Residus: sis lliçons d’arreu del món

Analitzem experiències destacades en la gestió de residus, presentades al Wasteinprogress
20/02/2017 - 12:00

Waste in progress, el fòrum internacional de gestió de residus municipals celebrat a Girona, ha atret experts, empreses, i autoritats de l’àmbit de la gestió residus de tot el món. L’objectiu intercanviar opinions i experiències. Sostenible ha seleccionat 6 experiències de referència que s’han pogut conèixer de primera mà en aquest fòrum, per analitzar la clau del seu èxit en la gestió dels residus.  

 

Seul: l’efectivitat d’una gran metròpoli
El gran repte de la capital sud-coreana ha estat organitzar un sistema efectiu de gestió de residus per una ciutat amb una superfície equivalent a la de Madrid, però que triplica la seva població, amb una densitat de 17.000 persones per km2.

La generació global de residus s’ha reduït un 40% des de 1995, any en el qual es va introduir el sistema de pagament per generació a la ciutat. Més gran ha estat encara la reducció del volum de residus a l’abocador en el mateix període: un 94%. Actualment, de les gairebé 9.500 tones de residus municipals que produeixen cada dia els 10 milions d’habitants de Seul, se’n reciclen un 68%, s’incineren un 24% i van a l’abocador un 8%.

Gràcies als ingressos procedents de les bosses reutilitzables de pagament, el sistema ha aconseguit finançar un 31% del cost de la gestió dels residus, un percentatge que les autoritats encara consideren millorable. Per aquesta raó, s’han proposat arribar a un 60% apujant només uns cèntims el preu dels diferents tipus de bosses.

El pagament per generació també s’aplica als residus alimentaris des del 2005. L’ajuntament disposa de fins a 5 instruments que van des de les bosses amb diferents capacitats fins a vehicles especialitzats per a recollir menjar sobrant, passant per diverses tipologies de contenidors  El sistema ha aconseguit molt bons resultats arribant a cobrir el 41% del cost de gestió en aquest àmbit.

Una de les claus de l’èxit del model de Seul ha estat la instal·lació d’una xarxa molt densa de punts de descàrrega de residus en àrees residencials, de manera que hi hagi un punt per cada 100 ó 150 llars. La peculiaritat és que aquests punts tenen com a responsables persones grans del barri que d’aquesta manera es mantenen actius. A més, per fer aquesta feina cobren una quantitat equivalent a 300 dòlars.

Parma: la força de la sensibilitat social i la consciència ciutadana
Parma és una ciutat de l’Emilia-Romagna, al nord d’Itàlia, que compta amb 190.000 habitants. El municipi s’ha proposat uns objectius ambiciosos amb la combinació de la recollida porta a porta i el pagament per generació. Per aquest any pretén arribar a un 80% de recollida selectiva. Però a banda dels objectius numèrics, Parma també es planteja reptes qualitatius com introduir canvis importants en els hàbits dels ciutadans fent que la consciència col·lectiva operi en la prevenció, reduint així la quantitat de residus en origen.

El canvi de sistema de gestió va començar el 2012 i en 5 anys la recollida selectiva ha passat del 48% al 73%.  Parma és l’única ciutat de la regió que ha introduït el porta a porta i el pagament per generació i avui és, amb diferència, la que ha assolit un nivell més baix de residus per any i per habitant. En el cas de la fracció resta, els contenidors s’han retirat completament de la via pública.

El pagament per generació s’ha plantejat amb sensibilitat social i equitat. Així, per exemple, es famílies amb infants fins a 30 mesos i/o amb persones grans o joves amb problemes de salut, que gasten molts bolquers, poden gaudir de descomptes en els seus pagaments. També s’han tingut en consideració les dificultats que tenen algunes persones per qüestions d’horari de feina, o generació extraordinària de residus, o períodes de vacances, per complir amb els horaris de recollida. Per aquests casos l’ajuntament ha instal·lat estacions automàtiques de recollida per a cada fracció de residus i vehicles mòbils que permeten fer la recollida. Aquests vehicles funcionen com autobusos amb unes rutes i freqüències de pas establertes.

