Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. Quincalla.org
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
Entrevista
Entrevistem Sílvia Casorrán sobre el model de superilles de Barcelona

 

Entrevista

Josep Maria Mallarach és assessor ambiental de l’Abadia de Poblet. De la seva ma, el Pare Lluch va decidir iniciar un procés per recuperar la coherència ecològica lligada a la seva tradició espiritual.

Consultor ambiental, amb més de 30 anys d'experiència, Mallarach ha treballat per a organismes públics i organitzacions no governamentals, d'àmbit internacional. En els últims anys ha centrat la seva activitat en llocs on es combinen valors naturals, culturals i espirituals de primer nivell, com és el cas de Poblet.

La dada

Article

Els establiments comercials van lliurar uns 1.229 milions d’unitats de bosses de plàstic amb nanses d'un sòl ús (BPNU) l'any 2015. Aquesta xifra representa gairebé la meitat dels més de 2.300 milions de bosses lliurades l’any 2007, però és superior als 1.177 milions d’unitats distribuïdes el 2012.

Opinió

Homes d’esquenes aprofitant qualsevol racó de la ciutat per pixar. Entre els contenidors. De cara a la paret. En una cantonada. Mirant a banda i banda. ‘Algú m’ha vist? Sí, tothom!’ El resultat, una olor molt desagradable, un espai urbà brut, insalubre

Opinió
"Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup"

Hi ha societats que estimen el ferrocarril i altres que no. I la catalana pertany més aviat al segon grup. Només fa falta veure l’esplendor i vida de les grans estacions urbanes d’Anglaterra, França o Alemanya, o la pulcritud de qualsevol petit baixador suís, per adonar-se que estem molt lluny de la complicitat i admiració que la població d’aquests països mostra amb la seva xarxa ferroviària.

Opinió
Malgrat l'escassesa hídrica, llencem a dojo recursos que es podrien reaprofitar

Les depuradores metropolitanes barcelonines tracten uns 10 metres cúbics d'aigua cada segon, o sigui uns 300 milions de metres cúbics anuals, entre aigües residuals i pluvials. La gran majoria són abocats al mar. En un context d'escassetat i d'estrès hídric de les conques subministradores (cas de la del Ter) això és un immens despropòsit.

Entrevista

Catalunya s’ha compromès a reduir, al 2020, un 25% les emissions de gasos amb efecte hivernacle -15% per les emissions difuses- prenent com a referència el 2005. Amb l’esperada Llei de canvi climàtic en debat parlamentari, aquest 19 de maig la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic ha organitzat una primera jornada per facilitar informació de les dades més recents i actualitzades dels inventaris d’emissions. Hem volgut parlar amb Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic, per conèixer l’evolució de les emissions a Catalunya i les perspectives d’acomplir amb els objectius de reducció.

 

Opinió

La Unió Europea es troba enmig d'una fonamental transformació del seu model energètic. Vol  canviar d'un sistema bàsicament centralitzat i basat en els combustibles fòssils, cap a un altre sistema més distribuït on dominin les renovables i l'eficiència energètica. Els consumidors estaran al centre d'aquest canvi.

Opinió

El passat 29 d’Abril, el  Mall de Washington D.C. va ser escenari de la March for Climate, Jobs and Justice. La marxa estava convocada per el People’s Climate Movement. Interessa destacar el paper de la ciutat com el marc que cada cop més ens ajuda a identificar quins són els reptes més urgents per a la sostenibilitat i com els hem d’abordar

Reportatge
Reportatge sobre el procés de reconversió ecològica del Monestir de Santa Maria de Poblet

 

El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, fundat l’any 1150 al peu de les muntanyes de Prades, és un dels conjunts monàstics més importants d’Europa. Al 2006 va iniciar un procés de reconversió ecològica, després d’una presa de consciència de la comunitat, que els va portar a lligar el respecte al medi ambient i la voluntat de ser autosuficients amb l’arrel de la seva tradició espiritual. Això l’ha convertit en un referent internacional.

Opinió

Sorprèn i inquieta que el Consejo de Seguridad Nuclear es despengés dies enrere amb la proposta d’ampliar la vida útil de les centrals nuclears dels 40 anys convencionalment admesos fins als 60, o més i tot... La connivència del poder amb els 'lobbies' energètics ja comença a ser més que preocupant

Entrevista

Andreu Escrivà ha guanyat el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb ‘Encara no és tard’, una anàlisi esperançadora sobre el canvi climàtic. L'assaig és una anàlisi global del canvi climàtic, que va més enllà de la vessant purament científica i incorpora factors psicològics, sociològics i fins i tot el paper que hi juguen les arts en la nostra concepció de l’escalfament del planeta.