José Luis Gallego: 'El canvi climàtic és irreversible, però nosaltres en podem triar la potència'

'Tot allò que deien que passaria d'aquí a 100 anys, ens tocarà viure-ho a nosaltres, tots els que estem dins aquesta sala. El canvi climàtic és una realitat' afirmava de manera contundent el periodista ambiental José Luis Gallego, que va fer una conferència sobre les causes i conseqüències del canvi climàtic, aquest passat dijous a la llibreria Proa del carrer Rosselló. 'Fins no fa gaire s'acusava de visionaris als científics que alertaven del que succeïria si continuem per la mateixa línia, i avui dia polítics com Kofi Annan han declarat que el canvi climàtic no és un assumpte de ciència ficció, sinó una cosa que cal solucionar', explicava. Gallego és autor del llibre 'Pingüins a l'Empordà. Què és això del canvi climàtic?' (Editorial Rosa dels Vents / Plaza&Janés). Algunes de les dades de què es disposa per saber l'estat de salut de la Terra són els informes de l'IPCC, la 'radiografia de la Terra' en paraules de Gallego, que afegia 'a través d'aquests informes s'ha pogut veure l'evolució del Planeta, i s'ha vist que amb la revolució industrial i el consegüent increment de la crema de combustibles, és quan es va començar a produir grans quantitats de CO2. Però a partir d'aquí no n'hem aconseguit reduir els percentatges, sinó que els hem anat augmentant cada any'. Les grans concentracions de CO2 a la Terra, però, s'expliquen per a l'ús que estem fent de l'energia, segons Gallego. 'I hem de recordar que el planeta no té endoll, som nosaltres qui l'endollem i l'explotem al màxim. Estem acabant amb les bateries del planeta i això no és de franc', remarcava Gallego. Cal fer-hi alguna cosa: 'El darrer informe del IPCC certifica que l'ésser humà és el culpable del canvi climàtic. Nosaltres tenim el comandament del canvi climàtic. El canvi climàtic és irreversible, però nosaltres en podem triar la potència, augmentar-ne l'acceleració o reduir-la'. Conseqüències 'L'àrtic ha perdut el 14% de gel marí en un any, segons dades del IPCC. Entre el 2004 i el 2005 es va desfer una superfície gairebé igual a l'extensió de l'Estat Espanyol' destacava Gallego, que afegia: 'L'escalfament global pot tenir conseqüències per a la fauna àrtica. El desgel de l'àrtic comportarà a la llarga l'extinció dels óssos polars'. Una altra de les conseqüències que Gallego apunta interessants per observar la gran rapidesa en què actua el canvi climàtic és l'assecament de les cataractes de l'Iguazú, a l'Argentina, que tenen molta menys aigua que els darrers anys. L'economista i expresident del World Bank, Nicholas Stern ja va escriure en el seu informe que lluitar contra el canvi climàtic actualment costaria un 1% del PIB mundial, però no fer-ho costaria entre un 20-25% del PIB mundial. En l'informe Stern es parla del què podria passar si no s'actua aviat per evitar la degradació del planeta: es dibuixa un escenari similar al de la crisi dels anys 30, amb el crack del 29, i amb 200 milions de refugiats ambientals que hauran d'abandonar els seus llocs d'origen a la recerca d'algun lloc del planeta habitable. Una altra de les conseqüències és la davallada del turisme, ja que l'empitjorament del clima i la degradació dels recursos naturals fan que no es pugui vendre la idea de confort: 'El canvi climàtic sacsejarà el turisme a la Mediterrània i Itàlia i Grècia en seran les més perjudicades, ja que pujaran les inundacions' relatava Gallego. 'Totes les informacions del canvi climàtic estan relacionades amb l'economia. Si les columnes de marbre on està assentada la nostra societat es trenquen, la nostra societat també caurà' sentenciava Gallego. 'L'últim informe de l'IPCC revela que el nivell del mar s'incrementarà 59 centímetres i això en el futur podria fer que indrets com Manhattan, les illes Maldives o Holanda quedessin per sota de l'aigua' comentava Gallego. Aquest fet està relacionat amb l'apujament de les temperatures i el desgel dels pols. 'Segons aquest informe les aigües del Golf de Mèxic han passat d'estar de 0'2ºC -0'4ºC graus centígrads de temperatura a 1'3º C, i aquest increment de temperatura esdevé un viver d'huracans, com el Katrina' destacava Gallego. En concret, a Catalunya s'han patit conseqüències diverses tal com va explicar Gallego: 'Catalunya era una zona, antigament, amb abelles i avui dia el sector de les abelles està en crisi, perquè no n'hi ha tantes. Això ens ha de fer reflexionar ja que l'abella és un bioindicador: si no hi ha abelles vol dir que no hi haurà flors, perquè és un insecte polinitzador'. Altres canvis els trobem en la vegetació del paisatge: 's'està produint una mediterranització progressiva de les Fagedes del Montseny, on els faig estan quedant ofegats per les alzines i els surers, que cada cop són més' remarcava Gallego. Enguany a Catalunya també s'ha percebut la no migració de les orenetes cap a terres més càlides, ja que aquest hivern a Catalunya hi ha hagut temperatures molt altes en comparació amb hiverns anteriors. Eines Algunes formes d'evitar que el problema es vagi fent més gran són segons Gallego 'anar posant el nostre granet de sorra amb el reciclatge, l'ús de transport públic, i l'eficiència energètica'. Per a Gallego la paraula 'estalvi' és molt radical i li agrada més la d'eficiència: 'usar amb seny i el mínim possible els aires acondicionats i la calefacció, ja que només aquests dos factors generen tres quartes parts de la despesa energètica a Catalunya, que és la zona de l'Estat amb més demanda energètica'. 'Cal potenciar les energies renovables, així com el gas natural que és clau per fer una cistella energètica sostenible' subratllava Gallego. Cal anar deixant enrere les energies contaminants. Gallego incidia: 'Cal actuar d'una manera ràpida, ja que actualment l'Estat Espanyol està un 54-55% per sobre del què el protocol de Kyoto dictava que havíem d'estar. I això no té res a veure amb la industrialització del país, ja que països molt industrialitzats com Alemanya i Holanda estan per sota del que marca Kyoto. Si Espanya continua amb aquests nivells farà anar malament a Europa'. L'arma per a ser més eficients? 'És necessari que hi hagi més I+D en el nostre país' destacava Gallego.