Parma també ha fet èmfasi en la prevenció i la conscienciació a través de campanyes, xerrades i debats continus als barris. Aquesta línia de treball en comunicació suposa entre un 1,5% i un 2% del cost total del servei de gestió de residus. També ha invertit en la creació d’aplicacions per smartphones que permeten a les persones gestionar els residus i  les despeses associades. El comportament de la ciutadania es controlat a través de vídeo i inspeccions i es posen multes si és necessari. Les enquestes, però, demostren que el grau de satisfacció amb el servei per part dels habitants de Parma se situa diversos punts per sobre la mitjana nacional italiana.

Munic: protagonisme de la fracció orgànica
La capital bavaresa presenta un sòlid i avançat sistema de gestió de residus que es correspon a una llarga tradició de treball en aquest àmbit característic d’Alemanya. Munic té implantat un sistema de pagament per generació sobre la fracció resta i combina la recollida porta a porta amb la recollida amb contenidors per a una població d’un milió i mig d’habitants.

Munic només porta un 1% del total de residus urbans a l’abocador gràcies a unes taxes elevades i aconsegueix reciclar un 55% dels residus que recull. El 44% restant s’aprofita energèticament. La planta d’incineració situada al nord del centre urbà va cremar 685.000 tones l’any 2015 i va produir 62.000 MWh d’electricitat i més d’un milió de MWh de calor per al sistema de district heating de la ciutat.

La fracció orgànica és la més important de les recollides a Munic i va ser de més de 65.000 tones el 2015. En aquest conjunt destaquen les restes vegetals procedents de jardins que es tracten en una xarxa de plantes compostadores gestionades per empreses privades. El mateix any es van obtenir més de 4.000 tones de compost. Aquest material es processa en una planta que produeix diferents tipus de terra per jardineria i plantacions que es ven al públic en alguns centres de reciclatge i botigues especialitzades.

Els ingressos del pagament per generació contribueixen a la provisió de nombrosos serveis com la recollida dels contenidors de paper i fracció orgànica; la possibilitat de tractar fins a 30 fraccions diferents en els centres de reciclatge; les recollides específiques com les dels arbres de Nadal o de productes perillosos; les campanyes d’informació i comunicació; i els serveis d’un call-center per proporcionar informació a la població.

Tallinn: gran avenç de la recollida selectiva
La capital d’Estònia, amb 440.000 habitants, ha fet grans avenços en la recollida selectiva durant la darrera dècada. El 2004 només arribava al 24% i les últimes dades disponibles, del 2014% se situaven en el 51%. El plàstic i els tèxtils són les fraccions on la recollida selectiva és més baixa mentre que en vidre i paper és més alta. Però de manera molt destacada la fusta és el número 1 de la selectiva, amb gairebé un 90%.

El municipi aplica un sistema mixt que combina el porta a porta amb el sistemes de contenidors segons les fraccions. La fracció resta és l’única que només utilitza el porta a porta, però aquest any 2017 es presentarà un nou sistema que probablement l’estendrà a altres fraccions.

Una de les característiques particulars de Tallin és que, malgrat els avenços en la recollida, el reciclatge del material ha anat lleugerament a la baixa els darrers anys: ara se situa en el 39%. Per contra la incineració ha guanyat importància des del 2012 passant del 37% al voltant del 50% amb les últimes dades disponibles. La raó és que no existeix una taxa per incineració L’abocador, en canvi, ha quedat reduït a un 1%, exactament el mateix percentatge que a Munic.

Estònia, a l’igual que la veïna Finlàndia, disposa d’un sistema nacional de pagament per dipòsit d’envasos i això ha suposat una recuperació del 87% per plàstic i vidre i del 62% en el cas del metall. Tallin ha establert un registre de generadors de residus a efectes de monitorar i supervisar el comportament de la ciutadania i actuar amb sancions en cas d’incompliment amb les regulacions municipals.

Les campanyes de conscienciació són un altre dels pilars de l’estratègia de la capital bàltica, que compta amb l’assistència del capital privat. Una peculiaritat en aquest àmbit és el disseny de campanyes conjuntes amb Hèlsinki (Finlàndia) i Sant Petersburg (Rússia). 

