“Pensar globalment, actuar localment”. Aquesta màxima ens anima a militar en l’autoresponsabilitat ambiental: una decisió personal i decidida a favor d’un canvi global i d’una acció local transformadora. Sense compromís és poc probable reeixir com a comunitat, especialment amb el repte d’adaptar-nos al nou escenari ambiental.
Ens satisfà observar com la nostra societat, tant rural com urbana, és dinàmica i plena d’iniciatives disposades a enfrontar-se amb el poder per defensar els espais verds, que, a la vegada, esdevenen indrets en comú per descansar, dialogar, contemplar i millorar el nostre dia a dia.
Més d’un miler de persones van participar al festival Fixing the Future on més d’un centenar de ponents d’arreu del món van participar disposats a repartir esperança a tort i a dret. «Si aconsegueixes que la gent se senti més esperançada, cada cop més persones se sentiran capaces de participar i començaran a pensar ‘espera, el futur és una cosa que també em pertany’», diu la fundadora Cathy Runciman. Certament, va ser una desfilada de bones idees, de projectes brillants, sostenibles i inspiradors centrats en temes tan diversos i rellevants per la nostra societat com la crisi energètica, l’alimentació, l’educació o la moda.
A dia d’avui, a Catalunya disposem de més coneixements assequibles sobre l’estat i tendències de la majoria dels hàbitats, sistemes i processos naturals, dels que mai havíem tingut a l’abast. El desconeixement, doncs, ja no pot ser cap excusa, ni per a l’omissió, ni per accions contraproduents.
Vivim temps de ciència ficció que recorden la literatura del gènere de catàstrofes dels vuitanta. Molts elements d’aquelles novel·les ja formen part de la nostra quotidianitat: escassedat de recursos, conflictes per l’energia, fenòmens meteorològics, auge dels autoritarismes. Ara aquests temes estan a l’agenda política i tenen la crisi ecològica i climàtica en la seva base. Com podem evitar caure en una mena d’ecocatastrofisme postmodern, estèril i pessimista? Potser ens cal més ciència i menys ficció?
El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.
La biosfera i jo estem al darrer 1% de les nostres vides», comentava Lovelock al 2020. Actiu fins pràcticament la fi dels seus dies, el 2019 publicà el seu darrer llibre, Novaceno, on apunta amb optimisme un futur en que humans i màquines cooperarem per salvaguardar l’habitabilitat del nostre planeta. Et trobarem a faltar, Jim, al teu somriure i a les teves disrupcions, un terme que el filòsof Josep Ramoneda descriu com una innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses.
Un altre estiu els incendis es converteixen en un forçat element transformador del paisatge a tota la conca mediterrània.Si tothom té clar quines són les causes i les solucions de la situació actual, com és que cada estiu repetim les mateixes lletanies? Al meu entendre, el principal motiu d’aquesta situació és que surt més econòmic invertir, majoritàriament, en extinció, és a dir, en el cos de bombers, que en prevenció.
Quan ens canviem la tablet o el smartphone comença un periple de residus bona part dels quals acaba a l’oceà. I això en el millor dels casos perquè la resta de components poden acabar manipulats sense protecció per persones vulnerables i abocats sense miraments en tota mena de paratges desprotegits.
L’onada de calor fa que es torni a parlar de pobresa energètica, un problema estructural que dura tot l’any i que obliga a les entitats socials a redoblar esforços aquests dies per atendre totes les persones que puguin mostrar dificultats per mantenir una temperatura saludable a la llar. Projectes com el Cooltorise, finançat per la Unió Europea, busquen atendre i acompanyar a totes les persones que tenen dificultats per pagar les factures elèctriques.