La derrota del cabàs i del medi

31/12/2002 - 00:00
El cistell d'anar a comprar ha deixat pràcticament de veure's als mercats i supermercats des de ja fa molt temps i, en canvi, tenim les cases plenes de bosses de plàstic que només s'han utilitzat un cop per portar allò que hem comprat. Unes bosses que, malgrat algunes iniciatives, continuen sent un problema ambiental de pes.
El cistell d'anar a comprar ha deixat pràcticament de veure's als mercats i supermercats des de ja fa molt temps. Tenim les cases plenes de bosses de plàstic que només s'han utilitzat un cop per portar allò que hem comprat. Aquest abús de bosses de plàstic es pot estendre a una multitud de productes d'un sol ús que s'han anat imposant en una societat consumista com la nostra. Hem substituït els mocadors de fil pels mocadors de paper, els tovallons i els draps de cuina per paper i els envasos retornables de begudes per ampolles d'un sol ús. Tot plegat fa incrementar el volum de residus i el planeta va camí de convertir-se en un gran abocador. El tema de les bosses de plàstic comença a ser preocupant i, de fet, en alguns països han començat a adonar-se que no es pot continuar per aquest camí. Les bosses de supermercat formen part del paisatge: en veiem al mar, a la muntanya, als rius, als parcs de les ciutats, als carrers... I aquesta "epidèmia" s'ha estès a racons de tot el món. A la ciutat de Dhaka, la capital de Bangladesh, un milió de bosses són abocades cada dia al medi ambient, amb la qual cosa embossen les clavegueres i agreugen el problema de les inundacions en aquest país. A la Xina ja es parla de "contaminació blanca" per la marea de bosses de plàstic que empastifa els carrers. I el pitjor de tot és que aquest material, el politè, no desapareix fàcilment: les bosses de plàstic seran encara a la Terra quan tota la humanitat hagi desaparegut. El plàstic es fabrica a partir del petroli. Aquests residus no es desintegren i resten a la natura durant centenars, milers d'anys. Així doncs, el seu consum augmenta els residus i la contaminació ambiental de manera greu. Irlanda va introduir el passat mes de març l'anomenada "plastax", l'impost del plàstic, per lluitar contra l'abús i la proliferació de bosses de supermercat. Els ciutadans han de pagar 0,15 euros per cada bossa de plàstic que utilitzen a les botigues i als supermercats. Des de l'aplicació d'aquesta mesura, l'ús de bosses de plàstic s'ha reduït un espectacular 95%. A més, els clients han acollit la mesura positivament. Els supermercats, en un principi, van acollir la nova taxa amb recel, dubtosos de com funcionaria l'experiment. Però la "plastax" no ha provocat cap daltabaix, al contrari, ha demostrat que un impost pot arribar a ser fins i tot popular i ben acceptat per la ciutadania. Al Regne Unit també han començat a inquietar-se pel tema de les bosses de plàstic i algunes empreses comercials comencen a prendre mesures. La cadena de supermercats Co-op ha estat la primera en oferir als seus clients bosses biodegradables. Aquestes bosses tenen la mateixa aparença i qualitats que les de plàstic habituals, però, segons els directius de Co-op, es desfan al cap de 18 mesos. A banda d'això, altres cadenes de supermercats fan comprovar al seu personal que els clients no s'emportin un nombre massa alt de bosses o bé, com els supermercats Tesco i Asda, els fan pagar les bosses. Al nostre país, la utilització de bosses de plàstic es fa de forma desmesurada i sense pràcticament cap control. No cal oblidar que cada ciutadà consumeix anualment uns 58 quilos de plàstic, els quals representen un 10% total del volum de deixalles. La majoria de supermercats dóna les bosses gratuïtament i sense controlar el número de bosses que s'emporten els seus clients. Sostenible ha consultat cadenes com Condis, Mercadona, Caprabo, Carrefour i cap no porta a terme cap mesura per evitar l'ús massiu de bosses de plàstic. Només els establiments Dia i Lidl, que venen els seus productes a preus més econòmics, fan pagar per les bosses. Els clients d'aquests dos supermercats paguen 0,3 euros per cada bossa. Als supermercats Champion, filial de Carrefour, s'està fent una experiència pilot i als clients se'ls faciliten caixes de cartró reciclables per transportar les seves compres. El panorama, doncs, és força descoratjador. Algunes organitzacions ecologistes han engegat campanyes per sensibilitzar els ciutadans sobre la necessitat de reduir la quantitat de deixalles que produïm diàriament. L'entitat sabadellenca Adenc, Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura, va impulsar una campanya per promoure l'ús del cistell i així reduir el número de bosses de plàstic que s'utilitzen als comerços. El lema de la campanya fou "Vine al mercat amb el teu cistell", i promovia, a més, el comerç en els mercats de la ciutats. Junt amb aquesta, també en va fer una altra per recuperar l'ús de la bossa de pa o coixinera, que ha estat progressivament oblidada. Vicenç Vilana, expert en residus i membre d'Ecologistes en Acció, afirma que "al nostre país, en el tema dels residus, la batalla la té guanyada el lobby del plàstic. A Europa tenim dos models de països pel que fa a residus: el model alemany, que es basa en "qui contamina paga", i el nostre model, en el qual les grans multinacionals del plàstic contaminen sense que això els suposi cap cost. L'administració és qui ha de pagar la major part del cost d'eliminació o reciclatge dels residus." L'any 2001 Catalunya va produir un total de 35.190.477 tones de residus. I a Barcelona se'n van produir 1.505.325 tones, cosa que significa que cada habitant va generar 1,35 quilos d'escombraries per dia. Per evitar el creixement de residus, tan perjudicial per al nostre planeta, és necessari substituir l'economia d'un sol ús per l'economia de les tres erres: reducció, reutilització i reciclatge. El repte no és tant què s'ha de fer amb les escombraries sinó, abans que res, evitar que es produeixin. Hi ha moltes maneres de disminuir les muntanyes d'escombraries que inunden les ciutats. Una mesura interessant que ja han pres països com Finlàndia i Dinamarca és prohibir l'ús d'envasos no retornables. Un altre pas seria introduir un impost sobre els productes d'un sol ús, com han fet a Irlanda amb les bosses de plàstic. I per anar comprar, pensar sempre a portar el carro o el cabàs.

Relacionats

Butlletí