 

Adelaida: el repte del canvi  de model urbà
Adelaida és la capital de l’estat d’Austràlia del Sud i compta amb 1,3 milions d’habitants. El repte amb què es troba actualment, pel que fa a la recollida de residus, té a veure amb el canvi de model urbà. Adelaida està evolucionant els darrers anys de la típica ciutat anglosaxona d’habitatges unifamiliars amb jardí cap a un model d’edificis plurifamiliars. Fins fa poc només el 24% de l’àrea urbana era de densitat mitjana o baixa, però la tendència està canviant.

El sistema en funcionament fins ara, basat majoritàriament en la recollida domiciliaria dels contenidors familiars amb vehicles grans, ha aconseguit que es recicli un 49% dels residus. Per les característiques esmentades de la ciutat, el 54% dels residus són orgànics.

Però aquest sistema, segons manifesten els mateixos gestors, no va bé per les zones d’alta densitat que es troben en creixement. Com no s’han previst espais per als contenidors en els edificis, aquests ocupen sovint l’espai públic de manera desendreçada. Això molesta els veïns, suposa diversos inconvenients per als residents, i repercuteix negativament en el reciclatge.

Davant d’aquest repte, l’estat d’Austràlia del Sud ha decidit incorporar la gestió de residus en els desenvolupament de nous plans urbans. De manera complementària, ha editat una guia per constructors i arquitectes a fi de donar criteris de disseny per als nous edificis. Aquests criteris tenen com a finalitat encabir les infraestructures de separació de residus en els mateixos immobles i facilitar l’accés dels vehicles optimitzant les operacions de recollida i reduint pràcticament a zero les afectacions a l’espai públic.

Les autoritats metropolitanes d’Adelaida inverteixen en campanyes i en informació, però alhora fan servir les penalitzacions quan cal. De fet, descriuen la seva política fent referència a l’expressió “the carrot and the stick” (el pal i la pastanaga). Les persones que són enxampades llençant escombraries fora de lloc poden rebre una multa que pot anar de 220 euros a més de 3.500 i en alguns casos fins i tot poden ser portats davant la justícia.

San Francisco: l’ambició del residu zero
La gran ciutat del nord de Califòrnia, amb una població similar a la de València (800.000 habitants) té una ambiciosa estratègia d’acció climàtica que inclou d’assolir el “residu zero” per a l’any 2020, objectiu aquest darrer que ve establert per la llei de Califòrnia.

Per aconseguir-ho disposa d’instruments com el pagament per generació basat en volum de residus; l’aplicació estricta de la jerarquia de residus on el primer pas és la reducció, el segon la reutilització i el tercer el reciclatge; i un programa municipal de compostatge. De forma complementària existeix un programa per a una millor gestió  dels aliments i els seus residus. El compost té com a destí, entre d’altres indrets, les vinyes properes a la ciutat.

A més, les autoritats locals han identificat un seguit d’ elements clau per assolir amb èxit l’objectiu marcat:  donar màximes facilitats a la ciutadania per reciclar; establir partenariats amb tots els actors que faci falta per millorar la gestió; donar incentius econòmics; millorar l’educació a escoles i a peu de carrer tenint molt en compte la diversitat multicultural i lingüística de la ciutat; prendre decisions polítiques específiques. En aquest camp destaquen l’aprovació d’una ordenança municipal per fer obligatori el reciclatge i el compostatge; una altra per gestionar els residus procedents dels enderrocs d’edificis; així com la prohibició bosses i ampolles de plàstic i envasos de poliestirè extrudit.

El compliment de les normes establertes està sotmès a monitoratge i es poden posar diversos tipus de multes. Tot plegat està orientat a facilitar el trànsit d’una economia linear a una economia circular amb una responsabilitat compartida entre els productors i els consumidors.


 

 

 

 

Categories: 
Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Olèrdola promou una nova campanya de cessió de compostadors per a reciclar la matèria orgànica

Amb el suport de la Mancomunitat Penedès Garraf, l’Ajuntament d’Olèrdola ha aprovat una nova convocatòria per a cedir l’ús de compostadors domèstics  que permeten reciclar la matèria orgànica. Es preveuen cedir fins a 12 compostadors.

Butlletí