Font: El Món Planeta
Pla obert d'una zona de Llobera, al Solsonès, on es pot apreciar la tipologia de paisatge mosaic | ACN
El treball representa una valuosa eina per donar suport a la presa de decisions ben informades i basades en evidències en la gestió dels boscos mediterranis
Un estudi ha avaluat la provisió futura de diferents serveis dels ecosistemes en els boscos mediterranis sota diferents escenaris de gestió forestal i de canvi climàtic. L’equip que ha portat a terme l’estudi està format per investigadors i investigadores del CTFC, la UdL i el CREAF. L’estudi, publicat a la revista Ecosystem Services, conclou que les polítiques de gestió forestal són les que determinaran fortament el subministrament futur de serveis ecosistèmics, és a dir, el conjunt de productes i serveis que proporcionen els boscos, i que, en menor mesura, ho farà el canvi climàtic.
Tot i així, també evidencien que cap de les estratègies de gestió estudiades té la capacitat de maximitzar tots els serveis avaluats. Les estratègies de gestió estudiades són quatre: continuar amb la gestió actual, promoure la producció de biomassa, l’emmagatzematge de carboni, o reduir la vulnerabilitat del bosc. Els serveis ecosistèmics avaluats han sigut la quantitat de fusta produïda, l'emmagatzematge de carboni, la producció de bolets, la provisió d'aigua, la mitigació de l'erosió del sòls forestals i l'hàbitat per la biodiversitat.
Un rebrot de vegetació en una zona boscosa de Bovera afectada per l'incendi de fa un any | ACN
La relació entre la provisió de serveis, com per exemple entre la producció de fusta i la provisió d'aigua, canvia entre escenaris segons el tipus de bosc i la seva productivitat. “L’equilibri perfecte entre la provisió de serveis ecosistèmics forestals no existeix, i depèn dels objectius de gestió del bosc”, explica Alejandra Morán-Ordóñez, investigadora del CTFC i del grup de recerca InForest (CTFC-CREAF) i una de les principals autores de l’article, juntament amb Aitor Ameztegui, investigador del CTFC i la UdL. “Quins serveis volem promoure i a quin preu depèn dels interessos socioeconòmics tant a nivell local com continental”, afegeix Morán-Ordóñez. Per exemple, si es continua amb la mateixa gestió realitzada fins ara, es beneficiaran alguns serveis com la mitigació de l'erosió del sòl en detriment del subministrament d'aigua i es plantejarà un escenari amb boscos més vulnerables enfront sequeres extremes o incendis forestals. Per altra banda, si es realitza una gestió centrada en reduir aquesta vulnerabilitat, es reduirà la provisió d'alguns serveis en relació a l’escenari de gestió actual, com l’emmagatzematge de carboni. En canvi, s'obtindrien altres beneficis, com reduir el risc que es produeixin danys en el funcionament dels boscos. En aquest sentit Ameztegui explica que “en un context en el qual s’espera que les pertorbacions augmentin en freqüència i gravetat, aquest tipus de gestió emergeix com una alternativa raonable per atenuar el risc de danys irreversibles, fins i tot si es redueix lleugerament a la provisió d'alguns serveis.”
Fins ara, pocs estudis han avaluat explícitament les conseqüències a llarg termini de l'aplicació d'estratègies alternatives de gestió forestal sobre la prestació de serveis de l'ecosistema per part dels boscos i en un context de canvi climàtic. El treball de Morán-Ordóñez i Ameztegui posa de manifest aquestes conseqüències i representa una valuosa eina per donar suport a la presa de decisions ben informades i basades en evidències en la gestió dels boscos mediterranis.
