Els aiguamolls de l'Empordà podrien viure la cria de dues espècies d'ocell per primera vegada a la seva història, gràcies a les pluges d'aquest 2020 i la tranquil·litat que hi ha pel confinament. Es tracta de l'agró blanc i el bernat pescaire, dues espècies que es traslladen cap a la zona del Mediterrani una vegada al centre d'Europa baixen les temperatures.
La llista de fauna observada s'assembla a les de 2006 i 2007, els anys amb més diversitat de vertebrats a la riera de Caldes. Aquesta primera setmana de maig Joan Daranas va localitzar tres ànecs de collverd, tres polles d'aigua, dos bernats pescaires, tres rossinyols bords i dos teixidors "Remiz pendulinus". Tots envoltats d'una discoteca d'ocells de fins a 25 espècies i sota l'atenta mirada dels conills.
El manifest demana que després de la pandèmia de la COVID-19 es freni el "col·lapse global" ambiental, es redefineixin els nostres valors i es passi a l'acció per "dignitat, supervivència i coherència"
És sens dubte una de les veus més rellevant de la crisi actual. Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid, ha passat en unes setmanes a ser la veu més referenciada per fer arribar a la ciutadania, encara en shock per la pandèmia de COVID-19, la importància d ‘aturar la crisi ambiental i restablir l’equilibri de la natura per mantenir la nostra salut. Valladares té un discurs clar sobre la causa primordial d’aquesta crisi sanitaria, que no és una altra que la crisi global, i, sense alarmismes, ens indica que el que cal fer per protegir-nos és “deixar que la natura faci la seva feina”.
Com són les vespes asiàtiques? Com les podem diferenciar d'altres insectes semblants? On fan els nius? Quin impacte tenen en les persones i l'entorn? Com les podem prevenir i controlar?. La Diputació de Girona comença la difusió en fascicles de làmines sobre la vespa asiàtica creades per Toni Llobet.
En espais que conserven la vegetació que ha crescut de manera natural durant el confinament
Durant el període de confinament més estricte en València, els treballs de jardineria han baixat d’intensitat i això ha provocat que en algunes praderes dels jardins de la ciutat han crescut de manera natural flors i plantes que atrauen insectes polinitzadors beneficiosos per la seua acció com a fauna útil per al control de plagues i millora dels ecosistemes urbans.
El gafarró és una de les espècies observades (Xavier Riera/ICO)
Amb la disminució del soroll i de la presència humana, canten i surten més al matí, com fan els ocells de medis rurals, segons un estudi de l'Institut Català d'Ornitologia. L'estudi ha consistit a analitzar gairebé 20.000 llistes completes d'ocells realitzades per més de 600 voluntaris per tot Catalunya.
L’excepcionalitat que ha imposat la crisi sanitària de la COVID-19 ha trasbalsat el curs escolar, amb el tancament físic de tots els centres educatius i l’anul·lació de totes les activitats i sortides previstes per a aquest curs. Això ha afectat directament el programa educatiu del Consorci Besòs Tordera i la Fundació Rivus “Descobreix el riu”, en marxa des de l’any 1995 i pel qual passen anualment prop de 6.000 estudiants de primària, ESO i Batxillerat.
La iniciativa, nascuda de l’associació Biodiversitat Sitges en col·laboració amb l’Ajuntament, té com a objectiu crear un cens d’orenetes i, alhora, sensibilitzar a la ciutadania sobre la importància de preservar aquesta espècie protegida.
Un estudi a Nature Ecology and Evolution revela que la capacitat d’inventar nous comportaments representa per als ocells un clar avantatge evolutiu per fer front a la destrucció dels seus hàbitats, però no sempre suposa cap garantia de supervivència.
Biodiversitat
