Reportatge
Reportatge sobre el futur dels boscos davant el canvi global

Quin és el futur que esperen els boscos mediterranis? El canvi climàtic ja es deixa notar amb força i els seus impactes arriben arreu. En Francisco Lloret explica la situació actual i com haurem de preparar-nos nosaltres i els boscos als canvis que han de venir.

Entrevista
Entrevistem Sebastià Riutort, sociòleg i autor del llibre “Energía para la democracia”

Sebastià Riutort és doctor en Sociologia de la Universitat de Barcelona, on actualment hi imparteix docència. Les seves línies de treball, dins i fora de la universitat, són la transició cap a la sobirania energètica, la nova economia cooperativa i la innovació en l’àmbit de la política socioeconòmica municipal. El seu primer llibre, Energía para la democracia (Libros de la Catarata - Fuhem Ecosocial, 2016), és el resultat de l’adaptació de la seva tesi doctoral sobre els processos d’innovació social i de democratització de l'energia impulsats per cooperatives de ciutadans per a les energies renovables. De manera especial, ha analitzat de prop el cas de Som Energia.

La dada

Article

La dada es desprèn del Full de Ruta per a l’assoliment de l’objectiu de reducció d’emissions difuses de gasos amb efecte d’hivernacle per al 2020 que ha elaborat l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. L’escenari de creixement econòmic pot fer augmentar les emissions per sobre de les previsions, i caldrà canvis estructurals i de millores en eficiència.

Opinió

Mai no hem estat capaços, però, de fer ciutats que ponderin oferta i limitacions. La mateixa naturalesa humana, envejosa i mandrosa, ho explica. Volem el mercat, però no la feina d’eliminar-ne les deixalles. Volem l’espectacle de masses, però no l’embús que trobem per arribar-hi.

Opinió
La mala reputació dels usuaris de la bicicleta

L’encaix de la bicicleta a la ciutat encara és una assignatura pendent a resoldre en no poques ciutats de tot Espanya. El present article reflexiona sobre la mala reputació dels usuaris de la bicicleta i de com entitats com la Síndica de Greuges de Barcelona emeten actuacions d’ofici que no són contrastades amb la realitat.

Entrevista

Irene González és enginyera de camins, sòcia i voluntària d’Enginyeria sense Fronteres (ESF) des de fa 15 anys i membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), i l’autora principal de l’estudi “Desigualtat de gènere i pobresa energètica: Un factor de risc oblidat”. La conclusió de l’estudi és que les dones –i especialment les mares soles, les dones grans, les treballadores domèstiques i les dones immigrants– tenen més risc d’estar en situació de pobresa energètica. I també pateixen més els efectes. A l’estudi, a partir d’entrevistes, també s’han analitzat les conseqüències de la pobresa en la salut física i psicològica de les dones que la pateixen, i en la dels menors que tenen a càrrec.

Opinió

Hem convertit el cotxe en subjecte polític. No només s’utilitza per influir en les polítiques públiques, sinó que anem camí d’atorgar-li drets cívics per als quals moltes persones encara lluiten.

Opinió

L’economia catalana, bé que encara plenament industrial, sembla decantar-se cada vegada més pels serveis i pel turisme. Canviar no és dolent, si es fa en la bona direcció. Aquest és el tema. Aquest país que sabé ser industrial, ¿sabrà esdevenir postindustrial?

Entrevista
Jaume Miranda, exdirector general de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

L’enginyer industrial i cartògraf, Jaume Miranda, ha deixat la direcció general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Geològic de Catalunya, un càrrec que ha exercit ininterrompudament des de 1982. Hem volgut parlar amb ell com a reconeixement de la seva tasca i per entendre una manera de fer, la de l'ICGC, que ha situat la cartografia catalana com a referència a nivell internacional. En aquesta conversa, subratlla la importància que tenen els mapes per a la societat i la seva capacitat d’actuació.

Entrevista
Entrevistem Ramon Rabella sobre el projecte LIFE Clinomics per augmentar la resiliència de les entitats locals mediterrànies davant el canvi climàtic

Ramon Rabella és cap de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i dirigeix el projecte LIFE Clinomics. En aquesta entrevista explica els aspectes més importants d’aquest projecte, que es desenvoluparà fins al 2019, i reflexiona sobre  les relacions entre l’adaptació al canvi climàtic i els aspectes ambientals i socials.

Opinió

La implementació de les superilles a Barcelona és un cas que demana una anàlisi de mirada àmplia. Resulta evident que una part important del veïnat no ha rebut bé la primera de les superilles a la trama Cerdà: la del Poblenou. La superilla, conceptualment, sembla que ho tenia tot per triomfar... Què ha pogut fallar?

Opinió
L’escalfament global és probablement el repte més gran de les nostres vides, però negar la ciència o enfadar-se fins a perdre l’esperança no són solucions.

Les notícies que es publiquen sobre el canvi climàtic són terriblement impactants i en general deixen poc espai a l’esperança. Laura Faye Tenenbaum, divulgadora climàtica de la NASA, proposa afrontar-ho com un repte, com una oportunitat per preocupar-nos pel planeta i dur a terme accions per posar-hi remei.