Foto. NASA. Unsplash

Algunes tecnologies són perilloses, com l’ús massiu de combustibles fòssils que provoquen l’escalfament global, o altres que causen contaminacions tòxiques. Hi ha doncs límits que deriven de la protecció de l’entorn en què vivim.

Altres límits es deuen a la llei dels rendiments decreixents. Les empreses miren de produir cada cop amb menys cost i menys temps amb l’objectiu d’assolir una major qualitat: compareu temps i cost en les transaccions electròniques amb les manuals, en operacions bancàries, compres per internet, etc. En medicina (p. ex. cirurgia làser), amb els usos de biotecnologies i nanotecnologies. Els ordinadors són cada cop més petits (portàtils), ràpids i barats. D’acord, però les necessitats de la majoria d’usuaris ja són inferiors a les prestacions, així que no hi ha gran demanda per millorar-les i, per tant, es reduiran les inversions per baixar temps i costos o per augmentar potència de càlcul.

"Hi ha límits que deriven de la protecció de l’entorn en què vivim. Altres límits es deuen a la llei dels rendiments decreixents."

A més, la física ens diu que els costos i el temps per a fer alguna cosa o la miniaturització no poden tendir a zero. Quan el temps, cost i mida s’acosten a zero el rendiment decreix i les millores també, fins a fer-se nul·les. La tecnologia troba límits absoluts. Llavors, es busquen aproximacions totalment diferents, les quals tard o d’hora són afectades per la mateixa llei.

Una altra via empresarial és l’adquisició de nous mercats, però aquests no són infinits, un altre límit. I els recursos tampoc són infinits: igual que es va parlar del pic del petroli, avui sabem que molts elements emprats en noves tecnologies són rars i no es troben arreu del món, de manera que el seu cost creixerà i la disponibilitat es reduirà. Caldrà llavors canviar tecnologies que avui estan en plena expansió.

Hi ha més límits. Pel que fa al temps, no podem depassar la velocitat de la llum. Per l’espai, no podem explotar un ecosistema i alhora preservar-lo. Tampoc podem modelitzar els sistemes massa complexos (el clima i tots els seus efectes, la ment, les respostes socials a canvis inesperats, les conseqüències de la geoenginyeria planetària...). Farem màquines tan complicades que ja no sabrem preveure’n les respostes.

Finalment, cal imposar límits a tecnologies que permeten la destrucció massiva, la difusió interessada de mentides per manipular eleccions o alterar els mercats. Segons les percepcions socials de l’ètica (que poden canviar, és clar), les lleis ja limiten tecnologies de bioenginyeria, manipulació genètica, o pràctiques relatives a l’avortament o l’eutanàsia. Els límits ètics també són presents en les regulacions ambientals.

"Algunes tecnologies demanen recursos que són finits i, per tant, tenen poc futur. D’altres són econòmicament inviables o socialment indesitjables."

En definitiva, les tecnologies no poden fer qualsevol cosa. Algunes són físicament impossibles. D’altres tendeixen a rendiments decreixents: es poden seguir usant, però deixen de generar creixements econòmics. Algunes demanen recursos que són finits i, per tant, tenen poc futur. D’altres són econòmicament inviables o socialment indesitjables. Siguem humils. L’excés de confiança ens pot perdre. I l’acceleració, animada per la cobdícia d’uns pocs, pot depassar la capacitat de resposta dels controls socials que ens defensen a tots, posant en risc l’entorn, moltes poblacions vulnerables i l’organització democràtica de les societats.