[II CONGRÉS CIUTAT VERDA] La relació entre verd urbà i canvi climàtic preocupa als experts

L'evidència del canvi climàtic i la necessitat de treballar per mitigar-ne els efectes i adaptar-nos-hi provoca que sectors molt diferents hi prestin atenció. En aquest sentit no és d'estranyar que el II Congrés europeu Ciutat Verda hagi volgut dedicar una taula rodona interdisciplinari a la relació entre canvi climàtic i verd urbà. Els ponents convidats han estat Alfred Rodríguez Picó, meteoròleg i comunicador ambiental; Carme Hilario, arquitecta tècnica especialitzada en la gestió de parcs urbans; Josep Maria Trias, viverista; Pere Montaña, urbanista i coordinador de l'àrea de Planificació del Territori de l'Ajuntament de Terrassa així com Josep Selga biòleg i consultor especialitzat en paisatgisme. Segurament, una de les conclusions més importants va ser la necessitat d'un debat profund sobre la qüestió entre tots els agents implicats ja que tal com va afirmar Selga fins al moment 'cada sector ha fet la guerra per la seva banda'. Cal parlar de canvi climàtic antropogènic Alfred Rodríguez Picó ha tingut la responsabilitat de mostrar en pocs minuts davant d'un públic especialitzat en jardins, parcs i paisatgisme les evidències del canvi climàtic. Tanmateix ha ressaltat la necessitat d'emprar la denominació de 'canvi climàtic antropogènic' per contrarestar l'argument que sempre s'han donat canvis en el clima. I és cert, no només en períodes de milions d'anys sinó en el darrer mil·lenni. Rodríguez Picó recorda que si als segles XII i XIII les temperatures van ser tan suaus i la pluviositat tant elevada que van permetre unes collites molt abundants, a partir del segle XVI la denominada petita edat de gel va provocar unes grans penúries i mortaldats arreu d'Europa. Pel meteoròleg en aquella època es va popularitzar una pràctica esportiva que avui en dia és olímpica: el patinatge sobre gel. Així mateix, a partir del segle XVIII les temperatures comencen a recuperar-se de forma natural fet que s'incrementa amb la Revolució industrial. Aquest element suposa un forçament antropogènic del clima i les conseqüències -augment de la temperatura mitjana del segle passat de 0,74 ºC- són clares. Per tal de relacionar la qüestió amb la temàtica del Congrés, Rodríguez Picó ha presentat dades sobre pluviositat. En aquest sentit, tant a Barcelona com a Girona, Lleida i Tarragona la pluja -en mitjanes anuals- no ha variat al llarg del darrer segle. En canvi si que s'està produint un augment de la irregularitat en la seva distribució. I per demostrar-ho ha mostrat els períodes de retorn de precipitacions moderades, intenses i molt intenses -per exemple s'hauria d'esperar pluges de més de 150 l/m2 cada quaranta anys- i ho ha comparat amb el gran nombre d'episodis de 60, 100 i més de 150 litres la darrera dècada Per exemple, entre 2001 i 2006 a Barcelona s'ha superat els 170 l/m2 en dues ocasions. Aquest fet òbviament té conseqüències en les infraestructures però també en els jardins urbans ja que pateixen episodis de sequera més prolongats però també els efectes de precipitacions molt intenses. Espais verds: quantitat o qualitat? El biòleg Josep Selga ha volgut alertar sobre un fet: 'el paper multifuncional del verd urbà i la incorporació de la natura a la ciutat és molt interessant, però ens cal plantejar en quines condicions es duu a terme'. En aquest sentit aposta per abandonar la cultura de la quantitat per passar a la de qualitat. Selga es pregunta si té sentit parlar de manera cofoia que Barcelona té 150.000 arbres viaris si després no compleixen les seves funcions. En una línia semblant s'ha expressat Carme Hilario. Considera imprescindible reconduir el tipus de planta per assolir aquesta multifuncionalitat que es demana al verd urbà: fixació de carboni, absorció de la contaminació, confort tèrmic, reducció de l'impacte acústic... Per Hilario aquest fet no ha de passar tan sols per passar d'utilitzar espècies d'altres climes cap a les de caràcter mediterrani ja que aquestes tenen molt poca superfície foliar i és un aspecte que limita variables com l'absorció de diòxid de carboni així com altres gasos contaminants. En canvi, si que considera imprescindible modificar l'origen dels recursos hídrics amb els quals es rega bona part dels parcs de pobles i ciutats. 'No pot ser que molts municipis continuem utilitzant aigua de xarxa i que no reaprofitem recursos com el freàtic' conclou Carme Hilario. La tipologia d'espècies també és un element de preocupació en el sector de la producció de planta per a jardins. Josep Maria Trias, director general d'Agriplant, afirma que el sector està 'desorientat'. I és que si tradicionalment el mercat ha demandat espècies pròpies del nord d'Europa l'increment de consciència ambiental ha suposat un impuls a les espècies mediterrànies. Tanmateix, considera que no tenen indicacions prou clares per part de paisatgistes i biòlegs per tal de transformar el model de producció i adequar-se no només a les condicions climàtiques sinó a la multifuncionalitat que s'exigeix per al verd urbà. Manca de consens Josep Selga ha volgut subratllar la manca d'acord entre els diversos agents implicats en la planificació, disseny i gestió de les zones verdes. En aquest sentit recorda que el Llibre verd del medi ambient urbà que l'aleshores denominada Comunitat Europea va publicar el 1990 ja dedicava un capítol a la problemàtica que suposava la sectorialització professional i de les administracions. Per Selga 'han passat molts anys i no s'ha avançat' i considera necessari 'barrejar-se', element que justament constitueix la característica principal de les ciutats. Altrament, un dels principals dèficits que els ponents han assenyalat és la manca de compensació entre les partides destinades a inversions respecte les de manteniment. Per Selga és molt més important que un espai compleixi l'objectiu pel qual ha estat concebut durant molts anys que no inaugurar gran quantitat d'espais públics que es degradin a curt termini.