El faune lleonat (Hipparchia semele) és una papallona que no s’havia vist encara a la ciutat de Barcelona a través de l’uBMS
L’Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes, l’ uBMS, comptabilitza entre maig i juny un 28% més d’espècies diferents de papallones i un 74% més de papallones que al 2019. Un hivern i primavera plujosos, i la interrupció de les tasques de gestió de parcs i jardins a partir del confinament per la COVID-19, podrien ser el còctel que expliqui aquest augment.
Durante siglos estuvimos sordos. Pero llegó Michel André y, junto a otros científicos, nos regaló un nuevo sentido: poder escuchar el sonido de las profundidades del mar, la red, hasta ese momento invisible, que sostiene la vida en los océanos. Con esta nueva percepción llegó la certeza que nuestro ruido, el de las actividades humanas en el mar, está alterando su equilibrio y acabando con los organismos marinos. Michel André, actual director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques LAB, junto a su equipo e investigadores de todo el mundo nos avisan: el mar puede enmudecer si no cesamos la contaminación acústica y es importante hacerlo de manera rápida.
El Museu de Ciències Naturals de Granollers obre una nova plataforma lirons.org per al seguiment i estudi del liró gris (Glis glis). Formada per una combinació entre investigadors professionals i persones voluntàries, té l'objectiu principal de recollir dades suficients sobre aquesta espècie i veure així la seva resposta als canvis del clima i del paisatge. El programa de seguiment del liró gris compta amb una trentena d'estacions a Catalunya algunes d'elles situades al Parc del Montnegre i el Corredor, al Parc Natural del Montseny i a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, on compten amb el suport principal de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
El Servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona difon una sèrie de vuit protocols de gestió de la flora exòtica invasora
Les invasions biològiques representen la segona causa més important de pèrdua de biodiversitat després dels canvis d'usos del sòl i de la destrucció d'hàbitats, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UCIN). Però, quines són les principals espècies exòtiques invasores que s'estableixen a les comarques gironines amb oportunitats reals de ser gestionades? Com cal actuar perquè el seu impacte no afecti les espècies autòctones, sense desplaçar-les ni produir canvis substancials en la composició dels hàbitats? El Servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona treballa des de fa temps per respondre aquestes preguntes i ara presenta una sèrie de vuit protocols de gestió de la flora exòtica invasora.
Un nou informe de UICN, publicat aquest 27 d'octubre, revela que unes 229.000 tones de plàstic s'aboquen a la mar Mediterrània cada any, l'equivalent a més de 500 contenidors de transport al dia. A menys que es prenguin mesures significatives per abordar la mala gestió dels residus, principal causa d'aquests abocaments, aquesta xifra serà el doble com a mínim al 2040.
Aquest mapa en línia que recull la flora i la fauna urbanes és una eina oberta a tothom per conèixer la biodiversitat de la ciutat, gaudir-ne i protegir-la. S’ha actualitzat i recull prop de 1.500 espècies d’arbres i plantes i 532 d’animals.
El projecte Dunia,de microfinançament agroecològic,permet a la població urbana de Barcelona donar suport a productors locals de tot Catalunya i facilitar així la implicació de la ciutadania en una alimentació més sostenible. Els microfinançadors -particulars o empreses- reben un retorn en forma de producte o de servei i es poden desgravar l’aportació econòmica a la declaració de la renda.
El manual de bones pràctiques en bioseguretat està dirigit a entitats d’educació ambiental, escoles de natura i centres educatius i pretén divulgar la problemàtica de les malalties infeccioses en els amfibis i sensibilitzar-ne la població perquè pugui realitzar activitats educatives sense introduir patògens al medi.
El European Forest Institute ha concedit a Barcelona l’organització de la conferència anual del 2022 i el reconeixement internacional. La candidatura que ha guanyat proposa la celebració d’activitats, al llarg de tot l’any 2022, que tinguin com a tema central de debat l’impacte de la bioeconomia circular en entorns urbans, que superin la tradicional dicotomia entre espais urbanitzats i espais naturals, i així definir una visió per al futur urbà del que s’anomenen «biociutats».
Biodiversitat
