"Una estética plurisensorial, ecologista y animalista".
La catàstrofe ecològica és el problema més greu que ha hagut d'afrontar mai la humanitat. A més d'estudiar-lo des de les ciències naturals, l'ètica i la política, també necessitem examinar-lo des de l'estètica, perquè la nostra relació amb la natura i els altres animals està mediada per la bellesa o el misteri que admirem en boscos, deserts i oceans.
No obstant això, la nostra civilització ens ha educat en una estètica superficial que concep la natura com un simple decorat que adorna les històries humanes i els altres animals com a mers ornaments exhibits en gàbies o aquaris, i així ens tanca a la bombolla antropocèntrica i ens desvincula de la realitat.
Necessitem una estètica de la naturalesa basada en el coneixement científic, en la percepció plurisensorial, en la capacitat per apreciar el que és diferent de nosaltres i en l'actitud crítica. I la necessitem amb urgència: qui no sap admirar la bellesa d'una família de llops salvatges en llibertat, qui mai s'ha parat a contemplar les aus, els rèptils, els insectes o les “males herbes” amb què comparteix el seu barri, qui ni tan sols sap el que és un corriol patinegre o un pinsa?
Apreciar la bellesa natural ens revelarà la gravetat de l'ecocidi, de l'extermini global que estem cometent, i ens mostrarà també els fabulosos viatges de descoberta i de plaer que podríem gaudir en una naturalesa recuperada com a llar.
Necessitem una estètica ecologista i animalista, que ens reconciliï amb la Terra i els animals que hi habiten.
Marta Tafalla (Barcelona, 1972) és doctora en Filosofia i professora a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva línia de recerca consisteix a estudiar les nostres relacions amb altres espècies des d'una perspectiva ètica i estètica. Els seus articles han aparegut en revistes acadèmiques com Estetika , Contemporary Aesthetics , Environmental Ethics , Isegoria , Dilemata o Bioètica i Dret . Ha realitzat estades de recerca a les universitats de Freiburg, Münster, Potsdam i Londres.
Haver nascut sense olfacte l'ha portat a parar una atenció especial a la sensorialitat. Va divulgar l'anosmia amb la novel·la Mai sabràs a què fa olor Bagdad (UAB, 2010) i va rebre el premi Aposta 2011 pel seu estudi Olfato i anosmia en l'apreciació estètica .
Treballant per superar l'antropocentrisme, va editar l'antologia de textos Els drets dels animals ( Idea Books, 2004 ) i és membre del Centre d'Ètica Animal de la Universitat Pompeu Fabra.
És autora del llibre Ecoanimal. Una estètica plurisensorial, ecologista i animalista (Plaza y Valdés, 2019) i Filosofia davant de la crisi ecologioca. Una proposta de convivència amb les altres espècies: decreixement, veganisme i rewilding (Plaza y Valdés, 2022).
Publicat per Plaza y Valdés [1] l'anuy 2019