Notícia

L’objectiu és fer front a la pèrdua de biodiversitat a Catalunya i crear un marc d’actuació comú que defineixi les prioritats d’actuació per a la conservació del patrimoni natural per als propers anys i amb visió al 2030

Notícia

El conjunt d’aquest espai està qualificat com a sòl no urbanitzable inclòs en el Pla especial del medi natural i del paisatge (PEIN) dels Cingles de Bertí. El conjunt de l’espai està inclòs dins la Xarxa Natura 2000.

Notícia

Més de 180 organitzacions han ofert 327 actes per la Natura entre el 2 i l'11 de juny, per celebrar la segona edició de la Setmana de la Natura. Aquesta ha estat la segona edició d'aquest esdeveniment, que buscar connectar les persones amb la natura, per ajudar a prendre consciència sobre la necessitat de conservar-la, i de conèixer, alhora, les entitats ambientals amb les que es pot col·laborar com a voluntaris i voluntàries ambientals a Catalunya. 

Notícia

L'acord és una oportunitat per transformar el model de consumir i de produir, articulant processos de millora competitiva en les empreses i de desenvolupament social que limitin l’impacte en el medi ambient.

Notícia

Les meses formen part del projecte Life Clinomics, liderat per la Diputació de Barcelona, que té com a objectiu preparar aquests territoris i les respectives activitats socioeconòmiques per als impactes del canvi climàtic; en concret, vol analitzar com impactarà el canvi climàtic sobre la gestió agroforestal, la pesca i el turisme i vol posar en marxa i donar suport a les diferents iniciatives per adaptar-se a aquests impactes.

Notícia

El Pacte Global d’Alcaldes pel Clima i l’Energia reunirà el mes de novembre a Bonn els alcaldes nord-americans compromesos amb la lluita contra el canvi climàtic. Així ho ha explicat la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, després de reunir-se, com a membre del Consell del Pacte d’Alcaldes, amb el comissari europeu Miguel Arias Cañete. 

Entrevista
Entrevistem Sílvia Casorrán sobre el model de superilles de Barcelona

El model de superilles de Barcelona vol redefinir l’espai públic i la mobilitat guanyant zones per a vianants en carrers ara ocupats pel vehicle privat. Aquest nou model organitzatiu del teixit urbà està pensat per afavorir la mobilitat sostenible, el verd i la biodiversitat, i els espais d’estada per a la ciutadania. La primera superilla en la trama de l’Eixample s’ha implementat de manera experimental -sense tots els elements- en una zona del Poblenou. Aquesta implementació no ha estat exempta de polèmica veïnal i política i ha suscitat un debat sobre les possibilitats d’estendre aquest model urbà a la resta de la ciutat. Per parlar-ne hem entrevistat la Sílvia Casorran, tècnica de mobilitat de l’AMB i veïna de Poblenou.

Notícia
El nou sistema de control evita el sacrifici de coloms i millora la seva salut

L’Ajuntament ha instal·lat en dos llocs estratègics del municipi uns dispensadors que subministren blat de moro recobert amb una substància anomenada nicarbacina, que inhibeix la capacitat reproductora dels coloms.  L'eficàcia del fàrmac ve avalada per una llarga trajectòria a diversos municipis d'Itàlia i Espanya on ha aconseguit reduir la població de coloms en pocs mesos de forma ètica sense necessitat de sacrificar-los.

Notícia

La Diputació de Barcelona ha iniciat aquest 16 de juny i fins a l’1 de setembre, la campanya 2017 d’Informació i Vigilància contra incendis forestals (PVI), un programa de suport als municipis en la prevenció de focs al bosc durant els mesos d’estiu i que es realitza en col·laboració amb 269 ajuntaments, 118 agrupacions de defensa forestal (ADF) i 9 federacions d’ADF.

Notícia

Un estudi sobre la situació dels boscos del Maresme i part del Vallès Oriental, encarregat per la Diputació de Barcelona, constata l’evolució de la superfície de pi pinyer (Pinus pinea) afectada per l’escarabat perforador Tomicus destruens. L’estudi, realitzat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), i presentat aquest dijous en la jornada sobre l’estat actual dels boscos del Maresme, inaugurada pel diputat adjunt d’Espais Naturals, Jesús Calderer, a Mataró, mostra un descens del vigor de les masses forestals d’aquestes comarques, sobretot les pinedes orientades al sud.

Opinió

El capitalisme és sexy. És molt bo generant desig. Prometent-nos –i sovint, aconseguint– vides, o trossets de vida, atractives i seductores. No sents plaer quan estrenes un Iphone? I si una cosa és capaç de generar agregació de voluntats socials –i electorals– és la il·lusió per, simplement, viure millor.

Les noves tendències en la gestió i manteniment del verd urbà caminen cap a un concepte molt interessant: la naturalització dels municipis. Consisteix en transformar els espais verds i altres indrets perquè esdevinguin hàbitats favorables als processos naturals, de manera que aquests processos s’hi puguin desenvolupar amb la màxima espontaneïtat possible.

Avui no he comprat res. No necessitava res. Tampoc sóc persona de rebaixes. Serà perquè no m’acabo d’organitzar bé, però tinc la mala costum de comprar allò que necessito quan ho necessito. Si coincideix una necessitat amb una baixada de preus, doncs per què no aprofitar-ho. Però, en el meu cas, no sol coincidir. Avui, doncs, el que sí compro és l’aposta de ‘residu zero’.

Aquests dies a Bonn es reuneix el món per debatre sobre el canvi climàtic. Amb la incorporació de Síria al debat, els EUA es queden sols en el seu rebuig de l'Acord de París. Es dóna la paradoxa que el govern americà ha presentat la major quantitat de dades científiques sobre el problema. És política ambiental? Cultura ambiental? Educació ambiental?

A diferència del paper higiènic, que es desfà, les tovalloletes es desfilen i es barregen amb altres residus fins a provocar grans embussos a les canonades de casa, al clavegueram i a les depuradores. La gestió inadequada de residus de tovalloletes humides comporta un sobrecost de 500 a 1.000 milions d’euros a tot Europa per any que paguem entre tots al rebut de l’aigua.

Butlletí

Propers actes

Dreceres

Instagram_