Reflexió

Biòleg especialitzat en ecologia
Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. anavillagordo.com
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
Entrevista
Rafael Rodrigo i Francisco Pelegero són lampistes i els inventors d’SmartWater, un dispositiu que permet estalviar l’aigua que es malbarata mentre s’escalfa

Rafael Rodrigo i Francisco Pelegero són els inventors d’SmartWater, un sistema que permet recuperar l’aigua que normalment es llança mentre esperem que arribi calenta a l’aixeta. Aquests dos lampistes valencians, d’Anna i Xàtiva, van crear un primer prototip en un petit taller i de manera molt artesanal perquè no es resignaven a que tots aquests metres cúbics es perdessin sense més. Amb el temps han millorat l’equip i fa només unes setmanes que ja es pot trobar al mercat. Segons els seus càlculs, cinquanta habitatges unipersonals amb SmartWater instal·lat poden arribar a estalviar l’equivalent a una piscina olímpica cada any.

Entrevista

Iñaki Prusilla és regidor de Medi Ambient i Espai públic de Vitòria-Gasteiz.  Aquesta ciutat ha estat i és un referent per la seva aposta històrica per la sostenibilitat. Una fita en aquest sentit va ser la proclamació de Vitòria coma ciutat verda europea al 2012. En aquesta conversa reflexionem sobre l’evolució de la ciutat, la participació com a motor de transformació i sobre dos plans d’acció municipals, el de mobilitat sostenible i el de gestió agroalimentària, en els quals l’Ajuntament de Vitòria està treballant intensament ara mateix.

La dada

Article

L’ACA té previst destinar més de sis milions d’euros per a restaurar la vegetació de ribera i la morfologia de rius i rieres, així com millorar la connectivitat fluvial i la mobilitat dels peixos en els rius catalans. Els rius són estratègics per a la conservació de la connectivitat ecològica. Concentren una gran diversitat biològica, amb la presència d'hàbitats i espècies d'alt interès de conservació, i faciliten els moviments de moltes espècies, que hi troben refugi i aliment.

Reportatge
Entre el 40% i el 46% de les emissions d’òxids de nitrogen a Barcelona corresponen al port

El Port de Barcelona és una infraestructura clau per a la bona marxa de l’economia catalana. Tanmateix, la seva activitat contribueix -junt amb la indústria i el transport- a la mala qualitat de l’aire a la conurbació barcelonina. L’Autoritat Portuària té en marxa un ambiciós pla per minimitzar els impactes ambientals i en especial les emissions contaminants. Les accions previstes obren la possibilitat de reduir aquests impactes, si bé topen amb alguns obstacles que poden retardar els seus efectes.

Opinió

Més que mai al llarg de la història de les Ciències en general, i de les Ciències de la Terra en particular, els investigadors s'enfronten avui en dia al problema de tractar enormes quantitats de dades heterogènies que creixen contínuament a un ritme gairebé exponencial. Això fa del seu processament i disseminació amb mètodes convencionals tot un repte.

Opinió

Com afirma l’economia ecològica, no es pot entendre el mercat com un sistema aliè, extern al seu entorn físic i social, al contrari. Doncs bé, els nous comuns introdueixen en certa manera la idea d’integrar la dimensió física i social en la definició mateixa del bé.

Entrevista
ENTREVISTA A JAUME TERRADAS

Jaume Terradas és reconegut, amb la Marina Mir, com a introductor de l’educació ambiental a Catalunya. Catedràtic d’ecologia de la UAB, antic president del CREAF, on encara treballa d’investigador, autor de més de 300 articles i 20 llibres… Amplament reconegut amb premis com el Premi Medi Ambient de la Generalitat o la medalla Narcís Monturiol…

Opinió

Si nos fijamos en la cobertura del huracán Harvey y las inundaciones de Houston oiremos que se habla mucho de que no hay precedentes en este tipo de precipitaciones. De lo que oiremos muy poco es de cómo este tipo de eventos climáticos sin precedentes, record históricos, están ocurriendo con tal frecuencia que los records históricos se están convirtiendo en un tópico meteorológico. En otras palabras, no oiremos hablar mucho sobre cambio climático.

Opinió
Progressem pel coratge dels que assumeixen riscos raonables i superen dificultats

La gestió de la quotidianitat obliga a prendre decisions en un context de certituds, ombres i incerteses. Qualsevol pot actuar amb reconfortant tranquil·litat d’esperit si disposa de moltes certeses i pateix molt poques ombres. Sovint, però, cal prendre decisions enmig de moltes ombres i, sobretot, sota el pes de les inevitables incerteses. Això costa de fer, té mèrit veure-s’hi amb cor.

Entrevista
ENTREVISTA A MARC CANDELA ALCALDE DE MARTORELLES

El Pacte d’Alcaldes pel Canvi Climàtic va convidar, a través de la Diputació de Barcelona, a l’alcalde de Martorelles, Marc Candela, perquè expliqués a la Comissió Europea com un municipi petit com Martorelles treballa en l’estalvi energètic i com col·labora amb cooperatives energètiques com Som energia. Avui volem donar a conèixer a través d’aquesta entrevista aquesta iniciativa.

Opinió

Aquesta setmana en el Ple del Parlament se celebrarà el debat a la totalitat de la Proposició de llei de l'Agència de la natura. L'inici d'aquesta tramitació hauria de permetre que a finals d'octubre s'aprovi l'Agència. Ara bé, és en les polítiques de conservació i protecció de la biodiversitat on els deures estan pendents des de fa massa temps.

Entrevista
Entrevistem Joandomènec Ros

Joandomènec Ros és catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des del 1986. És  també president l’Institut d’Estudis Catalans, i membre del consell científic de diversos centres de recerca i parcs naturals europeus. Ros és força conegut per ser un divulgador molt actiu del coneixement científic, i ha escrit i traduït un bon nombre de llibres i articles d’ecologia, biologia marina, biologia evolutiva i història de la ciència. És autor del llibre: “Més de quaranta senyals. Noves reflexions sobre el medi ambient”. En aquesta conversa amb Sostenible reflexiona sobre les relacions entre l’ecologia i la societat, el poder de la ciència ficció i el possible destí de la humanitat.