Reflexió

Entrevista

L’Ajuntament de València ha enviat al Ministeri de Foment una proposta alternativa d’ampliació de la via V-21 en el tram d’entrada a la ciutat, que recuperaria entre el 53% i el 62% de l’horta de València respecte al pla actual. En un moment que la renaturalització de les ciutats i la sobirania alimèntaria estàn a l'agenda de molts municipis i ciutats recuperem una entrevista de Metode TV al periodista Enric Llopis on parla del llibre "La batalla de l'Horta" per aprofundir en el valor i serveis que l'Horta aporta a la ciutat de València, així com el futur d'aquesta àrea clau per la capital del País Valencià.

Entrevista

Maria del Carmen Llasat és professora titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctorada en Ciències Físiques, la seva investigació es va centrar inicialment en la millora del coneixement i prevenció de les inundacions en un marc de col·laboració interdisciplinària, i es va ampliar a altres riscos naturals, el seu impacte social i la sensibilització de la societat envers aquests riscos. Maria del Carmen Llasat ha participat en una vuitantena de projectes de recerca i és autora, junt amb altres experts, del capítol sobre riscos d’origen climàtic del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.

La dada

Article

L'AMB va reduir un 11% les seves emissions de gasos amb efecte d'hivernacle el 2015 respecte l'any base 2011, superant amb escreix l'objectiu de reducció del 10% que es va establir l'any 2010.

Opinió
Els innombrables desplaçaments turístics actuals no acaben de ser realment un viatge

La meva àvia Esperança, als 84 anys, no es volia morir perquè «encara no ho havia vist tot», deia. No havia vist pràcticament res, de fet. Nascuda a Gràcia l’any 1885, quan Gràcia era un municipi i no un barri de Barcelona, havia arribat fins a Sangarrén, un poblet d’Osca d’on era la seva mare. I prou...

Entrevista

 

Teresa Franquesa és amplament coneguda en el món de l’educació ambiental i de la sostenibilitat en general. Ho és per la seva dilatada trajectòria en aquest camp i pel seu treball reeixit, reconegut reiteradament a nivell internacional. 

És sens dubte una de les veus més rellevants d’Europa per analitzar amb profunditat el sentit de l’educació ambiental als nostres dies. Coautora del llibre ‘'Educació ambiental. D'on venim? Cap on anem?' Sostenible ha volgut parlar amb ella sobre aquest 40 anys d’història de l’educació ambiental a Catalunya, els reptes i febleses.

Reportatge
Aquesta ciutat dels Països serà la Capital Verda Europea 2018

La ciutat de Nimega (el nom oficial en neerlandès és Nijmegen) ha estat triada com a Capital Verda Europea 2018. Situada a l’est dels Països Baixos, a prop de la frontera alemanya i a la vora del riu Wall, està envoltada de turons, boscos i pòlders (terrenys guanyats als aiguamolls). És la ciutat més antiga del país i ara ha estat reconeguda com una de les més preparades per aconseguir un futur sostenible.

Opinió

En els darrers anys la problemàtica del malbaratament alimentari ha pres molta rellevància tant a nivell institucional com a nivell de consciència ciutadana. Diferents estudis han anat posant de relleu la seva magnitud, el darrer –encarregat per la Comissió Europea – estima el malbaratament en 173 kg per habitant a l’any, fet que representa el 20% de la producció total d’aliments.

Opinió

“La millor escola és l’ombra d’un arbre”. Aquesta és una sentència inspiradora del teòric suís Jean Piaget, amb qui la mestra Rosa Sensat i Vila va tenir amistat. Montjuïc va acollir l’Escola del Bosc de l’Ajuntament de Barcelona, pionera d’un ensenyament públic inspirat per moviments com ara la Pedagogia Progressista o l’Escola Moderna.

Entrevista
Entrevistem Sílvia Casorrán sobre el model de superilles de Barcelona

El model de superilles de Barcelona vol redefinir l’espai públic i la mobilitat guanyant zones per a vianants en carrers ara ocupats pel vehicle privat. Aquest nou model organitzatiu del teixit urbà està pensat per afavorir la mobilitat sostenible, el verd i la biodiversitat, i els espais d’estada per a la ciutadania. La primera superilla en la trama de l’Eixample s’ha implementat de manera experimental -sense tots els elements- en una zona del Poblenou. Aquesta implementació no ha estat exempta de polèmica veïnal i política i ha suscitat un debat sobre les possibilitats d’estendre aquest model urbà a la resta de la ciutat. Per parlar-ne hem entrevistat la Sílvia Casorran, tècnica de mobilitat de l’AMB i veïna de Poblenou.

Opinió

Homes d’esquenes aprofitant qualsevol racó de la ciutat per pixar. Entre els contenidors. De cara a la paret. En una cantonada. Mirant a banda i banda. ‘Algú m’ha vist? Sí, tothom!’ El resultat, una olor molt desagradable, un espai urbà brut, insalubre

Opinió
"Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup"

Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup. Només fa falta veure l’esplendor i vida de les grans estacions urbanes d’Anglaterra, França o Alemanya, o la pulcritud de qualsevol petit baixador suís, per adonar-se que estem molt lluny de la complicitat i admiració que la població d’aquests països mostra amb la seva xarxa ferroviària.

Entrevista

Josep Maria Mallarach és assessor ambiental de l’Abadia de Poblet. De la seva ma, el Pare Lluch va decidir iniciar un procés per recuperar la coherència ecològica lligada a la seva tradició espiritual.

Consultor ambiental, amb més de 30 anys d'experiència, Mallarach ha treballat per a organismes públics i organitzacions no governamentals, d'àmbit internacional. En els últims anys ha centrat la seva activitat en llocs on es combinen valors naturals, culturals i espirituals de primer nivell, com és el cas de Poblet.