Els plans d'enverdiment de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Font: ICTA-UAB

03/06/2018 - 19:10

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini, i s'arrisquen a crear només enclavaments verds destinats a l'elit social. Així es desprèn d'un estudi realitzat per un grup d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), liderats pels investigadors en planificació urbana Isabelle Anguelovski i James Connolly, que analitza la trajectòria de les polítiques de reverdiment en les últimes tres dècades, a 99 ciutats del món.

En els últims anys, les institucions públiques han impulsat iniciatives d'enverdiment de les ciutats, recuperant i creant espais i infraestructures verdes amb l'objectiu de fer-les més habitables, més socialment cohesionades i més saludables. No obstant això, els investigadors es pregunten ara per al benefici i gaudi de qui existeixen realment aquests espais verds. L'aprovació de la Nova Agenda Urbana a la conferència Hàbitat III de 2016 a Quito (Equador), farà que aquesta tendència ecologitzadora continuï intensificant i diversificant-se en els propers anys, de manera que els investigadors consideren necessari analitzar de manera àmplia i sistemàtica el seu impacte social, especialment en les grups més desfavorits, perquè aquests nous béns ambientals no es converteixin en privilegis verds per a uns pocs.



Aquests resultats, que es recullen en el llibre "Green Trajectories: Municipal policy trends and strategies for greening in Europe, Canada and the United States (1990-2016)" publicat recentment pel Barcelona Lab for Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) en col·laboració amb la xarxa de ciutats ICLEI-Local Governments for Sustainability, formen part de la primera fase del projecte més ampli GreenLULUs, finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) que busca determinar fins a quin punt les ciutats verdes són també racialment i socialment equitatives. Segons James Connolly, "a mesura que l'onada verda inunda les ciutats, aquest llibre pretén fer un pas enrere i fa un balanç dels efectes".

L'anàlisi indica que la majoria de les ciutats seleccionades, totes elles d'Europa, Canadà i els EUA, van dur a terme accions ecològiques amb la finalitat de millorar la salut física i mental dels seus habitants, revitalitzar els veïnats o el centre de les ciutats, reurbanitzar els paisatges postindustrials, minimitzar els possibles efectes del canvi climàtic, preservar la natura o restaurar els seus ecosistemes. Aquestes accions van consistir en la construcció i rehabilitació de zones verdes, parcs i corredors ecològics, i la instal·lació de paviments permeables o jardins de pluja. No obstant això, l'estudi revela que aquest enverdiment de les ciutats està profundament lligat amb el seu desenvolupament econòmic, i molts municipis estableixen una relació directa entre el seu acompliment ecològic i la seva capacitat per competir per noves inversions i recursos de desenvolupament local.



"A moltes ciutats, aquesta estratègia verda urbana els resulta necessària per poder diferenciar-se d'altres ciutats i els ajuda a atreure, entre d'altres actius, treballadors de la indústria de serveis altament qualificats per als nous sectors econòmics que esperen promoure", indica Isabelle Anguelovski. Tal troballa posa de manifest com l'enverdiment és mercantilitzat en la pràctica municipal actual. Les ciutats que fan gala de la seva "marca" verda i que més gala fan dels seus èxits ecològics tendeixen a ser les més inaccessibles, especialment per als col·lectius més vulnerables. Així mateix, té lloc un procés de "gentrificació verda" pel qual la població originària d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada per nous habitants amb major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per la proximitat de nous parcs i zones verds i per l'oferta concurrent d'habitatges més atractius. Com a conseqüència, el preu del lloguer i de venda dels habitatges experimenta un increment considerable, de manera que els col·lectius més vulnerables no poden fer front als preus i han d'acabar marxant a viure a altres zones, menys atractives i amb una qualitat de vida més baixa. Aquesta situació es produeix en ciutats com San Francisco, Zuric o Boston.

Per contra, en aquelles ciutats que, com Nantes, situen la igualtat i la assequibilitat al centre de la seva política verda urbana, aquesta relació entre la "marca" verda urbana i la inaccessibilitat desapareix. Per això, els autors del llibre destaquen que cal tenir en compte els problemes d'igualtat, desplaçament i exclusió a llarg termini i prendre seriosament qüestions com la “gentrificació” a l'hora de dissenyar futures ciutats verdes. "Si es reforcen aquestes estratègies, els beneficis dels serveis ecològics urbans podrien ser universals per a tota la població, en lloc de privilegis per a uns grups seleccionats", conclou Anguelovski.



L'estudi analitza ciutats com Barcelona i València, i emfatitza els esforços de les dues ciutats per millorar l'accés al verd, especialment a espais públics verds, a nous jardins de proximitat, i a grans parcs urbans en zones històricament més marginades i industrials. "Aquests esforços es van combinar amb altres grans projectes de revitalització urbana i de desenvolupament de noves infraestructures, especialment en els anys 90 i 2000" indica Anguelovski, qui afegeix que més recentment s'han notat els esforços per integrar el verd urbà als objectius de mitigació i adaptació al canvi climàtic.


 

Relacionats

Notícia

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

Notícia

La capital del Baix Camp s'ha unit al patronat de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean Region amb l'objectiu de convertir el territori en un espai que, a través de les noves tecnologies, sigui més respectuós amb el medi ambient i amable amb el ciutadà.

Butlletí