Reflexió

Reportatge

Ja son 730 ciutats i pobles d'arreu de Catalunya les que s’han adherit en els darrers 10 anys a la corrent principal del moviment europeu que involucra les Autoritats Locals i la seva ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic. Aquesta iniciativa renovada defineix els nous compromisos i la visió compartida per abordar reptes interconnectats: la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació i l’energia sostenible. Deu anys després de l'inici del camí amb les primeres adhesions de municipis i de convertir-se en entitat coordinadora, la Diputació de Barcelona ha presentat un primer balanç d'aquest primers anys d'una història d'èxit... que encara s'ha d'acabar d'escriure.

Entrevista


Tine Heyse és copresidenta de la Aliança del Clima, la major xarxa de ciutats del món, amb 1.700 membres a 26 països, per l'acció contra el canvi climàtic. Aquest 2 i 3 d'octubre es va celebrar a Barcelona la Conferència Internacional de l'Aliança del Clima 2018. Hem entrevistat a Heyse per saber els reptes de futur de la Aliança i la rellevància dels govern locals a la lluita global contra l'escalfament.

La dada

Article
Les matriculacions de vehicles elèctrics del 2018 ja doblen les del 2017

Aquestes dades confirmen la tendència a l’alça en els últims anys d’aquest tipus de propulsió. Destaca el pic del 2013, en què, segons dades de la Direcció General de Trànsit, es van matricular prop de 500 motocicletes elèctriques a la ciutat, coincidint amb l’arribada d’empreses de lloguer d’aquests vehicles.

Entrevista

El Pla Clima és un programa transversal per lluitar contra el canvi climàtic des d’ara fins al 2030 per reduir en un 45% les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a la ciutat de Barcelona. Sostenible ha volgut parlar amb Irma Ventayol, coordinadora del Pla del Clima per entendre la seva magnitud. Ventayol és biòloga de formació, amb més de 20 anys d’experiència en el camp del medi ambient i la sostenibilitat, especialment en la gestió i planificació estratègica. Des del 2009 treballa a l’Ajuntament de Barcelona participant en varis projectes de construcció de la visió de futur de la ciutat. És especialista en adaptació al canvi climàtic.

 

Opinió

Aquest mes de juny la revista infantil El Tatano, el  Cavall Fort  dels petits, arriba al número 150 i conserva intacta l’aposta per un article mensual d’educació ambiental per a noies i nois de 4 a 8 anys. La secció “La Natura” és un dels àmbits estrella de la revista i dedica quatre pàgines cada mes a descobrir, als menuts de casa, els animals, les plantes i els elements naturals del nostre país i d’arreu del món.

Entrevista

Jordi Sunyer, és cap del programa de Salut infantil d’ISGlobal. És catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UPF. Internacionalment reconegut per la seva recerca sobre l’impacte de la contaminació de l’aire en la salut respiratòria, cardiovascular i en el desenvolupament neuroconductual en els primers anys de vida de l’infant. El 2014 va guanyar el premi més prestigiós mundialment de medi ambient i recerca en salut, el Premi John Goldsmith. L’entrevistem en el marc del congrés Enlaira’t que va tindre lloc el passat 3 de maig on més de 300 estudiants de 10 instituts de Barcelona van compartir amb els experts com afecta a la nostra salut la qualitat de l’aire i què podem fer per millorar-la.

Opinió
L'única estratègia viable és que la mobilitat sostenible esdevingui objectivament superior a la que no ho és

Quan hi ha una intervenció brillant en l’espai públic que el fa més confortable, com és el cas de la High Line a Manhattan, la ciutadania se sent atreta pel nou espai i la primera manera de demostrar-ho és caminar-hi. Igual ha succeït al South Bank de Londres. I, de ben segur, el mateix passarà a una de les avingudes més emblemàtiques de Berlín, Unter den Linden, que l’any que ve s’alliberarà de cotxes. Les persones donen prioritat a una opció o una altra de mobilitat en funció del grau de benestar que els proporciona i, dintre de benestar, cal incloure elements tan inefables, com el gaudi estètic, i altres de ben tangibles, com la funcionalitat.

Opinió

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l'aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes ... per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l'aigua de l'aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d'ella?

Entrevista

Entrevistem la Yolanda Melero, doctora en Biologia amb els seus estudis en comportament i dinàmiques de les poblacions de visó americà. Segueix indagant al CREAF en el funcionament de les poblacions animals, però ara a través de les papallones per entendre com dissenyar ciutats aptes per albergar biodiversitat.

Entrevista

 

 

Les evidències científiques situen el soroll com un greu problema de contaminació del que sembla que no en som del tot conscients. Sostenible ha volgut parlar amb Maria Foraster, investigadora de l’ISGlobal sobre aquest problema. Foraster va ser una de les veus expertes convidades a ACUSTICAT. Aquest congrés és un dels referents per trobar solucions a la contaminació acústica, un problema, que com ens diu Maria Foraster pot impactar de forma greu en la salut de nens i adults, i que per tant necessita mesures eficients i ràpides per solucionar-lo.

Opinió

Tenim la possibilitat de mirar-nos les ciutats com sistemes complexos en constant evolució i explorar noves maneres de viure i de gestionar l’entorn per construir el millor dels hàbitats humans amb el mínim impacte. Com seran les ciutats que mantinguin la integritat ecològica i produeixin benestar humà? Com les podem dissenyar i fer realitat?

Opinió

La política agrària de la Unió Europea, la famosa PAC, llença per la borda segles de paisatge agropecuari mediterrani condemnant camps d’oliveres centenàries a la desaparició com qui canvia els mobles de lloc... A l’extrem oposat, un petit aiguamoll fàcilment traslladable ‑o simplement prescindible‑ pot convertir-se en l’obstacle més gran per a la convenient ampliació d’un aeroport, posem per cas.