Notícia

L'Espai Vilawatt de la gent ha realitzat la primera de les nou sessions amb èxit participatiu. La sessió informativa ha tingut lloc al Casal de la Montserratina on els assistents han pogut aclarir dubtes per tal d'entendre millor les seves factures. Manel Rivero, formador de l'empresa Intiam Ruai, ha aconsellat i respòs dubtes personals sobre la potència, la tarifa contractada i com gestionar bé el consum d'energia per ser energèticament més eficients.

Notícia

Es tracta del primer projecte finalitzat dels deu que van guanyar el concurs de cobertes verdes. La resta de cobertes guanyadores del concurs celebrat el juny de 2017 estan en procés de construcció i es preveu que finalitzin al llarg de l'any vinent.

Notícia

Els Premis de prevenció d’incendis forestals 2018 que atorga la Diputació de Barcelona han reconegut el projecte “Aprofitament dels recursos naturals de la finca del Vedat: aprofitament de l’aigua de les sobreeixides de les fonts de l’Ajupit” presentat per l’ADF de Teià en la categoria de planificació i gestió, i el projecte “Accions de sensibilització en la prevenció d’incendis entre els ciutadans de Terrassa” presentat per l’ADF de Terrassa en l’àmbit d’accions de sensibilització en la prevenció.

Notícia

Més de 250 persones de 46 centres es van reunir al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona en un acte en què l’apropament a la natura va ser el tema estrella. El passat 11 d’octubre l’Acte de signatura va celebrar la seva 18a edició, una jornada que va aplegar els centres que s’incorporen a la xarxa de Escoles Sostenibles enguany i aquells que inicien o renoven un projecte triennal.

Notícia
JULIO CARBO

Un total de 354 persones van morir l’any passat a Barcelona per causes relacionades amb un excés de partícules contaminants PM2,5 (les procedents dels vehicles dièsel a la ciutat). És a dir, per mala qualitat de l’aire. Segons l’informe 'La salut a Barcelona 2017', presentat aquest dimarts per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (Aspb), entre el 2010 i el 2017 hi va haver una mitjana de 424 morts anuals per excés de partícules.

Reportatge
El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies

La cogestió de les pesqueres artesanals per part dels propis pescadors i el govern ofereix majors beneficis ecològics i socials que el model de gestió centralitzat per part dels governs. Així es posa de manifest en un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB en què demostren els avantatges d'aquest model de gestió però assenyalen possibles aspectes de millora.

Notícia

El projecte BiSC avaluarà el paper de la placenta front als contaminants de l’aire i el desenvolupament del cervell de nens i nenes abans i després del part. És un dels estudis més complets realitzats fins la data per entendre com afecta la contaminació atmosfèrica a la salut dels bebès i al seu desenvolupament cerebral. Es portarà a terme a la ciutat de Barcelona sota la coordinació de l'ISGlobal, en col·laboració amb el centre BCNatal i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Notícia

La prova es va fer des del mes de maig i fins al juliol als polígons industrials de Can Salvatella i Santiga. La plataforma de viatges a demanda va rebre 403 peticions de rutes i es van adquirir 175 abonaments. La plataforma online BusUp, que s’emmarca dins el projecte Catalonia SmartLAB  pretén afavorir la mobilitat en zones aïllades i amb difícil accés en transport públic mitjançant la creació i compartició de rutes a mida.

Notícia
La consellera de Medi Ambient, Ivana Martínez, i el tècnic de Gerència d'Ecovidrio, Iván Costa

La campanya ha finalitzat amb la recollida de 2.574 quilos de vidre en els deu contenidors de color rosa instal·lats a la ciutat. Segons les darreres dades relacionades amb el reciclatge, els tarragonins van reciclar 2.307 tones de vidre, la qual cosa suposa que cada habitant va reciclar una mitjana de 17,5 kg.

Notícia

La Diputació de Barcelona ha participat aquest dilluns en la constitució de l’Assemblea Urbana de Catalunya, l’òrgan col·legiat encarregat de formular i validar els treballs per a l’elaboració de l’Agenda Urbana de Catalunya sorgida com a resultat dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de la cimera Habitat III de Nacions Unides que va tenir lloc a Quito (Equador) el 2016.

Opinió

Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’. Però, insistint de nou, què és l’Economia circular?

El 4 d’agost d’aquest any va esclatar a Pals un clam de la societat civil catalana que exigia als Ajuntaments, Diputació i Generalitat que s’aturés la destrucció dels paratges idíl·lics que encara ens queden a la Costa Brava. Al mateix temps es denunciava la destrucció i deteriorament progressius del patrimoni natural: paisatge, sòls, vegetació, fauna, aigües superficials i subterrànies, continentals i marines, recursos i activitats agro-ramaderes i pesqueres tradicionals i tot el patrimoni cultural associat. Aquest clam es diu: “SOS Costa Brava” .

Què tenen en comú les profunditats marines, les regions polars, la Lluna i els planetes? Des del punt de l'exploració, molt: tots són ambients extrems i inaccessibles, on l'estudi in situ requereix tecnologies punteres que comparteixen moltes similituds. Però històricament s'han destinat sempre més fons i esforços per descobrir allò que hi ha més enllà de les fronteres físiques del nostre planeta que no al que es troba amagat sota uns oceans que cobreixen fins al 70% de la seva superfície.

Sense caure en els tòpics demonitzadors de la tècnica i del progrés, cal admetre que la societat industrial s’ha desenvolupat a l’empara de la premissa que la praxi tècnica resta fora de l’esfera moral. Tant pel seu caràcter instrumental, com per la seva vinculació amb la ciència, se l’ha cregut exempta de judicis de valor. No és així. Les males opcions quant a l’ús dels recursos i de l’energia, la manca de consideració envers els cicles naturals, l’abocament al medi de residus i tantes altres decisions deletèries han estat fruit de la ignorància, de la sobergueria o de la mala fe.

Cap societat no pot aspirar a la salut ni al benestar, físic, anímic o espiritual, si no viu en un entorn natural íntegre i sa. I Catalunya, que té una gran biodiversitat, sotmesa a extraordinàries pressions, no podrà conservar-la, ni adaptar-se als canvis climàtics, sense impulsar nous models de conservació, integrant la prevalença dels criteris de conservació, de manera transversal, en totes les polítiques sectorials, amb determinació i  transparència.

Butlletí

Propers actes

Dreceres