Font: Xavier Duran. CCMA
Allò que avui és excepcional serà molt habitual i Catalunya i els seus habitants hauran d'aprendre a conviure amb onades de calor i amb incendis i intentar adaptar-s'hi. Pot semblar una afirmació molt pessimista, però es basa en les previsions més acurades sobre l'evolució del clima i la gestió dels sistemes naturals.
Incendis com el de la Ribera d'Ebre o onades de calor com l'actual seran més probables degut a les condicions climàtiques, però també a la gestió que es fa dels boscos i a la manca d'adaptació de les ciutats i els habitatges. El clima condicionarà i de manera molt important, però la manca d'adaptació serà clau.
En el "Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya", publicat el 2016, s'afirma que "les projeccions analitzades donen com a resultat un senyal molt robust d'augment de temperatura, a Catalunya, per als pròxims decennis". Aquest augment es produirà en tots els horitzons temporals, en totes les estacions de l'any i en totes les àrees geogràfiques de Catalunya.
L'informe afegeix que hi haurà un augment de les temperatures extremes, de les onades de calor, les nits tropicals, les nits i els dies càlids i la durada de les ratxes càlides. A més, les condicions seran més àrides i hi haurà una menor disponibilitat de recursos hídrics per a uns sistemes més assedegats i una població en augment.
Això afectarà els boscos. La situació afavorirà una freqüència més gran d'incendis de gran extensió i l'existència d'incendis en zones on ara no són habituals -a la muntanya- i fora del període d'estiu.
Boscos creixents i no gestionats
Però les condicions climàtiques no són l'únic que s'ha de tenir en compte, segons el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Segons l'opinió dels seus experts, hi ha dos vessants clars: un de socioeconòmic i un altre de climàtic. Precisament a la Ribera d'Ebre, com a molts llocs de Catalunya, expliquen, "hi ha hagut un augment de superfície forestal el darrer segle". Les causes han estat, "en gran part, per l'èxode rural i l'abandonament de les zones de cultiu". I això ha comportat un canvi espectacular en poc més de 60 anys en els usos del sòl: "El mapa de cobertes de l'any 1956, comparat amb el més recent, del 2019, ens mostra que durant aquest temps un 10% de la superfície de Catalunya s'ha convertit en bosc, mentre que un 13% ha deixat de ser cultiu -hem perdut més de 10.000 hectàrees de cultiu."
Això comporta una pèrdua de diversitat en el paisatge, l'anomenat mosaic, més heterogeni. Ara, expliquen els experts del CREAF, "tenim un paisatge format per masses forestals joves, que al no ser gestionades han esdevingut una extensió contínua i homogènia de bosc". I això "facilita que el foc corri ràpid, sense fre" i que es produeixin grans incendis forestals.
Fa uns anys, els productes del bosc s'aprofitaven i feien rendible l'explotació i la gestió. Ara, si el bosc no es gestiona, s'hi acumula cada vegada més combustible, que afavoreix l'expansió i la intensitat dels incendis.
A Catalunya, el 80% dels boscos són de propietat privada i la gestió forestal sovint no és viable econòmicament. Però el CREAF creu que "el responsable d'aquesta situació és la societat en el seu conjunt i el seu model". Afirma que si els habitants del món rural han marxat a les ciutats és per algun motiu, per la dinàmica social.
Entre les possibles solucions, proposen: el foment de les pastures, la gestió local de les vores dels cultius, de les carreteres i dels entorns poblats, sumades a una millora de la gestió forestal. I també el manteniment de l'activitat rural. L'exemple més recent s'ha produït a la Ribera d'Ebre: un 20% de la superfície afectada per l'incendi ha pogut salvar-se perquè és zona de conreu.
La diversitat ajuda a preservar el territori (Viquipèdia)
Menys captació de carboni
Però la desaparició de boscos pels incendis o la variació de les espècies que hi viuen comporta una altra conseqüència. A Catalunya, el bosc és el principal embornal de carboni, és a dir l'ecosistema que capta més tones de carboni i ajuda a eliminar-ne de l'atmosfera. Per això, tornant al "Tercer informe sobre el canvi climàtic a catalunya", calen polítiques de reforestació i de gestió de les zones afectades, com ara els espais agrícoles abandonats. Però això s'ha de fer tenint en compte "les condicions climàtiques més àrides previstes per als pròxims anys i decennis".
La manca de recursos hídrics, per exemple, obliga a pensar en les espècies que es triïn. Però si el clima mediterrani esdevé més àrid, l'alzina podria ser substituïda parcialment per espècies arbustives més ben adaptades a l'eixut. I això comportaria que "el bosc tindria una capacitat més baixa per segrestar CO2 atmosfèric i contrarestar el canvi climàtic".
La transformació del paisatge, però, és difícil de preveure de forma quantitativa, perquè el canvi climàtic s'està desenvolupant a una velocitat molt superior que en els períodes coneguts. En els darrers mil·lennis, "els períodes càlids mai han arribat a ser tan àrids com es preveu que seran en els pròxims decennis, de manera que tant la velocitat com la intensitat del canvi es convertiran en factors determinants per a les alteracions cap a noves comunitats, la incidència d'incendis i els fenòmens de migració d'espècies entre bioregions".
Estudis més recents donen suport a les conclusions de l'informe. Així, en un article publicat l'any passat a la revista "Nature Communications" per un grup d'investigadors encapçalat per Marco Turco, del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona, es preveu un augment en la superfície cremada a l'Europa mediterrània. Com més augmenti la temperatura mitjana en relació a l'era preindustrial -segle XVIII-, més s'incrementarà. Així, amb 1,5 graus de més, l'augment seria d'entre el 45 i el 50%. Si l'augment és de 2 graus, la superfície cremada augmentarà entre un 62 i un 87%. I en el cas més pessimista dels estudiats, un augment de 3 graus, comportaria un increment de la superfície cremada d'entre el 96 i el 187%.
L'acord de París estableix com a objectiu que la temperatura no augmenti més de 2 graus, però recomana fer esforços perquè la pujada no superi 1,5 graus. Per això, els autors conclouen que fer real aquesta recomanació reduiria significativament els riscos i els impactes del canvi climàtic. Tot i així, l'acord no estableix obligacions ni preveu sancions i és improbable que assoleixi aquest objectiu.
