Investigadors de l'ETSEA, en un projecte LIFE per mitigar el canvi climàtic

28/02/2018 - 12:20

Investigadors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL) participen en un projecte LIFE sobre mitigació del canvi climàtic coordinat pel Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat. La recerca compta amb un pressupost de 1,2 milions d'euros, el 60% finançats per la Unió Europea. També hi participen el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Consiglio Nazionale delle Ricerche d'Itàlia. I és que el projecte català es replica a la regió italiana del Vèneto.

L'equip de la UdL, liderat per la professora del departament d'Enginyeria Agroforestal i investigadora del CTFC Cristina Vega-Garcia, s'encarrega, entre altres temes, de la diagnosi ambiental de les sis unitats de paisatge que comprèn l'estudi: Serres d'Ancosa (Anoia), Capçaleres del Llobregat (Berguedà), Els Aspres (Alt Empordà), Montmell (Baix Penedès), Replans del Berguedà (Berguedà) i Vall de Rialb (Noguera).

L'objectiu general del projecte LIFE CLIMARK és promoure la gestió forestal multifuncional per a la mitigació del canvi climàtic, "a través del disseny d'un mercat local de crèdits climàtics que compensa carboni, biodiversitat, aigua i reducció d'emissions potencials causades per incendis forestals", explica Vega. De fet, els investigadors de l'ETSEA també tindran un paper rellevant en la gestió estratègica de la prevenció d'aquests focs i en el seguiment de l'impacte ambiental de les actuacions.

Els crèdits climàtics són una versió avançada dels crèdits de carboni que s'usen per compensar les emissions de gasos d'efecte hivernacle. "Si una empresa emet molt, pot decidir invertir en plantacions de boscos que emmagatzemen carboni per compensar, o pagar aquestes iniciatives a uns altres. Hi ha països on hi ha mercat de crèdits de carboni, es compren i venen, però a Espanya no està mobilitzat, per això és voluntari en el nostre projecte compensar econòmicament iniciatives que afavoreixin la fixació de carboni o la seua no-emissió", explica Vega. " Els fons haurien de venir d'empreses que vulguin invertir per raons de responsabilitat social o corporativa", afegeix la professora de la UdL.

Aquests crèdits climàtics, segons els impulsors del projecte, es desenvolupen a partir d'una percepció integral de la gestió forestal que té en compte les característiques locals del territori per identificar les opcions de gestió més rendibles i l'aplicació de solucions que capitalitzar les sinergies d'adaptació / mitigació.


 

Relacionats

Entrevista

UN Habitat, l’agència de les Nacions Unides especialitzada en les ciutats, va fer públic el 30 de març el seu darrer informe relatiu a la pandèmia, la salut i les seves interrelacions amb l’entorn en què vivim Cities and Pandemics: Towards a more just, green and healthy future. L’informe demostra com les ciutats poden reduir l’impacte de futures pandèmies i esdevenir més equitatives, saludables i respectuoses amb el medi ambient. Sostenible ha tingut l’ocasió de parlar amb Eduardo Moreno, director de coneixement i innovació de l'Agència UN-Habitat i un dels coordinadors d'aquest estudi.

Notícia
La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

La combinació de condicions meteorològiques extremes i les seves conseqüències sobre el matoll són l’inici de l’estudi liderat per Maria Paniw. Imatge: Francisco Lloret.

Un episodi sever de sequera al Parc Nacional de Doñana, seguit d’una gelada rigorosa el mateix any marquen l’inici d’un estudi d’investigació liderat per l’ecòloga Maria Paniw, del que són coautors l’investigador del CREAF Francisco Lloret i el també investigador Enrique de la Riva.

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Butlletí