Turisme: alternatives sostenibles en temps de crisi

(F)

Fer turisme no ha d'implicar necessàriament viatjar lluny i a un preu ambiental elevat. Conèixer el territori propi de prop, la cultura popular, els monuments que passen desapercebuts al quotidià, els boscos i els camps propers, els parcs i jardins de les ciutats del voltant, els museus que mai hem trepitjat...

 

En aquest reportatge es presenten propostes, idees i criteris que fan d'una estada de vacances més sostenible
Tastar la lentitud, viure a fons el camí, sigui en el transport que sigui, gaudir de les olors, els colors, les textures d'un paisatge que per trepitjat pot ser de nou en nou. Prendre's un temps per escoltar als amfitrions, per a donar un cop de mà a qui ho necessita i apreciar els seus costums més enllà de la nostra rutina... Recórrer els espais naturals amb respecte i responsabilitat. Són reductes que s'han conservat amb molts esforços dels seus habitants i que la nostra presència ha d'ajudar a preservar.

Les administracions coneixen bé la realitat i el potencial de la indústria turística a casa nostra. Saben també que per a fidelitzar un turisme de qualitat cal també una oferta d'excel·lència i diversificada. En aquest context el turisme sostenible esdevé una oportunitat.

Certificar l'excel·lència
Ja fa temps que els sistemes de certificació ambiental com l'EMAS destaquen aquelles organitzacions que integren en els seus processos la variable ambiental. Així, càmpings, hotels i fins i tot un parc temàtic com Port Aventura disposen de la certificació europea EMAS que assegura una acurada responsabilitat ambiental de l'empresa. A casa nostra hi ha una organització, el Club EMAS que reuneix vàries desenes d'empreses i institucions que disposen d'EMAS, entre elles algunes turístiques, i que fa una difusió exhaustiva d'aquesta certificació entre els diferents sectors econòmics. A la web de la Generalitat de Catalunya es pot consultar el llistat d'organitzacions turístiques que disposen d'EMAS.

La Carta Europea del Turisme Sostenible, que promou la Federació Europarc, Federació de Parcs Naturals i Nacionals d'Europa, nascuda al 1973, és una acreditació de qualitat per a les àrees protegides que gestionen el turisme de forma sostenible. Consisteix en un programa de bones pràctiques que compromet a tots els agents que operen el turisme en parcs naturals i nacionals europeus.

(F)

És important que a les àrees protegides del planeta la cura dels visitants sigui màxima, donat que les espècies que hi viuen poden veure alterat el seu hàbitat. Per altra banda, els parcs protegits són una atracció turística de primer ordre i el turisme sostenible pot ser una oportunitat per a les localitats d'acollida i el país en general.

 

Elogi de la lentitud
El moviment Slow, creat a Itàlia per Carlo Petrini el 1986, opta per anar seguint el camí, sense preses, sense velocitats ràpides..... Critiquen un turisme esbojarrat que ells anomenen "de polsera". Nombroses ciutats i pobles s'han adherit al moviment Citta Slow o City Slow . Aquest moviment té el cargol com a emblema i a Bra, la localitat de Carlo Petrini, es pot trobar en una pedra a l'entrada del poble.

(F)

Recorda, com el seu campanar mig hora enrederit, que el temps cal gaudir-lo minut a minut. Allà es predica amb comerços tancats entre setmana i no la voràgine que volem -o ens imposen?- a casa nostra. A Catalunya hi ha pobles que estan seguint les passes de l'Slow, com Begur i Pals. És una bona manera de defensar els costums, la cultura popular, la gastronomia, la llengua...

En un moment en que molts viatgers frisen per fer quilòmetres contra més ràpid millor, amb tal d'arribar a destins exòtics...sense tenir en compte que el camí és el més important i que els viatges en avió són dels més insostenibles de tots els transports...; el viatge Slow o Slow travel té com a objectiu gaudir lentament i sense presses la destinació i el viatge, l'hospitalitat dels seus habitants, el que expliquen les seves pedres i llocs...Els viatges es miren de fer en tren, vaixell, bicicleta o a peu i menys en cotxe i avió. El llocs per hostatjar-se són familiars i en el medi rural principalment, els restaurants amb menjar de la terra -Slow food- i la cultura de l'indret esdevé un valor afegit...

Ajudar en temps de vacances
Una forma de fer turisme i donar un cop de mà al mateix temps, el trobem en propostes com el turisme solidari.

Els camps de treball són potser a data d'avui un nom que ha patit una mica de menyspreu...treballar en temps de vacances? Però ja fa anys que joves de tot el planeta visiten d'altres països per...fer turisme...i treballar...pagant i tot!!! Aquesta esdevé una forma molt econòmica de viatjar i suposa una realització personal, a banda d'unes possibilitats d'intercanvi humà i cultural molt variades.

I els treballs que es proposen en aquests camps, són precisament per feines que mai ningú no podria finançar, d'aquí el seu interès. Hi ha moltes feines ambientals que poden dur-se a terme, com neteja de boscos, rieres, plantació d'arbres... Es poden trobar propostes de camps de treball arreu del món al Servei Civil Internacional.

Una altra opció són els camps de solidaritat de SETEM (www.setem.org) o les estades solidàries de Sodepau (www.sodepau.org). Es tracta de visitar in situ els llocs on les organitzacions treballen sobre el terreny i conèixer de primera mà com organitzen el dia a dia la cooperació, i també, col·laborar en algunes tasques de l'associació.

També es poden cercar propostes per ajudar al propi barri, ciutat, o a una associació d'ajuda al quart món que estarà encantada de rebre ajuda. Les experiències poden ser del tot colpidores, renovadores, molt diferents a la nostra vida quotidiana.

Propostes en espais naturals
A principi de segle els excursionistes catalans descobrien el territori des d'un punt de vista naturalista. Varen ser els pioners del moviment ecologista. Als albors d'un nou segle, una nova fornada d'excursionistes visita les àrees protegides del país. D'una altra manera...trekking, esports d'aventura...Cal prendre interès per les coses petites que ens depara la natura...ben a prop de Barcelona, i arribant en ferrocarril, al Parc Natural de la Serra de Collserola s'hi poden escoltar les xerrades sàvies de biòlegs que ens transmeten coneixements botànics i zoològics.

Si voleu visitar espais naturals, podeu prendre l'opció de les Vies verdes, camins que aprofiten antigues vies ferroviàries, o de transport miner. Un exemple són la via verda de la Ruta Verda del Ferro i del Carbó al Ripollès. Es poden recórrer fàcilment en bicicleta o a peu tota la família.

Parcs naturals com el del Delta de l'Ebre proposen un turisme sostenible que inclou camps de treball i voluntariat ambiental, activitats relacionades amb les aus, propostes aquàtiques...

 

 

'La democràcia en el turisme'
El model de turisme del futur no ha d'esdevenir un plaer per a uns quants, sinó una experiència interessant per al major número de persones conscienciades. La democràcia ha d'arribar al turisme, però no en forma de paquets a "un euro", sinó de vivències sostenibles, solidàries amb la gent i el territori i amb respecte als valors i cultura dels amfitrions.