La taula de partits per parlar de la nova cultura de l'energia aporta poques propostes

Fa dies que els partits escalfen motors per la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre. És en aquest context, que Greenpeace, Ecologistes en Acció de Catalunya i Eurosolar han convidat als representants de tots els partits parlamentaris a debatre les seves propostes en el marc de la nova cultura de l'energia. El debat va tenir lloc al Col·legi de Periodistes el passat sis d'octubre i, tot i no reeixir en propostes espectaculars, va servir per copsar de primera mà les propostes de tots, excepte el PP que va excusar-se adduint que no disposava de tècnics en la matèria. Van participar en la taula Oriol Pujol de CiU, Jordi Terrades del PSC, Oriol Amorós d'ERC i Salvador Milà d'ICV-EA. Anna Rosa Martínez, de Greenpeace, va introduir l'acte amb unes paraules, on destacà la idea que cal canviar el model actual basat en l'augment de la producció energètica cap a un model energètic on es produeixi el menor impacte ambiental possible. Què cal fer per a que les energies renovables sortin del carreró sense sortida actual a Catalunya? Per Oriol Pujol, de CiU, el problema actual radica en que 'hem elevat a impacte ambiental l'impacte visual', fent referència expressa a les dificultats per situar els molins eòlics al territori català. D'altra banda, també va posar de manifest que el Reial Decret Llei 7/2006 ataca frontalment al mercat de les renovables. La proposta de CiU és que 'juguem amb la tarifa per estimular la generació en renovables'. Segons Jordi Terrades, del PSC, Catalunya és un país petit i feble energèticament parlant i el terme sostenibilitat, 'no ha de pressuposar immobilisme, sinó transformació intel·ligent del territori i dels modus de vida i les activitats en aquest territori'. La proposta del PSC és concretar temporalment el compliment del Pla de l'Energia 2006-2015, i aconseguir arribar als objectius marcats en renovables. La posició d'ERC, explicada per Oriol Amorós en el debat, és que tots els països tenen al capdavant de l'agenda l'energia i Catalunya no hauria de ser l'excepció. El camí passa per 'combinar estalvi, producció i energies renovables'. Cal investigar en nous materials per millorar l'eficiència de la energia solar fotovoltaica, va subratllar. Les propostes es concreten en una tarifa elèctrica progressiva, a l'estil de l'aigua i en crear un consorci públic de l'energia que dinamitzi el sector privat i detecti oportunitats de mercat en la cogeneració, per exemple. Les propostes d'ICV-EUiA, defensades per Salvador Milà, es basen en apostar decididament per les renovables, però per això 'cal apaivagar el territori' -en lluita contra les instal·lacions de renovables- i crear una xarxa de producció distribuïda, d'especial interès per a que prosperi la biomassa i les renovables en general. Proposa igualment crear a Vandellòs un centre de recerca d'energies renovables i a Lleida un centre de recerca en biocombustibles i biomassa per superar la dependència del petroli en el sector transport. Postures davant el calendari de tancament de les nuclears Oriol Pujol va fer esment al fet que 'no ens atrevim a establir un calendari de tancament de les nuclears' i va proposar que 'hem d'obrir el debat de la generació, i pensar quina aposta fem per guanyar en independència energètica, perquè si no això ens fa un catacrack'. El PSC a través de Jordi Terrades va valorar: 'qui té competències en energia nuclear és el govern espanyol, nosaltres ens decantem per donar suport a José Luis Rodríguez Zapatero i al calendari de tancament de les nuclears que així estableixi'. El que sí pensen és que cal restablir la confiança social en el Consejo de Seguridad Nuclear, tot i que estan d'acord en modificar les seves normes de funcionament. Oriol Amorós, d'ERC es va posicionar davant l'energia nuclear tot argumentant que 'si internalitzem els costos, només surten els números si ens despreocupem de l'esdevenidor', per tant 'en l'escenari d'un canvi de model energètic ha de produir-se un calendari de tancament de les centrals nuclears'. La postura defensada per Salvador Milà, d'ICV-EuiA és la que han presentat al Congrés dels Diputats, el pla de tancament progressiu de les nuclears a través d'un pool de diferents energies. Tot debatint el cementiri nuclear Oriol Puig va fer referència a l'article 133 de l'Estatut, que segons ell evitaria que ENRESA trepitgés a la Generalitat en la qüestió del cementiri nuclear. Terrades va afegir que els residus nuclears existeixen més enllà dels calendaris de tancament de les centrals nuclears, per tant pensen que no s'han de lligar els debats. Segons Terrades 'cal donar solucions als residus que hem enviat a França i que tornaran el 2010'. 'No estem d'acord en el fet de fer el gol al municipi amb més necessitats econòmiques... a més, en nuclearització, els Països Catalans portem bastant de crèdit', va remarcar Amorós. Per a Salvador Milà, es indispensable que 'abordem de forma responsable el tema del cementiri nuclear, d'una forma indestriable del pla de tancament i gestió dels residus nuclears de les centrals'. I en aquesta qüestió, es va posicionar en contra de la subhasta i sí a la plena corresponsabilitat de Catalunya. L'opinió de la societat civil Al final del debat, van intervenir representants de la societat civil presents a la fila 0. El president d'Ecotècnia, Miquel Cabré, va preguntar-se com un país petit com Navarra havia avançat tant en eòlica i a Catalunya estem on estem. Daniel Gómez de l'Associació per a l'estudi dels recursos energètics va opinar que 'estem intentant la quadratura del cercle i que potser no serà possible créixer econòmicament indefinidament si es volen implantar models sostenibles energètics'. Joaquim Coromines d'Ecoserveis es va preguntar quines polítiques podria emprendre l'administració de la Generalitat de Catalunya per predicar amb l'exemple.