Investigadors de l'ETSEA, en un projecte LIFE per mitigar el canvi climàtic

28/02/2018 - 12:20

Investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL) participen en un projecte LIFE sobre mitigació del canvi climàtic coordinat pel Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat. La recerca compta amb un pressupost de 1,2 milions d'euros, el 60% finançats per la Unió Europea. També hi participen el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Consiglio Nazionale delle Ricerche d'Itàlia. I és que el projecte català es replica a la regió italiana del Vèneto.

L'equip de la UdL, liderat per la professora del departament d'Enginyeria Agroforestal i investigadora del CTFC Cristina Vega-Garcia, s'encarrega, entre altres temes, de la diagnosi ambiental de les sis unitats de paisatge que comprèn l'estudi: Serres d'Ancosa (Anoia), Capçaleres del Llobregat (Berguedà), Els Aspres (Alt Empordà), Montmell (Baix Penedès), Replans del Berguedà (Berguedà) i Vall de Rialb (Noguera).

L'objectiu general del projecte LIFE CLIMARK és promoure la gestió forestal multifuncional per a la mitigació del canvi climàtic, "a través del disseny d'un mercat local de crèdits climàtics que compensa carboni, biodiversitat, aigua i reducció d'emissions potencials causades per incendis forestals", explica Vega. De fet, els investigadors de l'ETSEA també tindran un paper rellevant en la gestió estratègica de la prevenció d'aquests focs i en el seguiment de l'impacte ambiental de les actuacions.

Els crèdits climàtics són una versió avançada dels crèdits de carboni que s'usen per compensar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. "Si una empresa emet molt, pot decidir invertir en plantacions de boscos que emmagatzemen carboni per compensar, o pagar aquestes iniciatives a uns altres. Hi ha països on hi ha mercat de crèdits de carboni, es compren i venen, però a Espanya no està mobilitzat, per això és voluntari en el nostre projecte compensar econòmicament iniciatives que afavoreixin la fixació de carboni o la seua no-emissió", explica Vega. " Els fons haurien de venir d'empreses que vulguin invertir per raons de responsabilitat social o corporativa", afegeix la professora de la UdL.

Aquests crèdits climàtics, segons els impulsors del projecte, es desenvolupen a partir d'una percepció integral de la gestió forestal que té en compte les característiques locals del territori per identificar les opcions de gestió més rendibles i l'aplicació de solucions que capitalitzar les sinergies d'adaptació / mitigació.


 

Relacionats

Entrevista

Joandomènec Ros ens cita al pati de l’Institut d’Estudis Catalans. És a casa. Impressiona parlar amb aquest home de ciència, tota una institució a Catalunya. No obstant, el seu tarannà sembla senzill i humil, cita en diverses ocasions al seu mestre Ramon Margalef.  Ens diu que aquest llibre és un nou intent de ser escoltat, sobretot pels que tenen capacitat de decisió i no estan actuant. Ecòleg marí, docent i divulgador científic des de fa més de 30 anys, ens convida a assumir a nostra responsabilitat i ser masovers d’aquest món.

El llibre “Cal que siguem masovers del món” ha estat publicat per l’editorial Empúries.

Entrevista

Xavier Soler ha avançat la seva tornada d’un viatge només per atendre’ns. Ens cuida durant tot el procés fins arribar a la seva casa davant del mar a Vilanova i la Geltrú. És molt important per ell arribar a la gent, per això s’explica amb la passió d’aquell que ha passat anys entenent els processos naturals del planeta i el funcionament de l’esser humà i necessita transmetre els seus coneixements abans de marxar. És passió i és deure ètic, ens diu. Veu amb netedat el camí i ens crida a redreçar la ruta amb urgència. Dir la veritat amb vehemència és ja en aquest moment un exercici de tendresa.

Notícia
L’equip va trobar ous de tauró gat adherits a plàstics, un fet no documentat fins ara. Foto: Arnau Subías

L’equip va trobar ous de tauró gat adherits a plàstics, un fet no documentat fins ara. Foto: Arnau Subías

Un nou estudi liderat per membres de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat que la presència de plàstics al mar podria contribuir a la introducció i transport d’espècies marines no autòctones que s’adhereixen a aquestes partícules d’origen antropogènic. En el marc del treball, publicat a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin, l’equip científic va identificar diverses espècies adherides a una sèrie de residus plàstics, tant flotants com presents a les platges i al fons marí, de la costa catalana.

Butlletí