Pescadors i científics estudien com mitigar l’impacte de la pesca d’arrossegament sobre el fons marí

Pèrdua de sediments accelerada
Els resultats d'un estudi recentment publicat per científics de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), alerten que la pèrdua de sediments provocada pel pas dels arts d'arrossegament als vessants del canyó submarí de La Fonera (zona de pesca de la flota de gamba de Palamós) s'ha accentuat molt durant els darrers anys. L'estudi conclou, mitjançant l'anàlisi comparativa de testimonis de sediment obtinguts a l'interior del canyó l'any 2002 i 2011, que els ritmes de sedimentació naturals s'han vist alterats des que la pesca d'arrossegament es va industrialitzar a principis dels anys 70, però que arrel dels canvis constants introduïts en les embarcacions, el ritme de sedimentació durant el darrer decenni ha arribat a ser deu vegades superior al ritme natural (2,4 centímetres per any enfront  0,25 centímetres per any).

Pere Puig Alenyà, investigador del CSIC responsable de l'estudi, explica que 'l'arrossegament dels arts de pesca sobre el fons marí remou i aixeca partícules del sediment superficial que es transporten cap a més fondària, però a la vegada també posa en suspensió els petits organismes que viuen en el sediment i que constitueixen la base de la cadena tròfica a aquestes fondàries. Aquesta acció, si no es limita, provocarà a la llarga una pèrdua constant de sediments fins, tous i rics en matèria orgànica, deixant fangs empobrits i compactats als caladors de pesca'.

Les conclusions d'aquest estudi es basen en la comparació de les distribucions de les concentracions de Plom-210 en els sediments al llarg del temps. «Aquest isòtop radioactiu d'origen natural permet establir els ritmes de sedimentació durant els darrers aproximadament 100 anys, i és una eina molt útil per determinar l'evolució temporal de la modificació dels fluxos sedimentaris causats per les activitats de pesca d'arrossegament», afegeix Pere Masqué, investigador del Departament de Física i de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB.

Projecte per canviar les portes
Per tal de mitigar aquest impacte continuat sobre els caladors, la Confraria de Palamós està duent a terme un projecte d'unificació i canvi de les portes d'arrossegament de la flota de gamba rosada en col·laboració amb l'ICM-CSIC. Les portes són les planxes de ferro que serveixen per enfonsar l'art de pesca i mantenir oberta la boca de la xarxa, i que estan en contacte permanent amb el fons marí. Són les principals responsables de la resuspensió del sediment superficial.

El Projecte s'emmarca en el pla de regulació de la pesquera de la gamba de Palamós, que fa menció especifica a l'adopció i reglamentació d'un únic tipus d'art orientat a reduir l'impacte de l'activitat sobre el substrat marí, entre altres aspectes.

Les proves experimentals han consistit en provar in situ diferents models de portes d'arrossegament al calador de Sant Sebastià després d'un període de dos mesos de veda, utilitzant una única embarcació per evitar la influència de les activitats de la resta de la flota. Per tal d'avaluar la magnitud dels efectes causats per les diferents portes, es va fondejar un ancoratge oceanogràfic a 980 metres de fondària just per sota del calador. L'ancoratge, equipat amb diferents sensors, enregistrava els augments de la terbolesa de l'aigua i de la velocitat del corrent provocats pel transport de sediment generat pel contacte de l'art de pesca amb el fons marí. Les dades obtingudes, juntament amb l'estabilitat i capacitat d'obertura de cada de porta, es tindran en compte a l'hora de seleccionar el millor model per assegurar una pesca més sostenible de la gamba rosada.

Les proves, ja finalitzades, han estat un pas essencial previ a la regulació i/o adopció d'un model concret de porta. 'Aquest projecte ens ha permès donar continuïtat a la línia de treball iniciada pel sector pesquer de Palamós l'any 1998, consistent en implementar portes d'arrossegament de disseny hidrodinàmic i de menys impacte sobre el fons', detalla Francesc Benages, patró major de la Confraria de pescadors de Palamós.

Article de referència