L’Expoelectric, l’esdeveniment més important de vehicles elèctrics i energies renovables del sud d’Europa ha tancat amb un rècord d’assistència total de prop de 25.000 visitants. Aquesta edició, que ha comptat amb la participació de 55 expositors, també ha registrat un rècord de vehicles elèctrics i híbrids endollables exposats, tant d’automòbils, com de motos, bicicletes i patinets elèctrics.
Sant Feliu crea el seu propi plànol metrominut per fomentar la mobilitat a peu. El metrominut és un esquema de la ciutat visualment semblant a un mapa del metro i serveix per mostrar recorreguts a peu entre diferents punts i equipaments de la ciutat. Cada recorregut ve acompanyat amb la distància aproximada entre els dos punts que connecta i del temps de trajecte a peu.
Segons recull l’estudi epidemiològic a gran escala Global Burden of Disease «càrrega global de malalties», publicat a la revista Lancet, 4,2 milions de persones moren anualment a conseqüència de respirar les partícules contaminants que es troben en suspensió a l’atmosfera urbana. La contaminació atmosfèrica pot afectar cada òrgan i cada cèl·lula del cos humà, i de qualsevol ésser viu, des del cap fins als dits dels peus"
L'expert en contaminació clou el Congres de Qualitat de l'Aire demanant una ciutat que lideri la transició cap a les ciutats saludables del segle XXI.
Jordi Sunyer, pioner internacional de la recerca sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica a la salut, i actualment coordinador del Programa d’Investigació de la Infància i el Medi Ambient d’ ISGLOBAL, ha estat l ‘encarregat de fer la cloenda del I Congrés de Qualitat de l’Aire, el qual ha reunit, a Sabadell, prop de 400 persones per debatre com poder fer realitat el dret a respirar aire net a les nostres ciutats.
Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.
'àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona són els principals generadors d'ozó troposfèric
Aquest estiu s'han batut rècords de nivell de contaminació per ozó troposfèric i a Catalunya és on s'han registrat els nivells més elevats de tot l'estat. Segons un informe d'Ecologistes en Acció, el 85% de la població espanyola ha respirat aire contaminat per ozó els últims mesos.
La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.
Sergi García, de Galanthus, ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats
La ciutat és un artefacte humà i és l’ésser humà l’espècie dominant, però aquest hàbitat és més ric en biodiversitat del que se sol pensar. Sergi García, de l'entitat Galanthus ens descobreix la fauna que habita a les nostres ciutats. És sorprenent conèixer la riquesa de vida que ens envolta. Des de falcons a eriçons, passant per granotes, mallerengues o ratpenats, milers d'animalons conviuen amb nosaltres, enmig del ritme frenètic de la ciutat. Si volem seguir gaudint dels serveis que ens ofereixen cal estar atents i respectar les condicions de vida que necessiten… com cita l’autor “ tots hi anem embarcats, persones i bestioles; tots naveguem junts en aquesta gran fragata que sembla que no es mogui però que va avançant pel mar del temps.”
L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
Un estudi d'ISGlobal va avaluar l'impacte de la regeneració del Parc Fluvial del Besòs al barri de la Ribera. Els resultats reforcen l’evidència que la regeneració d’espais naturals en àrees urbanes és útil per crear oportunitats d’interacció social, espais per relaxar-se i divertir-se, i promocionar l’activitat física, millorant així la salut i el benestar de la població que utilitza aquests espais. A més, es podrien reduir les desigualtats entre grups de població més desafavorits en l’accés a espais naturals en entorns urbans.
Corina Basnou és doctora en biologia (Cluj-Napoca, Romania) i actualment treballa al CREAF en serveis ecosistèmics, infraestructura verda i solucions basades en la natura. Es va incorporar al CREAF el 2005, on s’ha centrat en l’estudi dels canvis en el paisatge i els seus efectes sobre la biodiversitat, tant a nivell europeu como a nivell local i regional. En el camp de l’ecologia de les invasions ha coordinat la construcció de bases de dades de plantes exòtiques en projectes europeus.
L’objectiu del projecte és ampliar l’espai natural de l’Aula per a l’estudi de la seva fauna i vegetació. L'actual equipament incorporarà cinc noves plataformes, una bassa naturalitzada, i un nou espai que donarà continuïtat al bosc a partir d'una de les cinc plataformes noves.
Salut
