: paisatge, sòls, vegetació, fauna, aigües superficials i subterrànies, continentals i marines, recursos i activitats agro-ramaderes i pesqueres tradicionals i tot el patrimoni cultural associat. Aquest clam es diu: “SOS Costa Brava” .

Què tenen en comú les profunditats marines, les regions polars, la Lluna i els planetes? Des del punt de l'exploració, molt: tots són ambients extrems i inaccessibles, on l'estudi in situ requereix tecnologies punteres que comparteixen moltes similituds. Però històricament s'han destinat sempre més fons i esforços per descobrir allò que hi ha més enllà de les fronteres físiques del nostre planeta que no al que es troba amagat sota uns oceans que cobreixen fins al 70% de la seva superfície.

Sense caure en els tòpics demonitzadors de la tècnica i del progrés, cal admetre que la societat industrial s’ha desenvolupat a l’empara de la premissa que la praxi tècnica resta fora de l’esfera moral. Tant pel seu caràcter instrumental, com per la seva vinculació amb la ciència, se l’ha cregut exempta de judicis de valor. No és així. Les males opcions quant a l’ús dels recursos i de l’energia, la manca de consideració envers els cicles naturals, l’abocament al medi de residus i tantes altres decisions deletèries han estat fruit de la ignorància, de la sobergueria o de la mala fe.

Cap societat no pot aspirar a la salut ni al benestar, físic, anímic o espiritual, si no viu en un entorn natural íntegre i sa. I Catalunya, que té una gran biodiversitat, sotmesa a extraordinàries pressions, no podrà conservar-la, ni adaptar-se als canvis climàtics, sense impulsar nous models de conservació, integrant la prevalença dels criteris de conservació, de manera transversal, en totes les polítiques sectorials, amb determinació i  transparència.

Butlletí

Propers actes

Dreceres