L'informe 'Signes Vitals' torna a advertir que 'anem per mal camí'

L'augment de preu dels cereals, l'escassetat de peix i marisc o l'increment de catàstrofes relacionades amb la meteorologia són algunes de les conseqüències que comporten l'escalfament global del planeta i el canvi climàtic. Com afecta el canvi climàtic a l'economia, la societat o el medi ambient? A tot això ha volgut respondre l'informe Signes vitals 2007-2008 que analitza les tendències ambientals, i que ha estat redactat per l'organització Worldwatch Institute. El president de la publicació Signes vitals 2007-2008, Erik Assadourian, va ser aquest passat dijous al vespre a la sala d'actes del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat per presentar l'informe, que ha estat traduït a 30 idiomes, entre ells el català. La traducció catalana de l'informe l'ha portada a terme UNESCOCAT i l'informe ha estat editat per Angle Editorial amb el suport financer de l'Obra Social Caixa Sabadell i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya. La presentació de l'informe a Barcelona es va difondre a través d'Internet via web-cam. 'Les tendències són pessimistes, però això no vol dir que no es pugui canviar el rumb' destacava Assadourian, mentre mostrava al públic fotografies de les inundacions a Anglaterra aquest estiu i dels incendis a les Illes Canàries i a Grècia. Consum desmesurat 'Els desastres relacionats amb el clima es calcula que han costat 45 mil milions de dòlars' explicava. Però el problema, segons Assadourian, rau en què 'l'economia està creada per engendrar cada cop més consumidors' i això és contrari a l'estalvi que caldria fer. 'Hem de reconèixer la nostra falta i actuar ja' remarcava. Segons Assadourian 'cal anar a l'arrel del problema, abordar els símptomes'. I quins són aquests símptomes? 'L'economia actual està creada per engendrar cada cop més consumidors i aquest consum desenfrenat provoca problemes. Necessitem un canvi d'hàbits, una reeducació' afirmava contundent Assadourian. 'Consumim més carn de la què és necessària, i això a més a més de provocar obesitat i augment del colesterol deteriora el medi ambient. Si reduïm el consum de carn, també ajudem a aturar el canvi climàtic, perquè molts problemes estan interconnectats'. El cultiu de camps per alimentar el bestiar fa que s'alteri la vegetació d'algunes zones i que es generin residus. D'altra banda el bestiar també consumeix aigua i la contamina, així que si es redueix el consum de carn, s'eviten en la mesura del possible aquests efectes. 'Si pensem que darrere d'aquesta filosofia consumista hi ha el McDonalds que ens està venent a tots que hem de menjar quantes més hamburgueses millor, llavors entenem que hi hagi un consum més gran del necessari. Un consum que no beneficia ni a la salut humana ni al medi ambient'. Assadourian recalca que també ha augmentat any rere any el consum d'automòbils i el d'ous, respecte al creixement de la població. La necessitat de fer pressió diplomàtica/ Models alternatius Assadourian posa l'exemple de les ecoviles, comunitats que cultiven les seves pròpies hortalises i que'd'aquesta manera redueixen la contaminació causada pel transport de mercaderies d'una banda a l'altra'. 'Cal un canvi fort per fer front al canvi climàtic i nosaltres som la darrera generació que hem d'escollir si aturem el canvi climàtic i canviem les coses, o bé ens adaptem a ell. Si decidim la segona opció, els nostres fills i néts ja no podran triar i hauran de viure en un món devastat'. Aquests darrers 10 anys, han estat els més càlids segons informacions del Worldwatch Institute. 'Ens hem de mobilitzar per canviar les coses, perquè ja no tenim més temps. Abans es parlava d'un marge de 10 anys per actuar, avui dia, ja no' subratllava Assadourian. 'Una cinquena part de les emissions de CO2 provenen d'Estats Units i les potències emergents d'Àsia, la Xina i l'Índia, segueixen aquest model'. Segons Assadourian 'el Govern no canvia fins que no hi ha un moviment social molt fort' i la solució passa per canviar els hàbits locals però també per fer 'pressió diplomàtica sobre els Estats Units'. 'Europa ha d'utilitzar la pressió diplomàtica sobre els Estats Units, fins i tot, en el pitjor escenari' remarcava contundentment Assadourian. 'Estats Units pot contribuir a crear recessions econòmiques a Europa, és cert, però pitjor seria un bloqueig total de l'economia a causa de les catàstrofes produïdes per l'escalfament global'. La importància de la divulgació i l'educació A l'acte també hi van assistir Frederic Ximeno,-director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge-que va disculpar l'absència del conseller Baltasar; Gabriel Ferraté 'president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat-; Francesc Clusella- vicepresident segon de Caixa Sabadell- i Agustí Colomines-director d'Unescocat. Ximeno va destacar que 'Catalunya vol formar part del canvi sostenibilista' i en nom del Conseller Baltasar va remarcar que aquest proper 17 d'octubre es convocarà la primera Jornada d'inici de la Convenció Catalana del canvi climàtic. 'Un acte que vol refermar el compromís bàsic i essencial en el Protocol de Kyoto, deixant una porta oberta a les perspectives d'actuació entre el 2008-20050 i mantenint que Europa ha de fer un esforç de lideratge per al canvi sostenibilista'. Ximeno va subratllar 'la important acció pedagògica del Worldwatch Institute' i va apuntar la 'urgència de canvis cap a models més sostenibles'. Al seu torn, Ferraté va aportar que 'avui dia hi ha un xoc entre dos grans motors de la societat, d'una banda l'economia de l'alimentació i de l'altra, l'economia de l'energia' i va afegir que 'les economies de consum insostenible posen en perill els sistemes biològics, els conreus i les reserves pesqueres i això fa que haguem de canviar la tendència. Els polítics, els empresaris i els ciutadans, tots, ens en hem de responsabilitzar i aportar una influència positiva'. Clusella va remarcar: 'El Worldwatch Institute amb aquesta publicació 'Signes Vitals 2007' aporta instruments per a la reflexió que consciencien a la població i això és bàsic'. Segons Clusella 'Signes Vitals, tracta temes ben propers per a tots: l'alimentació, el transport, l'aire que respirem, i és que la sostenibilitat del planeta és un tema que cada cop preocupa a més gent, però que requereix la participació de tothom'. Colomines, per la seva banda va destacar que 'des d'Unescocat editem informes però encara necessitem més de l'agitació i la propaganda entre els joves, i ara volem tranformar tots aquests informes que hem traduït al català del Worlwatch Institute en material pedagògic per a les escoles i instituts, per tal d'introduir una cultura de la sostenibilitat, ja que aquestes coses millor que les aprenguem de ben joves'. I és que el grup sociològic de la gent jove és un grup que cal sensibilitzar de manera especial, segons Assadourian. ' Els joves, són les persones influents del demà. Si els tenim de la nostra banda en la lluita contra el canvi climàtic, serem molt poderosos a l'hora de canviar les coses cap a un món més sostenible'.