Reflexió

Biòleg especialitzat en ecologia
Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. anavillagordo.com
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
Entrevista
Rafael Rodrigo i Francisco Pelegero són lampistes i els inventors d’SmartWater, un dispositiu que permet estalviar l’aigua que es malbarata mentre s’escalfa

Rafael Rodrigo i Francisco Pelegero són els inventors d’SmartWater, un sistema que permet recuperar l’aigua que normalment es llança mentre esperem que arribi calenta a l’aixeta. Aquests dos lampistes valencians, d’Anna i Xàtiva, van crear un primer prototip en un petit taller i de manera molt artesanal perquè no es resignaven a que tots aquests metres cúbics es perdessin sense més. Amb el temps han millorat l’equip i fa només unes setmanes que ja es pot trobar al mercat. Segons els seus càlculs, cinquanta habitatges unipersonals amb SmartWater instal·lat poden arribar a estalviar l’equivalent a una piscina olímpica cada any.

Entrevista

Iñaki Prusilla és regidor de Medi Ambient i Espai públic de Vitòria-Gasteiz.  Aquesta ciutat ha estat i és un referent per la seva aposta històrica per la sostenibilitat. Una fita en aquest sentit va ser la proclamació de Vitòria coma ciutat verda europea al 2012. En aquesta conversa reflexionem sobre l’evolució de la ciutat, la participació com a motor de transformació i sobre dos plans d’acció municipals, el de mobilitat sostenible i el de gestió agroalimentària, en els quals l’Ajuntament de Vitòria està treballant intensament ara mateix.

La dada

Article

L’ACA té previst destinar més de sis milions d’euros per a restaurar la vegetació de ribera i la morfologia de rius i rieres, així com millorar la connectivitat fluvial i la mobilitat dels peixos en els rius catalans. Els rius són estratègics per a la conservació de la connectivitat ecològica. Concentren una gran diversitat biològica, amb la presència d'hàbitats i espècies d'alt interès de conservació, i faciliten els moviments de moltes espècies, que hi troben refugi i aliment.

Reportatge

L’Alt Penedès és una de les comarques més afectades pel canvi climàtic. La temperatura augmenta per sobre de la mitjana de Catalunya. I és un dels àmbits territorials on la disminució de les precipitacions és més evident. Un augment de la temperatura i una disminució de les precipitacions que són irregulars. Aquest còctel s’ha convertit en un fet molt perillós per al sector agrari (un 15% del PIB de la comarca), basat, quasi com un monocultiu, en la vinya: vi i cava.

Opinió

Entenc que s’ha de cercar un espai perquè aquells que volen ‘fer millor les coses’ o ‘menys malament’ a nivell ambiental siguin reconeguts i serveixin d’exemple a la resta. Però d’aquesta manera el que s’està aconseguint és que aquestes iniciatives siguin això, iniciatives puntuals, anecdòtiques, una opció més, una opició més verda. Però així també deixen de ser considerades com l’única manera de fer les coses, la millor per a tothom.

Entrevista

Joaquim Muntané és ambientòleg i geògraf. Especialitzat en sistemes alimentaris i municipalisme. Forma part de l'equip de treball que va dinamitzar el procés participatiu Llaurant Barcelona, sobre la política alimentària de la ciutat i participa com a expert en el projecte MADRE sobre agricultura urbana i metropolitana a la Mediterrània. L’entrevistem per saber més sobre l’Aplec d’agricultura urbana celebrat aquesta setmana a Barcelona i sobre la trobada Apleking, on s’han compartit experiències internacionals en agricultura urbana i col·lectius vulnerables.

Opinió

Pauli em va dir que en tot negoci nou el punt de partida ha de ser “zero residus i zero emissions”. Es tracta d’un gir copernicà respecte al plantejament tradicional d’anar “millorant amb el temps” o aquell que es resumeix en la frase “hem de tendir cap a...” . Ni millorar ni tendir, per què no ho fem bé ara? 

Opinió

No hi ha res més poderós que una idea a la qual li ha arribat el moment, va dir Victor Hugo. I l'autoconsum fotovoltaic és clarament una d'aquestes idees poderoses. És legal i és viable, i s'està fent. Però sobretot té un potencial de creixement extraordinari.

Entrevista

Teresa Ribera és actualment directora de  l'Institut per al Desenvolupament Sostenible i les Relacions Internacionals. Anteriorment va ser secretària d'estat de Canvi Climàtic del Govern d'Espanya. El gener de 2017 va ser nomenada pel govern suec com a membre de la Junta de l'Institut de Medi Ambient d'Estocolm. També és membre del Global Advisory Council del Fòrum Econòmic Mundial. El passat mes de setembre, Teresa Ribera va inaugurar a Barcelona el cicle "Créixer sense consumir: Experiències d'economia circular" organitzat pel Palau Macaya, i va conversar amb Sostenible.

Opinió

El problema és que la palma d’oli només creix a la zona intertropical, a l’àmbit de la selva plujosa equatorial. Totes les plantacions de palma d’oli comporten la prèvia destrucció de la pluviïsilva. Per això han esdevingut la bèstia negra de la biodiversitat. I dels orangutans, entre altres animals acorralats.

Opinió

Les ciutats es volen posar verdes, recuperar espais de contacte amb la fauna i la flora. Però per què ens interessa tant aquest aspecte? Per què es promou la biodiversitat urbana tant des de l'arquitectura, l'urbanisme o fins i tot la salut pública? D'on prové aquest sobtat interès?

Entrevista

Curro Claret és dissenyador industrial. Treballa per a empreses, galeries d’art i per algunes organitzacions com la Fundació Arrels. També és professor i tallerista a l’escola IED de Barcelona i forma part de la Junta Directiva del Foment de les Arts i del Disseny. Incorpora el consumidor final en els seus processos de creació perquè aquests siguin participatius i el resultat final s’adapti al 100% a les necessitats del consumidor. Entén el disseny com a eina per generar processos d’inclusió, col·laboració i codisseny amb persones en situació de fragilitat.