Font: Generalitat de Catalunya
Es tanca un llarg procés que va començar el 2012, a petició de diversos municipis del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, amb l’objectiu d’aportar coherència a l’espai protegit, augmentar la zona protegida i millorar-ne la gestió. S’afegeixen prop de 9.500 hectàrees noves dels nuclis de Farrera, Rialp, Alt Àneu, Llavorsí, Soriguera i les Valls de Valira, que inclouen sectors d’alt interès natural, de fons de vall i mitja muntanya, que havien quedat exclosos amb la creació del Parc, l’any 2003.
L’ampliació que ara s’aprova suma prop de 9.500 hectàrees distribuïdes en 7 nuclis diferents. Per volum de superfície, el nucli que més n’aporta és Farrera, amb 2.585,91 ha, seguit de Rialp, amb 2.093,6 ha; les Valls de Valira, amb 2.044,85 ha; Alt Àneu, amb 1.460,26 ha; Llavorsí, amb 847,37 ha; Soriguera, amb 261,77 ha, i Alins, amb 173,15 ha, on només s’han millorat les delimitacions de diversos enclavaments.
Situat a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, el Parc Natural de l’Alt Pirineu acull prop de 200 hàbitats diferents així com 25 espècies de flora amenaçades o rares, i 284 espècies de vertebrats. És l’únic indret a Catalunya on creix la savina turífera (Juniperus thurifera), així com poblacions d’espècies amenaçades o rares com l’os bru, l’almesquera, el trencalòs, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, el pardal d’ala blanca, el pela-roques, la sargantana pallaresa o el tritó pirinenc entre d’altres.
A més d’afavorir la protecció i conservació d’hàbitats i espècies, la declaració del parc natural l’any 2003 ha suposat també un important factor de desenvolupament econòmic sostenible de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. El 2017 el Parc va rebre prop de 314.000 visitants, que van generar un impacte econòmic directe de prop de 14 milions d’euros.