Ecologistes en Acció porta mesos denunciant que els distintius ambientals de la DGT no són un instrument útil per diferenciar els vehicles segons el seu potencial contaminador. I ho fa perquè, segons aquesta entitat, hi ha sobrada evidència científica que afirma que la majoria dels vehicles, i particularment els dièsel, emeten gasos tòxics molt per sobre del que diuen tant la seva homologació oficial com la seva etiqueta. Això és a causa de les grans diferències que existeixen entre els gasos tòxics mesurats en condicions de laboratori en el cicle NEDC (en el qual es basen les etiquetes) i les emissions reals.
La Diputació de Barcelona i ISGlobal co-organitzen la II Jornada Entorn Urbà i Salut
"Resituar les persones al centre de les polítiques urbanes ". Aquesta va ser la idea que, d'una manera o una altra, es va anar repetint, com si fos un lema, a la II Jornada Entorn Urbà i Salut, que va tenir lloc a Barcelona el 14 de novembre. L'esdeveniment va reunir a càrrecs polítics i a professionals de l'administració, de la universitat i del sector privat per reflexionar sobre el model de ciutat com a eina de salut.
No podran circular per Barcelona en l'àmbit que delimiten les Rondes a partir del desembre els dies d'alta contaminació
A partir de l'1 de desembre de 2018, en cas d'episodi de contaminació, les motocicletes, ciclomotors, tricicles i quadricicles que no disposin del distintiu de la DGT tampoc podran circular en l'àmbit de Zona de Baixes Emissions de Barcelona. A l'àrea metropolitana de Barcelona, el percentatge de motos afectades s'estima que és del 12%. Per tant, es calcula que aquesta mesura afectarà uns 40.000 vehicles. Són, majoritàriament, les matriculades abans del 2003.
El segon informe sobre els impactes, les vulnerabilitats i l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic estableix recomanacions per adaptar el territori a unes projeccions climàtiques que apunten a un augment de la temperatura a muntanya de més de 4ºC graus a finals de segle i a la pèrdua de la meitat de l’espessor de la neu a 1.800 m d’alçada cap a 2050. L’informe detalla recomanacions per a cadascun dels sectors d'activitat més afectats: el turisme, l'agricultura i la ramaderia, la silvicultura, la gestió de l'aigua, la biodiversitat i els ecosistemes, els riscos naturals, la salut humana i les infraestructures, la indústria i la producció d'energia.
Un total de 354 persones van morir l’any passat a Barcelona per causes relacionades amb un excés de partícules contaminants PM2,5 (les procedents dels vehicles dièsel a la ciutat). És a dir, per mala qualitat de l’aire. Segons l’informe 'La salut a Barcelona 2017', presentat aquest dimarts per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (Aspb), entre el 2010 i el 2017 hi va haver una mitjana de 424 morts anuals per excés de partícules.
El projecte BiSC avaluarà el paper de la placenta front als contaminants de l’aire i el desenvolupament del cervell de nens i nenes abans i després del part. És un dels estudis més complets realitzats fins la data per entendre com afecta la contaminació atmosfèrica a la salut dels bebès i al seu desenvolupament cerebral. Es portarà a terme a la ciutat de Barcelona sota la coordinació de l'ISGlobal, en col·laboració amb el centre BCNatal i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
El Centre Excursionista 2x2 han adquirit un miler de gots de silicona reutilitzables que repartiran entre els participants.
La 34 edició del recorregut de 53 quilòmetres a peu i 59 quilòmetres en bicicleta que uneix Berga i Santpedor és enguany una proposta de lleure i esport que vol a més conscienciar tothom de la necessitat de reduir les deixalles. Per això, els organitzadors, el Centre Excursionista 2x2 han adquirit un miler de gots de silicona reutilitzables que repartiran entre els participants. A més, es facilitarà un servei de transport de bicicletes fins a Berga, combinat amb el servei d’autobús dels caminats.
El passat 27 d'octubre el Casal de Calaf va acollir una xerrada sobre menjadors escolars ecològics i de proximitat. El públic assistent va poder escoltar l'experiència dels membres de la cooperativa Doble Via, Gabor Smit i David Martínez, una cooperativa que gestiona diferents menjadors escolars amb uns criteris ecològics i de compra de productes de proximitat i del tècnic de l'Ajuntament de Navàs, Jordi Almiñana.
'L’aire que respirem, una amenaça per a la salut a Barcelona?', aquesta és la pregunta que es va plantejar al #DebatCRÍTIC, organitzat conjuntament amb la Mostra de Cinema ‘Salut, drets, acció’, una iniciativa de Medicusmundi Mediterrània amb el suport de Quepo. Va tenir lloc el passat 30 d’octubre al Centre Cívic Can Deu, del barri barceloní de Les Corts.
Hicham Achebak és un jove investigador que està investigant l'impacte de la calor en la salut. Parlem amb ell per esbrinar les conseqüències de l'escalfament global en la salut i sobretot com establir mecanismes d'adaptació davant l'augment de les onades de calor que ens portarà el canvi climàtic.
En els meus 30 anys com a metge i científica que treballa amb al·lèrgies i asma, he vist que les taxes i la gravetat de les al·lèrgies i l'asma augmenten a un ritme increïble. Durant les últimes dècades, els científics han tractat d'entendre les causes darrere d'aquestes taxes cada vegada majors d'al·lèrgia i asma. Ara ja està molt clar que les alteracions ambientals i els augments en els contaminants de l'aire i l'aigua causats per l'activitat humana són els principals impulsors d'aquests augments.
L'AMB ha retirat el glifosat com a producte herbicida i ha reduït en un 82 % l'aplicació de productes químics per al control de plagues i malures als parcs. Ara els tractaments preventius es redueixen als mínims imprescindibles de manera que només se'n fan de curatius. Aquestes són algunes de les mesures destinades a la preservació de la salut de les persones, en l'àmbit dels tractaments fitosanitaris, que està introduïnt l'AMB en la gestió dels parcs metropolitans.
Salut
