31/10/2007 - 00:00
En el marc del II Congrés europeu Ciutat Verda es van lliurar per primera vegada els premis X+Verd. Barcelona, Granollers, Mataró, Vilafranca del Penedès, Reus i Les Preses han estat els municipis guardonats en una cerimònia que es va dur a terme el passat dia 24 al World Trade Center. Aquests guardons, pretenen reconèixer aquells promotors que hagin demostrat una sensibilitat i compromís en el disseny, construcció i manteniment dels seus espais públics o privats, així com les iniciatives de comunicació o participació. D'altra banda, segons Jordina Papasseit, coordinadora de X+Verd, els premis volen fomentar l'aplicació pràctica d'aquells conceptes que es tracten en el Congrés. D'aquesta manera, 's'aconsegueix que els que treballen millor el verd urbà serveixin de model per a altres'. Els premis estaven estructurats en tres grans categories -comunicació, obres i gestió- i amb diverses subcategories.
>> Iniciatives de comunicació, participació, docents i educatives. Es pretén reconèixer aquelles iniciatives que esdevinguin model pel que fa a la interacció de persones de diferents generacions, el coneixement de les tasques que representen la construcció d'un jardí pels infants i el coneixement dels arbres de cada entorn.
Subcategories > Educació: Projecte 'Fem un jardí' de l'Ajuntament de Granollers. > Participació: Xarxa d'horts urbans per a jubilats de Barcelona (Parcs i Jardins de Barcelona, Ajuntament de Barcelona). > Comunicació: Llibre dels arbres de Vilafranca (Ajuntament de Vilafranca del Penedès).>> Obres executades. Categoria que vol premiar als promotors d'urbanitzacions, enjardinaments i projectes a petita o gran escala construïts entre 2005 i 2006 i que aportin valor afegit i qualitat al verd urbà.
Subcategories > Jardí: Jardins del Barri de la Primavera (Ajuntament de Barcelona). > Parc: Parc de la Pedra Tosca(Ajuntament de les Preses). > Restauració: Desert.>> Categoria. Serveis de manteniment i sistemes de gestió. Es pretén recolzar aquelles iniciatives que tenen en compte en projectar un espai els costos de manteniment i gestió.
Subcategories > Gestió general: implementació del Pla de millora i manteniment del Jardí Laribal - Font del Gat a Montjuïc (Ajuntament de Barcelona). > Gestió específica: Sistema de gestió remota i centralitzada de la xarxa de regs municipal de la ciutat de Mataró (Ajuntament de Mataró).Paral'lelament a les categories, el comitè dels premis també va voler reconèixer la tasca d'una persona, una entitat i una administració en posada en valor de l'espai verd. A nivell individual es va premiar la trajectòria de Teresa Muñoz, tècnica de l'Ajuntament de Salt, pel seu esforç en potenciar el verd urbà com a espai de convivència en un municipi amb un elevat nivell d'interculturalitat. Així mateix es va guardonar a l'Escola Rubió i Tudurí, per la seva trajectòria en la formació de professionals del manteniment i gestió d'espais verds i l'Ajuntament de Reus per la seva política de millora del verd urbà i periurbà en el marc d'una ciutat i uns paisatges mediterranis. Es presenta un manual de gestió del verd urbà Una altra de les activitats del Congrés va ser la presentació del llibre El Verd Urbà: com i perquè?, setena publicació de la col·lecció 'Gestionar per conservar' que impulsa la Fundació Territori i Paisatge. Per Jordi Sargatal, director de la Fundació aquest manual 'pretén donar a conèixer els avantatges que suposa l'enverdiment del nostre entorn' i que esdevingui 'una eina molt útil per a totes aquelles persones, que des des de diverses disciplines, treballen en la necessària revitalització de pobles i ciutats'. Precisament, aquest és l'objectiu del manual, segons Xavier Martínez-Farré, catedràtic de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona i coordinador de l'equip redactor, que va emfatitzar la necessitat de posar a l'abast dels agents polítics responsables de la planificació urbana i territorial, elements de suport a la presa de decisions. La publicació s'estructura en quatre capítols que pretenen respondre les següents qüestions: 'quin model prendre'; 'com actuar' (gestió); 'com projectar' (elements per a la creació); i finalment, la percepció de la ciutadania. En el primer capítol, Salvador Rueda, director de l'Agència d'Ecologia Urbana, dibuixa la necessitat d'avançar cap a un model de ciutat compacte i amb una separació nítida entre espai urbà i rural. Així mateix, considera necessari estructurar les ciutats en superilles i amb una potenciació del verd tant en els carrers com en els interiors de l'illa. D'altra banda Antoni Farrero, doctor en Enginyeria Forestal i responsable d'espai públic de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, exposa la necessitat de desenvolupar un model de gestió adequat pel conjunt de la xarxa verda en diverses escales: urbanes, periurbanes, metropolitanes i regionals. La gestió, és segons Farrero, la darrera fase del projecte i en condiciona la seva bondat i durabilitat. Recorda també, la necessària corresponsabilització de tots els agents implicats: administració, gestors, empreses de manteniment però també entitats i ciutadans. El tercer capítol l'ha escrit Enric Batlle, que compagina la seva activitat professional en un despatx d'arquitectura amb la docència a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Batlle, premiat pel projecte de restauració de l'abocador del Garraf, considera que el verd urbà és fruit de tres unitats temàtiques: l'art, l'agricultura i l'ecologia. Així mateix, assenyala tres característiques que han de complir els projectes en aquest àmbit: donar una resposta favorable als indicadors econòmics i ambientals però sempre mantenint la recerca de la bellesa; utilitzar els recursos agroforestals en el si del sistema urbà així com esdevenir un autèntic sistema d'espais lliures a l'entorn de la ciutat. Finalment, el darrer capítol tracta un tema de gran interès, la percepció de la societat respecte als espais verds. El seu autor és José Antonio Corraliza, sociòleg i doctor en psicologia per la Universitat Autònoma de Madrid. Per Corraliza, 'la ciutat és l'hàbitat natural de la societat moderna' i afegeix, 'la manca d'adaptació de l'home a aquest medi planteja diversos problemes que s'associen al concepte de la qualitat'. Pel sociòleg, la problemàtica deriva en bona part, del dèficit de referents naturals en aquest medi urbà fet que es pot alleugerir amb els espais verds que també denomina com a 'naturalesa de la vida quotidiana'. De fet, un estudi del CIS conclou que el 91% de la població identifica la manca d'espais verds com un problema molt o força important. Per Corraliza la seva demanda no es tracta d'una moda passatgera sinó que la naturalesa, en aquest cas urbana, esdevé un referent motivacional clau. Així mateix, elabora un decàleg sobre aquells elements físics a tenir en compte en la seva planificació ja que afecten la percepció com a espai de qualitat.