Reflexió

Entrevista

Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, ens planteja en aquesta entrevista per què Catalunya ha d'apostar per una economia amb una visió circular i sostenible. Segons el seu parer, des dels anys 90 es treballa en aquesta línia però ara tenim una terminologia que ho recull i regula de manera integrada: Economia circular. En el marc de la Jornada de Prevenció de Residus d'enguany, centrada en la simbiosi industrial, Tost ens recorda d'on venim, on som i on hem d'arribar per esdevenir un sistema sostenible, equitatiu i circular.

Entrevista

Julie Laernoes va ser una de les veus més lúcides i crítiques de l'última conferència de l'Aliança del Clima celebrada el passat octubre a Barcelona. Laernoes és vicepresidenta de l'àrea metropolitana de Nantes i membre de la Junta Directiva de l'Aliança, aquesta gran xarxa de ciutats contra el canvi climàtic, però també ha estat militant ecologista durant anys.

 

La dada

Article

Infografia sobre les dades de la bioeconomia a Europa, recollides al Pla d'Acció per desenvolupar una bioeconomia sostenible i circular que serveixi a la societat, el medi ambient i l'economia d'Europa.

Opinió

Sembla una redundància però no ho és. Intuïm que quelcom te més valor si és quilòmetre zero, encara que no quedi massa clar quin és aquest valor. És com si per vacances no dius que et quedes a casa sinó que faràs “housing”. Sigui com sigui, l’expressió “quilòmetre zero” comença a resultar més còmica que transformadora.

Entrevista
Pepe Castro és director de projectes de la Unió de Llauradors i Ramaders dels País Valencià

La crema de la palla d ‘arrós al Parc Natural de l’Albufera és un problema ambiental i de salut de primer ordre al País Valencià. Sostenible ha volgut entrevistar Pepe Castro, director de projectes de la Unió de Llauradors i Ramaders per conèixer el programa LIFE LowCarbon Feed. Aquest projecte té com a objectiu l’elaboració d’aliment per al ramat a partir de restes de cítrics i de la sega de l’arròs. Aquest projecte pot ser una solució més que ajudi a aprofitar un residu per al que fa anys que es busca una sortida que pugui ser beneficiosa per a totes les parts implicades.

Opinió

Si alguna cosa m'ha sorprès coneixent gent que treballa en biologia i medi ambient a Espanya i a Europa, és l'alta proporció de gent que ha trepitjat el Pallars alguna vegada a la seua vida i n'ha quedat fascinada. De fet, quan parles amb ells, la majoria fan referència ràpidament a la bellesa dels nostres paisatges, de la gran varietat d'hàbitats, fauna i flora que tenim. Molts d'ells es fan creus que al país del sol i la platja, per molts anomenat el sur caluroso, pugui existir una cosa tan radicalment diferent com els nostres Pirineu i Prepirineu.

Opinió

Ara fa mig segle els cinemes de bona part del món exhibien un parell de pel·lícules que van capturar l’esperit del seu temps: El planeta dels simis i 2001 una odissea de l’espai. I ho van fer situant-se en el futur (...)  Pensant en l’estiu del 68, jo ho matisaria bastant. És innegable que les comunicacions han experimentat un avenç sense precedents, però no és menys cert que els grans temes d’aleshores continuen damunt la taula. La humanitat segueix posant en perill la seva existència (amb nous perills que s’han unit als vells) i el món continua dividit entre tendències autoritàries i democràtiques, si bé sota banderes ideològiques diferents.

Entrevista

 

La nostra salut depèn de com dissenyem les ciutats. Hem volgut parlar amb Glòria Carrasco, investigadora de ISGlobal, especialitzada en salut pública, per saber què és una ciutat saludable i com podem dissenyar ciutats on les persones pugin viure bé i estar sanes. L'entrevista va tenir lloc en el marc d'una jornada dins el projecte Enlaira't, de la plataforma Qualitat de l'Aire.

Reportatge

Els pobles i ciutats cada vegada s’han tornat en indrets més hostils per la biodiversitat. El soroll, la contaminació de l’aire, els residus, les espècies invasores... han fet que mica en mica siguin espais poc amigables per la fauna. Afortunadament, recentment ha anat creixent l’interès per fer les ciutats més agradables per la fauna i flora autòctones. Aquí compartirem les principals accions que s’han compartit al Cicle de seminaris tècnics de Promoció de la Biodiversitat Urbana des del Verd Urbà, organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Tot i que les accions tenien una iniciativa municipal, t’animo que, en la mesura del possible, n’apliquis algunes a casa teva ja que, de fet, la fauna no distingeix entre un espai verd privat o públic.

Opinió

Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model.

Reportatge

Un mal de moltes ciutats és la calor que acumulen ja que augmenta la taxa de mortalitat, sobretot com a conseqüència de malalties respiratòries i cardiovasculars. Per sort, com exposa la investigadora d'ISGlobal Erica Martínez, l'arquitectura i la planificació urbana poden contribuir a reduir l'efecte "illa de calor".

Aquest vídeo s'integra en el monogràfic "5 claus per a ciutats més saludables". Descobreix com avançar cap a les #CiudadesQueQueremos a: ciutatsquevolem.isglobal.org.

Entrevista

Entrevistes a habitants de la terra de tots colors que tenen molt a dir. Avui, Lluís Reales conversa amb Arnau Queralt, llicenciat en Ciències ambientals per la UB i director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)