A dia d’avui, a Catalunya disposem de més coneixements assequibles sobre l’estat i tendències de la majoria dels hàbitats, sistemes i processos naturals, dels que mai havíem tingut a l’abast. El desconeixement, doncs, ja no pot ser cap excusa, ni per a l’omissió, ni per accions contraproduents.
El terme observatori fa anys que va desbordar l’àmbit astronòmic o meteorològic, per estendre’s cap altres àmbits o dimensions de la realitat física que ens envolta. Els darrers anys, a Catalunya s'han multiplicat els observatoris vinculats amb la sostenibilitat ambiental. Uns observatoris que no sols apleguen dades, sinó indicadors i els interpreten. Generen coneixement, el publiquen i el posen a disposició de la societat. Fan, doncs, una encomiable tasca de transparència informativa. Per tenir opinions fonamentades sobre els reptes ambientals i de sostenibilitat, és convenient saber quins observatoris tenim en funcionament a Catalunya, i què ens ofereixen.
Hem seleccionat deu observatoris, relacionats amb els sistemes naturals i la sostenibilitat ambiental a Catalunya, des de la perspectiva de l'interès públic. No hem inclòs observatoris comarcals o locals, ni tampoc observatoris vinculats a grups faunístics o florístics, tot i que n’hi ha de molt encomiables, ni d’àmbits o polítiques sectorials que incideixen en la sostenibilitat ambiental.
Observatori de la Natura de Catalunya [2] creat el 2022, és l’ens de referència responsable de millorar l’organització, la integració, el tractament, la difusió i l’accés de la informació sobre el patrimoni natural i la biodiversitat a Catalunya. L’any 2020 va publicar el primer informe sobre l’estat de la natura a Catalunya, clar i informatiu; només li manquen els sòls i la geodiversitat, que és previst completar en la propera edició.
Observatori Forestal Català, [3] del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, creat el 2012, orientat a les empreses i entitats del sector, que hi son registrades i identificades. Ofereix indicadors sobre les característiques els boscos, certificacions forestals, incendis forestals, productes i serveis ambientals forestals.
Observatori del Paisatge de Catalunya [4]: creat el 2005, és ens d'assessorament de l'Administració i de conscienciació de la societat en matèria de paisatge. Estudia el paisatge, elabora propostes i impulsa mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge, a escala de Catalunya i regional, com ara les Cartes del Paisatge, o els Catàlegs de paisatge, adjunts als plans territorials parcials. El web ofereix també interessants recurs externs sobre pedra seca, arbes monumentals, jardins, paisatges industrials i sonors.
Observatori de Drets Ambientals i Sobirania Alimentària [5]: entitat cívica, dedicada al fer un seguiment dels drets humans (a l’habitatge, al treball, a l’educació, a la salut, a l’alimentació, a l'ambient sa) en relació a d’altres drets com els civils, polítics i drets patrimonials. Combina la incidència política amb la recerca, l'assessorament, l’organització de formacions i jornades i el litigi estratègic. Així, es promouen investigacions i publicacions, s'organitzen seminaris i cursos i s’acompanyen reivindicacions i lluites populars.
Observatori de l’alimentació [6] creat l’any 1994 pel Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, format per un equip d’investigadors que estudia les pràctiques i actituds alimentàries en la producció, distribució, consum i reciclatge,en qualsevol de les fases de la cadena agroalimentària, i està al servei dels actors de la vida econòmica i social.
Observatori del món rural [7]– Creat pel Departament d’Agricultura (ara Acció climàtica) l’any 2017, publica informes anuals, amb tots els indicadors oficials més rellevants del dinamisme del món rural català i la seva evolució respecte de l'urbà.
I [8]nstitut Català de Recerca per la Governança del Mar [8]òrgan de cooperació entre la Direcció General de Pesca i Afers Marítims i l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) amb autonomia de gestió, va publicar el primer informe sobre l'estat de les pesqueres de Catalunya corresponent a l’any 2019. Ha generat informes sobre el sector pesquer recreatiu i professional, evolució de captures i preus, la brossa marina, etc.
Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible [9]creat el 1998, és l’òrgan d'assessorament estratègic de la Generalitat de Catalunya en matèria de sostenibilitat. Fa funcions d’observatori de sostenibilitat, mitjançant l’elaboració i publicació d’estudis i informes en tots els àmbits clau: aigua, energia, biodiversitat, territori i mobilitat, alimentació, residus, població i demografia, societat i equitat, governança, economia, ciència i innovació, etc. A destacar les nombroses jornades, publicacions i successius informes sobre el canvi climàtic.
L'Agència Catalana de l'Aigua [10]duu a terme seguiments d'indicadors de l'estat ecològic i hidrològic de les masses d'aigua de Catalunya (rius, zones humides, aqüífers, etc.) i en publica informes periòdics que permeten conèixer l’estat, tendències, el grau de compliment dels objectius establerts per la Unió Europea, a més de projectes i estratègies. Algunes de les seves competències estan limitades a les conques internes, que cobreixen la meitat de Catalunya, tot i que en elles hi viu la majoria de la població.
El [11]G [11]rup de recerc [11]a [11] Freshwater Ecology, Hydrology and Management, [11] de la Universitat de Barcelona, es dedica a l'estudi dels processos hidrològics i ecològics de les conques fluvials, amb atenció especial als rius temporals i la seva gestió, promovent solucions per garantir la disponibilitat de l'aigua en el futur. Ofereix publicacions sobre estat i tendències dels processos hidrològics i ecològics de les conques mediterrànies.
Tots aquestes entitats disposen de pàgines web d’accés lliure, que permeten accedir fàcilment a l’abundosa documentació que apleguen, descarregar informes, estudis, arxius, etc. tot gratuïtament. La majoria tenen interfícies en català, castellà i anglès; i algunes també en francès. D’aquests deu observatoris, set estan sostinguts per diversos organismes del govern de Catalunya, cosa que pot limitar la seva independència en l’anàlisi o la interpretació de les dades que ofereixen. Dos observatoris son acadèmics, mentre que només un és sostingut per la societat civil, amb un propòsit clar de contribuir a transformar la societat, no només proveint informació endreçada per generar coneixements útils, sobre realitats molt complexes, sinó donant suport a iniciatives transformadores, si cal per vies legals.
A dia d’avui, a Catalunya disposem de més coneixements assequibles sobre l’estat i tendències de la majoria dels hàbitats, sistemes i processos naturals, dels que mai havíem tingut a l’abast. El desconeixement, doncs, ja no pot ser cap excusa, ni per a l’omissió, ni per accions contraproduents. Tots els observatoris presenten informacions i coneixements d’una manera comprensible. Molts d’ells els orienten a estimular la correcció de les tendències insostenibles en les quals estem immersos. Els seus usuaris tenim la responsabilitat de vetllar perquè complexin la seva missió, els mantinguin actualitzats, i cobreixin les eventuals mancances, per tal de fer ús dels millors coneixements disponibles, i ajudar a impulsar, cadascú des del seu lloc, mesures transformadores valentes, i basades en la natura, que és l’única aliada que mai no falla.