“En la contaminació atmosfèrica no hi ha nivells segurs”

Sostenible.cat

Entrevista publicada a Inspira. Fundació Roger i Torné

11/07/2016 - 13:31

L’exposició a llarg termini a les partícules fines, les que hem tingut a les ciutats de tot el món al llarg dels últims anys, augmenta el risc de mortalitat en tots els tipus de càncer. Estudis previs ja ho havien demostrat pel que fa al càncer de pulmó, però una nova recerca desenvolupada a Hong Kong amplia els efectes també a altres parts del cos, com ara el pit, el fetge o la part superior de l’aparell digestiu.

Els resultats són preocupants perquè confirmen el dany que la contaminació atmosfèrica causa en la salut de les persones i la necessitat de mesures per tenir un aire més net. I mostren, a més, que com més contaminació, més perjudicis per les persones. I, tot i això, aquest dany és només una fracció dels efectes devastadors del fum del tabac.

L’article, dirigit per investigadors de la Universitat de Hong Kong i la Universitat de Birmingham, ha estat publicat recentment. Hem parlat amb Neil Thomas, un dels autors de l’estudi, per conèixer més detalls.

 

Què és el que heu estudiat exactament en la vostra recerca?
Ens hem centrat en les PM2.5, les petites partícules que trobem a l’aire i que són producte de la combustió de fòssils: el dièsel i la gasolina dels cotxes, per exemple, produeixen partícules d’aquest tipus. En altres estudis ja havíem vist que hi ha relació entre les partícules petites i el càncer de pulmó, però volíem saber si també afectava altres tipus de càncer.

Hem fet un gran estudi amb més de 60.000 persones, amb una edat mitjana d’uns 60 anys. Hem buscat la relació entre aquestes partícules i tot un seguit de tipus diferents de càncer, i hem trobat que el risc de mortalitat augmenta de manera general.

Com heu pogut mesurar l’exposició a aquestes partícules per part dels participants?
Vam començar a reclutar participants el 1998, i els hem seguit durant uns deu anys, a Hong Kong. Allà hi ha diverses estacions de monitoratge al llarg del territori, i hem pogut creuar aquestes mesures amb dades de satèl·lit proporcionades per la NASA i determinar així el nivell de contaminació en cada lloc. Com que sabíem el lloc de residència dels participants, vam poder saber el nivell d’exposició en cada cas, i això és el que hem fet servir en les nostres anàlisis.

"Hi ha un augment del 22% del risc de mortalitat en tots els tipus de càncer per cada 10 micrograms per metre cúbic de PM2.5"

Quins són els resultats principals de l’estudi?
El resultat més important és que hi ha un augment del 22% del risc de mortalitat en tots els tipus de càncer per cada 10 micrograms per metre cúbic d’aquestes partícules. Sobretot es veuen afectats els càncers de la part superior de l’aparell digestiu, amb un augment del risc del 42%; hi ha un augment del 18% en càncer de pit; i el càncer de fetge, que és l’òrgan que processa i metabolitza per netejar el cos, té un augment del 35% de risc de mortalitat.

Es poden extrapolar aquests resultats a altres parts del món i altres grups d’edat?
Estic convençut que sí. Tenim altres dades que demostren, per exemple, l’impacte d’aquestes partícules en infants, concretament en el desenvolupament pulmonar i, per tant, en un augment del risc de patir problemes respiratoris quan creixin. Tot i que els nivells de contaminació a Hong Kong són una mica més alts que els nivells habituals que es registren a bona part d’Europa i l’Amèrica del Nord, hi ha vegades en què en moltes de les nostres ciutats arribem també a nivells molt alts. Per tant, crec que el que hem observat a Hong Kong és també vàlid en altres entorns. No hi ha cap raó perquè no sigui així.

De tota manera, els nivells que es registren a Europa són més alts que els que recomana l’Organització Mundial de la Salut.
Crec que el problema és que, amb temes com els contaminants atmosfèrics, no hi ha cap nivell segur. El problema ve pels aspectes econòmics que suposa poder rebaixar aquests nivells de partícules: tots volem conduir els nostres cotxes i la majoria de la gent no està disposada a renunciar-hi, mentre que la tecnologia per als vehicles elèctrics no ha estat prou bona durant molt de temps, no com per a realment poder fer el canvi a energies netes. I això és només un exemple de tots els impactes que podríem reduir. Les centrals energètiques també alliberen una bona quantitat d’aquestes partícules, però reduir les emissions sembla que costa molts diners i, especialment en la situació econòmica actual, els governs són molt reticents a fer-ho, tot i els potencials beneficis per a la salut que se’n derivarien. És certament una situació complicada.

