Les Google Glass [2] han deixat de ser la metàfora perfecta del món hiperconnectat per esdevenir quelcom físic amb data de sortida i un preu de venda (1.150 euros). Amb aquest gadget, Google desafia la nostra relació amb la informació. Les ulleres tenen connexió a internet, càmera incorporada i un complex sistema d'ordres per veu i garanteixen que amb una frase hom podrà consultar el cercador, orientar-se a la ciutat, fer una foto o estar al cas de les últimes notícies. Google Glass complica (encara més) el debat sobre la privacitat, potser situant-lo a un punt d'impossible entesa i evidencia encara més la ben real fractura entre els ciutadans natius i no natius digitals. A la vegada, però, amplia les possibilitats de fer arribar al ciutadà una informació més acurada i útil, tot dotant-lo de més eines de decisió.
A l'espera de la seva arribada, podem donar per fet que a mesura que els desenvolupadors puguin anar creant aplicacions per a Google Glass aniran guanyant espai les solucions de realitat augmentada, que poden tenir un impacte molt interessant en la comunicació ambiental als nostres municipis: en la senyalització d'itineraris naturals o en la informació sobre espècies vegetals o de fauna urbana; també, perquè no, en la descodificació d'etiquetes en clau de petjada ecològica, o en la lectura in situ de determinats indicadors de qualitat de l'aire, de presència d'al·lèrgionecs, etc. Alguna d'aquestes aplicacions ja és disponible en smartphones, però segurament guanyaran en sofisticació i penetració gràcies a l'impuls de nous aparells que en facilitin la lectura i la interpretació amb facilitat i a temps real.
Google Glass ens demostra que allò que associàvem amb el futur és present. És hora d'anar-se preparant, doncs. La comunicació a temps real aviat ja no ens obligarà ni a abaixar la mirada al telèfon, només caldrà moure l'ull lleument o mussitar una senzilla ordre.
La setmana dedicada al Big Data
Fa uns pocs dies ha tingut lloc a Barcelona la Big Data Week [3]. El BigData és la "manipulació tecnificada d'ingents quantitats de dades, la majoria d'elles generades de forma automàtica en diverses tasques mediades per les Tecnologies de la Informació i la Comunicació". La Universitat Oberta de Catalunya ha preparat un monogràfic [4] sobre aquest concepte que està cridat a desenvolupar un rol clau en l'administració pública del futur... o hauríem de dir del present?
I finalment, una propina: El 'Meanwhile Space' [5], l'espai del mentrestant, una iniciativa que pretén donar suport (mitjançant informació i idees) per recuperar amb dignitat, bé que sigui de forma provisional, terrenys o propietats en desús. La idea lliga amb el Pla Buits [6] promogut per l'Ajuntament de Barcelona o la Custodia Urbana [7], presentada a Ecotendències CosmoCaixa.