Entrevista

Teresa Ribera és actualment directora de  l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals. Anteriorment va ser secretària d'estat de Canvi Climàtic del Govern d'Espanya. El gener de 2017 va ser nomenada pel govern suec com a membre de la Junta de l'Institut de Medi Ambient d'Estocolm. També és membre del Global Advisory Council del Fòrum Econòmic Mundial. El passat mes de setembre, Teresa Ribera va inaugurar a Barcelona el cicle "Créixer sense consumir: Experiències d'economia circular" organitzat pel Palau Macaya, i va conversar amb Sostenible.

Notícia

L’activitat central serà la Bicicletada per diferents horts urbans de la ciutat; i la novetat d’enguany l’Apleking, trobada internacional en pro de l’agricultura urbana amb finalitats socials.

Notícia

Catalunya vol arribar al 2020 a reciclar la meitat dels residus que produeix. És un mandat de la Unió Europea que es transformarà en sancions que hauran de pagar els ajuntaments.

Notícia

Va tenir lloc al pàrquing del Parc Nou d’Olot l’arribada del primer ral·li de cotxes elèctrics de Catalunya dedicat a l’eficiència energètica.

Notícia
La Diputació de Barcelona realitza un estudi d’optimització energètica

L’objectiu del treball és disposar d’informació objectiva sobre l’eficiència energètica, el consum d’energia i les emissions de CO₂ de l’edifici, i també definir propostes d’estalvi energètic que permetin prendre mesures per reduir el consum energètic de l’equipament i tendir cap a l'Edifici d’Energia Quasi Nul·la (EEQN). 

Notícia
Finalitza la Segona Conferència Internacional sobre Aigua i Canvi Climàtic amb l'alerta sobre el risc del subministrament d'aigua a les ciutats a causa de l'escalfament global

Els experts han llençat un clar missatge sobre els impactes del canvi climàtic en els sistemes i entorns urbans, posant en risc el subministrament d'aigua a un 63% de les ciutats de tot el món. Aquest impacte comportarà clares conseqüències en les polítiques d'erradicació de la fam i de la millora de les condicions de salut de les persones.

Notícia

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

Entrevista

Curro Claret és dissenyador industrial. Treballa per a empreses, galeries d’art i per algunes organitzacions com la Fundació Arrels. També és professor i tallerista a l’escola IED de Barcelona i forma part de la Junta Directiva del Foment de les Arts i del Disseny. Incorpora el consumidor final en els seus processos de creació perquè aquests siguin participatius i el resultat final s’adapti al 100% a les necessitats del consumidor. Entén el disseny com a eina per generar processos d’inclusió, col·laboració i codisseny amb persones en situació de fragilitat.

Reportatge
Entre el 40% i el 46% de les emissions d’òxids de nitrogen a Barcelona corresponen al port

El Port de Barcelona és una infraestructura clau per a la bona marxa de l’economia catalana. Tanmateix, la seva activitat contribueix -junt amb la indústria i el transport- a la mala qualitat de l’aire a la conurbació barcelonina. L’Autoritat Portuària té en marxa un ambiciós pla per minimitzar els impactes ambientals i en especial les emissions contaminants. Les accions previstes obren la possibilitat de reduir aquests impactes, si bé topen amb alguns obstacles que poden retardar els seus efectes.

Notícia

Torroella de Montgrí-l'Estartit-Illes Medes ha estat escollida com una de les 100 destinacions més sostenibles del 2017 a nivell mundial. El rànquing l'elabora l’associació internacional Green Destinations, conjuntament amb una vintena d’organitzacions que treballen per fomentar el turisme sostenible. Amb el guardó es vol donar a conèixer la feina que fan els destins turístics a favor de la sostenibilitat i promoure casos de bones pràctiques. En l'avaluació i selecció dels guardonats hi participen un centenar d'experts internacionals.

Opinió

Un projecte amb aquestes dades ha de traspassar el mur en què s'ha convertit la política per part de grups municipals on, ni l'accessibilitat, ni l'eficiència, ni la sostenibilitat semblen ser suficients per desbloquejar una opció que millora la qualitat de vida de la gent de la ciutat. El valor del transport públic recau en la possibilitat de desplaçar-se de la manera més eficient i responsable amb la ciutat i el planeta.

El terme "natura", com el terme "paisatge", tenen un llarg recorregut en el llenguatge comú. L’ecologia i altres ciències ambientals també els utilitzen, però circumscrivint-los a camps semàntics molt precisos i ajustats a les seves necessitats conceptuals. Així, un "paisatge" no és una postal per a un ecòleg, sinó un algorisme socioambiental, és a dir el conjunt de paràmetres que defineixen l’aspecte d’un territori.

El Pla de Territoris Intel·ligents (PNTI), com a procés institucional en el que entren les ciutats intel·ligents a partir del moment de la seva aprovació, és, sens dubte, un instrument necessari per seguir avançant en el procés de smartizació de ciutats i territoris, però que comporta uns riscos que li són inherents i que intentaré esbossar en el present comentari.

La teoria del dònut ajuda a posar aquestes i altres prioritats socials i ambientals en el context de les estructures econòmiques i polítiques i de les relacions entre elles. Bàsicament, el que la teoria proposa és que hi ha una base social i un sostre ecològic que delimiten l’espai de seguretat ambiental i justícia social en el que hauria de moure’s la humanitat.

El dret a la salut és un dret fonamental i és comú atribuir-ne la garantia a una bona atenció mèdica o urgències sense cues, però també suposa viure en un ambient que no ens faci emmalaltir. Dit d’una altra manera, la millor atenció sanitària no tornarà la salut als milers de malalts per contacte amb l’amiant.

Butlletí

Propers actes

Dreceres

Instagram_