Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Girona (UdG) lideren el projecte AMiCC (Acidificació de les masses d'aigua d'alta muntanya i la seva relació amb el canvi climàtic, toxicitat i implicacions en la Biodiversitat), l'objectiu del qual és investigar els drenatges àcids naturals enriquits en metalls que estan afectant espais protegits d'alta muntanya al Pirineu. El projecte compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Alcaldes i regidors dels 21 municipis que conformen la Taula del Francolí han assistit a una reunió tècnica de presentació dels estudis realitzats durant el 2018 i les propostes d’actuacions per al 2019. A la trobada, s’han presentat els treballs realitzats durant el 2018 per la Comissió de seguiment de la Taula, així com l’avantprojecte del Camí del Francolí, amb una proposta de traçat per a l’itinerari ciclable per a la mobilitat no motoritzada que recorre el curs del riu al complet.
L’acord contempla dur a terme gestions i esmerçar els recursos necessaris per a celebrar anualment «El dia de la riera», sol·licitant a les administracions públiques pertinents (Consorci Besòs-Tordera, Diputació de Barcelona, ACA,...) els recursos humans i tècnics necessaris per a la promoció i el manteniment de la plataforma web-SIGPP Viu la riera! a fi de consolidar la tasca feta fins ara, perseverant en l’impuls de la participació ciutadana a favor de la riera de Caldes i oferint una eina d’observació permanent de l’espai fluvial compartida per la ciutadania i les institucions.
Mieres (Garrotxa) ha votat 'sí' a la gestió directa del subministrament d'aigua. L'Ajuntament va posar en marxa a principis de desembre una consulta popular vinculant. Inicialment, es van fer dues tandes de votacions presencials i des del 17 i fins al 23 de desembre, de manera telemàtica.
El conseller Jaume Colomer amb una tècnica del Consell Comarcal, en una imatge d'arxiu. | ACN
El Consell Comarcal d'Osona aprovarà aquest gener la creació de la primera empresa 100% pública per fer arribar l'aigua a les llars. Ho farà en un ple extraordinari després que ja hagi rebut el suport dels ajuntaments de El Brull, Sant Julià de Vilatorta, Balenyà, Sant Miquel de Balenyà, Sobremunt, Sant Vicenç de Torelló i Torelló.
Segons el pla quinquennal d'inversions en sanejament, més del 50% del total previst (prop de 78 milions d'euros) es destinaran a reposició i millores de les depuradores existents, mentre que el pressupost restant seran noves mesures, d'acord amb el que es preveu a la planificació hidrològica vigent (2016-2021). Entre les actuacions incloses destaquen l'actualització tecnològica de les depuradores, la connexió al sistema de petits nuclis de població, mitigar l'impacte de les olors i renovar la xarxa de col·lectors.
Els representants sud-coreans han preguntat per la posada en servei de les instal·lacions amb tecnologia amb reactor biològic de membrana (en anglès, Membrane BioReactor, MBR) a l’EDAR de Riu-sec, que ha estat molt significativa per a Sabadell, ja que és de les primeres depuradores municipals de Catalunya que la fa servir.
El Consell Consultiu de la Reserva de la Bioesfera de les Terres de l’Ebre ha fet balanç de les accions empreses durant el 2018 i ha posat de relleu els principals projectes que s’han iniciat. Destaquen l’Observatori de la Sequera, que desenvoluparan l’Observatori de l’Ebre i l’Escola de Capacitació Agrària de Gandesa, o el Hatchery (viver) de cries d’ostra autòctona que anirà de la mà de la federació de mariscadors FEPROMODEL i l’Escola d’Aqüicultura de l’IES els Alfacs de la Ràpita.
El Consell de Govern ha autoritzat la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca a fer el pagament a l’empresa municipal Calvià 2000, SA de la quantitat de 5.702.542,75 € per a les obres corresponents al Projecte de tractament terciari de l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Santa Ponça, a Calvià. El Projecte forma part d’un ambiciós pla de regeneració i reutilització d’aigua a tot el municipi, que té l’objectiu de potenciar l’ús de les aigües regenerades en recs i usos urbans en substitució d’aigües aptes per al consum humà.
L'Ajuntament de Terrassa, a través de la nova entitat pública empresarial local (EPEL) Taigua, gestiona de manera directa el servei públic d'abastament d'aigua a la ciutat. Terrassa es converteix, així, en un dels municipis més grans de l'Estat que aposta per la gestió municipal directa com a garantia d'un servei públic, eficient, de qualitat, transparent, participatiu, equitatiu i social.