El proper 9 de desembre, els municipis de les comarques de Barcelona estaran presents a la COP 25, la cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. El diputat d’Acció Climàtica, Xesco Gomar, hi presentarà les polítiques de lluita municipal contra el canvi climàtic que s’estan portant a terme des del món local i que tenen la seva concreció al Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses pel Clima i l’Energia.
En el seu desè any, l'informe Emissions Gap avalua els darrers estudis científics sobre les emissions actuals i actuals estimades de gasos d'efecte hivernacle; ho comparen amb els nivells d’emissions permesos perquè el món avanci en un camí de menys cost per assolir els objectius de l’Acord de París. Aquesta diferència entre "on és probable que estiguem i on haurem de ser" es coneix com a bretxa d'emissions.
D'acord amb l'Organització Meteorològica Mundial, els nivells de gasos d'efecte hivernacle responsables del canvi climàtic han assolit un nou màxim. Aquesta tendència continuada a llarg termini fa que les generacions futures s’enfrontin a impactes cada cop més severs del canvi climàtic, incloent la pujada de temperatures, el clima més extrem, l’estrès hídric, l’augment del nivell del mar i la interrupció dels ecosistemes marins i terrestres.
S’ha constituït a L’Hospitalet la Taula d’Emergència Climàtica, integrada pels grups polítics de l’Ajuntament, tècnics municipals, entitats veïnals, socials i ambientals, i altres agents de la ciutat compromesos amb el clima i la salut. Amb la seva creació, es dona compliment a la moció sobre l’emergència climàtica aprovada per unanimitat al Ple municipal del passat mes de setembre.
El diòxid de carboni és el principal gas d’efecte hivernacle, però l’estadística de l’INE feta pública, inclou també com han evolucionat altres gasos responsables de l'escalfament global del planeta, com el metà (CH4) o l’òxid nitroso (N2O). Així, les emissions de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera es redueixen el 2018 un 1,9%, les de N2O cauen un 2,8% i només augmenten les de metà un 0,1%.
Les emissions de gasos d’efecte d’efecte hivernacle de la UE s'han reduït un 23% des del 1990, però encara s’haurà d’accelerar encara més la implementació per assolir els objectius actuals pel 2030.
El nou informe de l'Agència Internancional de l'Energia adverteix que les polítiques climàtiques actuals a tot el món són insuficients per acabar amb el creixement de les emissions de el sector de l'energia.
Davant la cimera de l'ONU sobre canvi climàtic que se celebra a Madrid del 2 al 13 de desembre, el Parlament Europeu ha adoptat una resolució en què declara una "emergència climàtica i mediambiental" a Europa i a nivell global. El text també demana a la Comissió Europea que garanteixi que totes les seves propostes legislatives i pressupostàries tenen en compte l'objectiu de limitar l'escalfament global a un màxim de 1,5 ° C.
La contaminació atmosfèrica a Barcelona afecta diàriament la salut de tota la població, tot i que no de la mateixa manera. Els infants, la gent gran, les dones embarassades i les persones amb problemes crònics de salut —com asma o malalties del cor o dels pulmons— són els col·lectius més vulnerables als efectes nocius dels contaminants.
L’Observatori de la Sostenibilitat assegura que el País Valencià i Catalunya seran les zones de la península Ibèrica més afectades per aquest impacte del canvi climàtic. Posar remei a aquesta situació no serà, en cap cas, senzill, però els experts que han elaborat aquest informe inclouen una sèrie de propostes que podrien, si més no, pal·liar els efectes d'aquestes més que probables inundacions.
