Reflexió

Entrevista

Fernando Navalón és un dels fundadors, i un dels portaveus, de la cooperativa Som Alimentació. El projecte, que va començar literalment amb quatre persones, acaba de fer realitat el seu objectiu principal: obrir un supermercat cooperatiu i participatiu a València. Som Alimentació ofereix els productes, ecològics i a preus assequibles, per fer la compra diària, però va també més enllà: vol implicar els qui hi participen i crear comunitat. Es van marcar un mínim de 150 associats per poder arrencar i abans d’obrir portes ja havien doblat aquesta quantitat. Ara, amb la botiga en marxa des del passat 19 de maig, esperen consolidar-se i, amb el temps, arribar a més ciutats.

Reportatge
La Diputació de Barcelona impulsa els Atles de sostenibilitat urbana a la demarcació

Poder posar en marxa polítiques acurades i precises a partir de mapes amb dades sobre diversos paràmetres ambientals molt detallats. Aquest és l'objectiu dels atles de sostenibilitat urbana, una experiència pionera a tot l'Estat. La Diputació de Barcelona ha presentat els atles ambientals de Berga, Esplugues de Llobregat, Sabadell i Sant Cugat del Vallès. 

La dada

Article

El nombre de vehicles elèctrics a les poblacions de l’Eix de la Riera de Caldes s’ha doblat en els darrers catorze mesos, segons constata un estudi realitzat aquest mes de maig pel Departament de Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Santa Perpètua.

Opinió
L'única estratègia viable és que la mobilitat sostenible esdevingui objectivament superior a la que no ho és

Quan hi ha una intervenció brillant en l’espai públic que el fa més confortable, com és el cas de la High Line a Manhattan, la ciutadania se sent atreta pel nou espai i la primera manera de demostrar-ho és caminar-hi. Igual ha succeït al South Bank de Londres. I, de ben segur, el mateix passarà a una de les avingudes més emblemàtiques de Berlín, Unter den Linden, que l’any que ve s’alliberarà de cotxes. Les persones donen prioritat a una opció o una altra de mobilitat en funció del grau de benestar que els proporciona i, dintre de benestar, cal incloure elements tan inefables, com el gaudi estètic, i altres de ben tangibles, com la funcionalitat.

Opinió

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l'aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes ... per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l'aigua de l'aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d'ella?

Entrevista

Entrevistem la Yolanda Melero, doctora en Biologia amb els seus estudis en comportament i dinàmiques de les poblacions de visó americà. Segueix indagant al CREAF en el funcionament de les poblacions animals, però ara a través de les papallones per entendre com dissenyar ciutats aptes per albergar biodiversitat.

Opinió

Tenim la possibilitat de mirar-nos les ciutats com sistemes complexos en constant evolució i explorar noves maneres de viure i de gestionar l’entorn per construir el millor dels hàbitats humans amb el mínim impacte. Com seran les ciutats que mantinguin la integritat ecològica i produeixin benestar humà? Com les podem dissenyar i fer realitat?

Opinió

La política agrària de la Unió Europea, la famosa PAC, llença per la borda segles de paisatge agropecuari mediterrani condemnant camps d’oliveres centenàries a la desaparició com qui canvia els mobles de lloc... A l’extrem oposat, un petit aiguamoll fàcilment traslladable ‑o simplement prescindible‑ pot convertir-se en l’obstacle més gran per a la convenient ampliació d’un aeroport, posem per cas.

Reportatge

El MEDACC presenta els resultats finals i les estratègies que proposa el projecte, desenvolupat per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, el CREAF, l’Instituto Pirenaico de Ecologia-CSIC i l’IRTA, per adaptar les conques fluvials de la Muga, el Segre i el Ter a  les noves condicions d’aridesa que provocarà el canvi climàtic. 

Entrevista
Rafael Rodrigo i Francisco Pelegero són lampistes i els inventors d’SmartWater, un dispositiu que permet estalviar l’aigua que es malbarata mentre s’escalfa

Rafael Rodrigo i Francisco Pelegero són els inventors d’SmartWater, un sistema que permet recuperar l’aigua que normalment es llança mentre esperem que arribi calenta a l’aixeta. Aquests dos lampistes valencians, d’Anna i Xàtiva, van crear un primer prototip en un petit taller i de manera molt artesanal perquè no es resignaven a que tots aquests metres cúbics es perdessin sense més. Amb el temps han millorat l’equip i fa només unes setmanes que ja es pot trobar al mercat. Segons els seus càlculs, cinquanta habitatges unipersonals amb SmartWater instal·lat poden arribar a estalviar l’equivalent a una piscina olímpica cada any.

Opinió

Com a biòleg, sovint debato amb gent que defensa que gastar diners en gestionar i conservar la natura és “malgastar”. En casos com el del senglar, la resposta és fàcil: si no invertim i gestionem la natura correctament al seu moment, aquesta se’ns acabarà girant en contra, i ens suposarà una despesa encara més gran. 

Opinió

En la cerca del residu zero a casa, eliminar l’ús del film de plàstic és un altre dels objectius a assolir. Però no resulta fàcil ja que es tracta d’un producte versàtil i adaptable. Us proposo saber més sobre què és i per a què serveix, així com cercar-ne alternatives. Jo proposo algunes però segur que no totes.