Com compararies, pel que fa a l’impacte sobre la salut, aquest tipus de contaminació atmosfèrica i el fum del tabac?
Es va fer un estudi molt interessant a Tailàndia amb policies de trànsit, a Bangkok, que és una ciutat molt contaminada. Aquests agents passaven de vuit a deu hores diàries al mig dels carrers principals per controlar el trànsit. I es va veure que el nivell de contaminants als seus pulmons era només una fracció del mal que els feia un sol cigarret que fumaren en acabar el seu torn de feina. Així que encara que ens preocupem pel nivell dels contaminats a l’aire, és molt més important que els fumadors i aquelles persones que s’exposen al fum del tabac s’adonin que això és molt més perjudicial que tota la contaminació.

Hem de tindre això present, i, a més, hem de recordar com d’intrusiu pot ser el fum del tabac. Si tu fumes en qualsevol espai tancat, com ara el teu pis o un cotxe, això t’afecta a tu, a tothom que t’envolta, als altres residents de l’edifici, el fum s’adhereix a la teva roba… La persona fumadora acaba exposant a molta gent, i especialment als infants, a alts nivells de fum i carcinògens.

"Com passem tant de temps en àrees urbanes i ens exposem tant als contaminants atmosfèrics, crec que serà difícil contrarestar-ne els efectes"

Passar temps en àrees més verdes i amb l’aire més net, pot ajudar a reduir els riscos per la salut?
No estic segur del tot. Crec que passem tant de temps en àrees urbanes que rebem molt de dany. Per descomptat, passar temps en àrees rurals, fer més exercici, menjar més bé i dur una vida més relaxada tindrà beneficis sobre el conjunt de la nostra salut. Però no sé en quina mesura compensarà el mal que fa la contaminació. Seria bonic pensar que sí, però com que passem tant de temps en àrees urbanes i ens exposem tant als contaminants atmosfèrics, crec que serà difícil contrarestar-ne els efectes tant si passem una mica de temps en àrees rurals com si no.

Quins són els propers passos de la vostra recerca?
Ara que hem comprovat els efectes que aquestes partícules tenen en els càncers, i que sabem que afecten també les malalties cardiovasculars, el proper pas és veure com afecten la capacitat mental, la funció cognitiva. Volem estudiar l’impacte a llarg termini en les nostres habilitats, perquè tenim la sospita que és prou perjudicial. Per altra banda, i com que la major part dels estudis s’han fet a molt curt termini, també m’agradaria estudiar la relació entre l’activitat física i la contaminació per veure com interactuen tots dos factors.

Entrevista publicada a Inspira. La revista de la Fundació Roger i Torné

 

Categories: 

Relacionats

Notícia

La Coordinadora Veïnal AireNet reclama que es faci una auditoria a la planta de valorització energètica Tersa, per dictaminar si actua de forma irresponsable. Argumenten que disposen d'estudis de la Universitat Rovira i Virgili que demostren l'elevada contaminació que hi ha als voltants de la zona, així com documents que revelen possibles males pràctiques.

Notícia
Un estudi conclou un 24% dels casos d'asma infantil es relaciona directament amb el trànsit

Els investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona, ISGLOBAL, i de l'Institut d'Estudis del Transport de Leeds, al Regne Unit, que hi han participat consideren que els resultats de la recerca demostren la necessitat d'abordar el problema de la contaminació del trànsit d'una manera més global, amb mesures que no es limitin només a àrees concretes.

Notícia

La UB, la UPC, la UOC i la UPF signen un comunicat avisant de la importància que té la unió dels tramvies per la mobilitat sostenible a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els rectors es posen a disposició dels responsables de l’Ajuntament per compartir els seus criteris tècnics i acadèmics per valorar-ne els beneficis, els costos i les possibles alternatives.

Butlletí